Resultats de la cerca

Fou liderada per Antoni Castells Duran i Mercè Soler El 1976 participà en la Mesa para la Unificación de la Izquierda Revolucionaria El 1977 es dissolgué en el Movimiento de Liberación Comunista Edità Avante febrer 1971-setembre 1976

Era publicat per un grup d’exiliats francesos que s’autodenominaren Comité de Propaganda Revolucionaria Socialista de la Francia Meridional, i entre els seus collaboradors hi hagué Charles Alerini, Paul Brousse, CCámet, JGuesde, etc Defensà principis internacionalistes insurreccionalistes

Vida i obra Fou collaborador a La Publicitat i altres diaris De caràcter més aviat popular i sentimental, publicà novelles — Epistolari d’una dona de món 1927 i Una vida 1934— i teatre Comèdia d’amor i de dolor 1926, El ram de Sant Joan 1933, La sang als ulls 1937 i El malalt incomprès 1938 També és autor de l’assaig La força social i revolucionària del teatre 1938, amb una ideologia compromesa amb la situació de la guerra civil Cal esmentar, a més, els articles “Els perills de la reraguarda” 1937 i “La força social i revolucionària del teatre” 1937 S’exilià el 1939 a la…

Advocat Federal, el 1868 presidí la Junta Revolucionària de Reus i pel gener del 1869 ocupà l’alcaldia Tanmateix, encapçalà la Insurrecció Federal del mateix any Després comandà la milícia ciutadana i el 1874 tornà a ésser elegit alcalde

Influït per les idees de la Revolució Francesa, intentà d’estendre l’agitació revolucionària i els ideals republicans El 1820 projectà un atemptat contra tots els membres del govern anglès complot de Cato Street, però fou delatat i executat

En un sentit més ampli, d’acord amb el tipus d’acció sindical de les Trade Unions, hom aplica també aquest terme al sindicalisme de caire reformista, que no planteja cap opció revolucionària ni posa en qüestió el sistema capitalista

Fou designat secretari de l’emperadriu Caterina II i prengué part en els acords secrets amb l’emperador d’Àustria Josep II El 1787 fou designat primer mandatari de relacions exteriors Menà una política pacificadora, àdhuc amb la França revolucionària

Considerava inseparables l’ideal nacionalista i la causa obrera revolucionària Els seus militants, obrers i, sobretot, universitaris, organitzats militarment, estudiaren tècniques militars i mètodes d’acció directa el 1936 ingressaren a les Milícies Pirinenques i a l’Escola de Guerra de la Generalitat

Fundador de l’òrgan dels extremistes Le Père Duchesne 1790 i membre influent del Club dels Cordeliers , fou dirigent de l’ala més revolucionària dels montagnards Fou executat, juntament amb alguns dels seus partidaris, perquè organitzà una insurrecció contra Robespierre, que consideraven moderat

Continua en la mateixa família El seu germà Antoni Agelet i Besa també fou diputat i cap del partit liberal a Lleida, obtingué del govern el ferrocarril a través de la Noguera Pallaresa i el 1868 fou membre de la Junta Revolucionària de Lleida