Resultats de la cerca
Es mostren 2620 resultats
Mitjans
Caseria
Partida
Caseria i partida rural del municipi de la Vila Joiosa (Marina Baixa).
minyó
Membre d’un cos armat de policia rural de Guipúscoa, Àlaba, etc.
Maria Dolors Garcia i Ramon
Geografia
Geògrafa.
Es doctorà en geografia per la Universitat de Barcelona 1975 i és professora de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1969 Dirigeix la revista Quaderns d’anàlisi geogràfica i s’ha especialitzat en temes de geografia rural i en història del pensament geogràfic Ha publicat Métodos y conceptos en geografía rural 1981 i Tendencias recientes de la geografía humana anglosajona 1986
Santa Eulàlia de Pardines
Vista parcial de Santa Eulàlia de Pardines, Prats de Lluçanès (Lluçanès)
© Fototeca.cat
Parròquia rural del municipi de Prats de Lluçanès (Lluçanès), al SE del terme.
Existia el 944 dins l’antic terme del castell d’Oristà El 1074 es feu una segona església, i entre el 1790 i el 1792 l’actual Des del segle XV tingué com a filials les parròquies de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès i de Sant Andreu de Llanars, que s’independitzaren el 1787 Vuit masos de la seva feligresia són del terme d’Oristà
Catí
Partida
Partida rural del municipi de Petrer (Vinalopó Mitjà), al vessant occidental del Maigmó.
el Mas de Colom
Propietat rural del municipi de Tàrrega (Urgell), al vessant N de Sant Eloi.
Fou un dels masos del castell de Mor Sembla que el lloc fou habitat en època ibèrica, per la terrissa que s’hi ha trobat Al segle XIV era de domini reial El 1395 fou adquirit per Joan d’Aquilomis que el cedí a la vila de Tàrrega Sembla que fou adquirit després pel duc de Sessa, senyor de Bellpuig L’any 1699, el mateix duc va establir àmplies facultats a favor de Francesc Colom Després de molts plets, sembla que prevalgueren els drets de la família Colom Quan aquesta s’extingí, testamentàriament passà a la comunitat dels franciscans de Bellpuig A conseqüència del primer intent…
cottage
Casa rural d’origen britànic caracteritzada per un interior simple, però còmode, i per una disposició arquitectònica de les diverses dependències tendent a la fusió amb l’ambient rural circumdant.
absentisme
Economia
Fet de viure el propietari fora de la localitat on són situats els seus béns, tot deixant llur gestió a un tercer i percebent-ne uns ingressos en concepte de parceria o d’arrendament.
L’absentisme rural aparegué a Europa a mitjan segle XVII El problema fou analitzat ja a la França prerevolucionària i a la Irlanda del començament del segle XIX, i estudiat pels economistes de l’escola clàssica JR Mc Culloch, NWSenior i M Mongfield, però qui l’estudià sistemàticament fou Thorstein Veblen Absentee Ownership ,1924 L’absentisme rural, comú a nombrosos estats europeus, és un dels problemes que les reformes agràries pretenen de resoldre
Confédération Paysanne
Sindicat agrícola francès fundat l’any 1987 amb l’objectiu de promoure una agricultura autòctona, durable i solidària.
El sindicat disposa de la FADEAR Federació Associativa pel Desenvolupament del Treball Agrícola i Rural, un organisme encarregat de sostenir i promoure el seu projecte sindical En les eleccions de les cambres agrícoles de l’any 1995, la Confédération Paysanne obtingué el 20,6% dels representants Està implantada en 85 departaments i participa activament en l’àmbit internacional formant part de Via Campesia, el primer moviment rural internacional, format per 70 organitzacions i sindicats agrícoles
Pere A. Salvà i Tomàs
Geografia
Geògraf.
Llicenciat en geografia a la Universitat de Barcelona 1973, es doctorà el 1978 Professor des del 1973 a la Delegació de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona a Palma, actualment Universitat de les Illes Balears, n'és catedràtic de geografia humana S'ha interessat per la geografia rural, especialment en els impactes de les activitats de lleure i turisme sobre l’espai rural i la seva població Ha treballat sobre la pesca amb diverses publicacions, com La pesca 1987