Resultats de la cerca

Port pesquer i conserveries Collegiata gòtica de Sant Pere

Centre d’àrea comercial i nucli industrial tèxtils, químiques, adobs, destilleries de licors, construcció de calderes, fàbrica de vidres, etc Des del 1950 a la meitat dels anys setanta l’estat hi installà una important indústria siderúrgica que arribà a produir prop de la me itat de tot el ferro i l’acer espanyols Posteriorment, la crisi d’aquest sector afectà greument l’economia de la ciutat Nus de comunicacions ferrocarril normal i miner i port comercial primer port pesquer de l’estat L’augment de la població, a conseqüència de la industrialització tingué lloc sobretot entre els anys…

Situació Un aspecte dels pocs vestigis que resten d’aquesta església ECSA - A Roura Els vestigis de l’església de Santa Creu són en un apèndix del SE del terme municipal de Conat, al límit amb Rià, al costat del torrent de la Santa Creu L’església se situa exactament en un antic encreuament de camins, el que anava de Rià a Conat i el que conduïa a Bell-lloc, Campelles i Vilafranca de Conflent Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 17’ 13” N - Long 2° 21’ 28” E Venint de Rià per la carretera D-26 i abans d’arribar a Conat cal prendre un trencall a mà esquerra que…

Situat a la ria de Pontevedra, és un centre agrícola i pesquer

El terme és molt boscat la reserva forestal de Portaceli és una de les més importants de la regió el bosc unes 4000 ha ocupa tres quartes parts del territori, tot i que ha estat molt delmat per recents incendis L’agricultura és bàsicament de secà 1200 ha, localitzada als bancals dels vessants muntanyosos oliveres, garrofers, ametllers i vinya Tenen importància les pedreres marbre de Portaceli , conegudes des del segle XVIII des del començament del segle XX són explotades les de roques silíciques per a les voreres pedra de rastell i per a la fabricació de blocs de pedra artificial També són…

Constitueix un penyal granític que tanca per l’W la ria de Corcubión

Port pesquer al marge esquerre de la ria de Ferrol Indústria alimentària i de la fusta

Flueix en direcció E-W i drena la regió dels Bergantiños Desemboca per la ria de Lage

És situada a la ria d’Arousa, a l’estuari de l’Ulla Destaca la pesca sobretot de marisc i el turisme

Neix a Peña Labra, forma el pantà de La Cahila i corre, encaixat, fins a la desembocadura, on forma la ria de Tinamenor