Resultats de la cerca
Es mostren 302 resultats
Nicolau de Pacs
Literatura catalana
Història
Escriptor.
Ciutadà de Mallorca El 1373 fou nomenat familiar i domèstic de l’infant Joan El 1383 i el 1384 fou síndic dels jurats de Mallorca prop del rei Pere III Fou sobrecoc i algutzir de Joan II fins a la mort d’aquest 1396, que es retirà a Mallorca, on intervingué en el govern municipal Adreçà als seus fills una Doctrina moral , florilegi de màximes de diversos autors sovint clàssics, i també catalans, com Guillem de Cervera, Eiximenis, Antoni Canals o Arnau de Vilanova, comentades en un estil planer i amb simplicitat El 1419 el rei Alfons es dirigí a ell, entre altres personalitats,…
,
Vicenç Mut i Armengol
Literatura catalana
Cronista i erudit.
Doctor en dret, sergent major de Palma i enginyer militar del regne de Mallorca Fou cronista general del regne 1641, jurat de Mallorca 1646, 1650 i síndic del municipi prop del rei en defensa de la immunitat eclesiàstica 1651 Publicà el volum segon de la Historia del reino de Mallorca Palma 1650 reeditada i corregida el 1841, que abraça el període comprès entre el 1311 i el 1650, continuació de la de J ↑ Dameto Deixà inèdit un tercer volum de descripció detallada de les Balears Escriví també diverses obres en castellà, la major part publicades, sobre temes militars, astronomia i història en…
Consell de Vint
Història
Nom amb el qual fou conegut el consell de la mercaderia
de Barcelona, creat per Joan I de Catalunya-Aragó el 1394.
Era format per vint consellers de la mercaderia, elegits, des del 1536, per insaculació d’entre els mercaders matriculats, una part d’entre els majors o vells majors de quaranta anys, i l’altra, els joves majors de vint-i-cinc, els quals actuaven juntament amb els dos cònsols de mar i els dos defensors de la mercaderia Disposava, a més, d’un advocat, un síndic i dels oficials subalterns porters i guardes que administraven el dret del pariatge A diferència d’altres ciutats, era supeditat als consellers i al Consell de Cent Fou suprimit amb el decret de Nova Planta 1716 Les seves…
Guillem Domenge
Història del dret
Jurista.
Clergue, ciutadà de Girona, es doctorà en drets i fou lector a la Universitat de Montpeller El 1386 fou nomenat jutge de la batllia i de la vegueria gironines És autor d’un aplec de costums de la diòcesi de Girona i d’uns comentaris als Usatges de Barcelona i a les Constitucions de Catalunya, perduts Tomàs Mieres el considerà com un dels seus mestres Síndic de la ciutat de Girona en el parlament del Principat de Catalunya del 1410, s’oposà a la constitució del quart braç de cavallers i homes de paratge, separat del de nobles i magnats, i participà a favor del comte d’Urgell en…
braç reial
Història
Braç de les corts dels regnes de la corona catalanoaragonesa en el qual s’aplegaven els representants de les ciutats i viles de dependència reial directa que tenien privilegi de vot a corts.
Era anomenat també braç popular i constituïa la via de representació de la nova classe de ciutadans i burgesos desenvolupada a partir dels ss XI i XII als grans nuclis urbans El braç reial tingué un paper d’una gran importància en l’estructuració i en el dinamisme de les corts Amb el temps, el relleu d’aquest estament adquirí increment respecte als altres dos Al Principat, en prendre estat oficial, el 1283, aquest braç era format per 12 ciutats i viles, nombre que augmentà a mitjan s XIV i que s’amplià encara amb la reincorporació dels comtats de Rosselló i de Cerdanya La designació d’aquests…
Denúncies d’antics alumnes contra un professor d’un col·legi marista per abusos a menors
Els Mossos d’Esquadra de Sants-les Corts investiguen denúncies de presumptes abusos sexuals comesos per un professor del Collegi Maristes del barri de Sants-les Corts, de Barcelona El dia 6 el professor desvinculat del centre des del 2011 confessa els abusos Posteriorment apareixen noves denúncies i nous presumptes casos que afecten altres professors del centre El 17 de febrer el Síndic de Greuges declara que el protocol contra els abusos a menors instaurat el 2006 no es va aplicar per una cadena d’ocultacions i d’errors, agreujats per la descoordinació entre…
Tribunal de Corts
Dret
Antic òrgan suprem de la justícia penal a les valls d’Andorra.
Era constituït pels dos veguers, episcopal i francès, i el jutge d’apellacions, que actuaven de magistrats, acompanyats de dos representants del consell general, anomenats raonadors , dels dos batlles, dels dos escrivans o notaris i del nunci Les sentències sobre causes civils i criminals, conegudes en primera i única instància, tenien caràcter definitiu i no admetien recurs Des de l’aprovació de la Constitució del 1993, el poder judicial andorrà és exercit pels batlles primera instància, pel Tribunal de Batlles, pel Tribunal de Corts penal i pel Tribunal Superior de Justícia El Consell…
Frederic Rahola i d’Espona
Disseny i arts gràfiques
Edició
Política
Dret
Editor, advocat i polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, treballà al departament de finances de la Generalitat 1936-38 i, acabada la Guerra Civil de 1936-39, s’exilià a França, on estudià economia política i participà en les tasques de la Junta d’Auxili dels Republicans Espanyols De retorn a Catalunya 1942, amb el seu cunyat J Vicens i Vives creà i dirigí l’ Editorial Teide i contribuí a la reconstrucció cultural del país Home de confiança de J Tarradellas, aquest el nomenà 1976 representant seu a l’interior i, el 1977, conseller de governació, càrrec que dimití l’any següent per…
Josep Dallerès i Codina
Literatura catalana
Poeta i narrador.
Resideix a Andorra Ha publicat cinc reculls 33 poemes amb pròleg de Miquel Martí i Pol, 1974, Despertar 1976, Amic 1987, De tu a tu 1990 i Illalba 1995 A partir de la dècada dels noranta s’alentí el seu ritme de creació, a causa dels càrrecs de síndic general i conseller que ha ocupat al Govern d’Andorra Va collaborar amb el fotògraf Jaume Riba i Sabaté en el llibre Plenituds És autor d’una obra narrativa Ulls d’aigua 1988 La seva poesia, despullada i directa, és molt variada des del punt de vista formal i gira a l’entorn de dos eixos temàtics principals la vida moral, amorosa i…
Francesc Busquets i Mitjans
Història
Militar
Militar austriacista.
De família pagesa benestant, s’installà, en casar-se el 1692, al mas Mitjans de Santa Maria de Taudell, des d’on intervingué en els afers públics de Terrassa Assistí com a síndic d’aquest terme en la darrera Junta de Braços juliol del 1713 Nomenat coronel d’infanteria de l’exèrcit que comandava Antoni Desvalls, participà agost del 1714 en l’intent frustrat d’introduir-se a la Ciutat Comtal amb un miler d’homes Caiguda Barcelona, tot i acollir-se a la capitulació de Cardona, fou perseguit pels filipistes, els seus béns confiscats i el mas Mitjans devastat Fugí a Mallorca, i, en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina