Resultats de la cerca
Es mostren 673 resultats
Marius Monnikendam
Música
Compositor, crític i professor holandès.
Format al Conservatori d’Amsterdam amb De Pauw piano i orgue i S Dresden composició, posteriorment es traslladà a París, on estudià amb V d’Indy i L Aubert De retorn al seu país natal, impartí classes al Conservatori de Rotterdam i desenvolupà una important labor com a crític musical Immers en una estilística força tradicional, compongué música sacra que denota una forta influència de César Franck És autor d’importants llibres sobre I Stravinsky i C Franck
Francesc Miquel Colí
Història
Erudit.
Estudià a Barcelona i a Mallorca Ingressà a la Companyia de Jesús, i el 1625 passà a les Filipines, on fou rector del collegi de San Ignacio de Manila Participà en les expedicions d’Isla Hermosa i de Sulu Fou provincial de l’orde 1639-43 i 1650-51 Retirat des del 1651 a San Pedro Makati, hi escriví Labor evangélica de los obreros de la Compañía de Jesús> /em> 1663, 1900-02, Índia Sacra> /em> 1666, etc
José María Nemesio Otaño Eugenio
Música
Compositor i organista basc.
Format sota el mestratge de diferents organistes, el 1896 ingressà a la Companyia de Jesús i fou nomenat organista de la basílica d’Azpeitia Posteriorment estudià composició i contrapunt amb Vicente Goicoechea, que li transmeté les idees sobre la reforma de la música sacra El 1903 fou destinat com a professor al collegi dels jesuïtes de Valladolid, ciutat on començà a fer campanya per a la restauració de la música sacra segons les directrius que Pius X havia marcat amb el motu proprio Més tard fundà la revista Música Sacro Hispana 1907 i impulsà la Schola Cantorum…
David Maria Pujol i Roca
Música
Musicòleg i compositor català.
Vida Durant la seva estada a l’Escolania de Montserrat 1903-10 fou deixeble de Manuel Guzmán, amb qui descobrí la seva pròpia vocació musical i monàstica L’any 1914 professà solemnement com a monjo i, acabats els estudis teològics, reprengué la seva formació musical Estudià harmonia amb J Barberà i contrapunt i fuga amb VM Gibert El 1929 succeí a Gregori Maria Suñol en la direcció del cant gregorià del cor monàstic, que el 1930 enregistrà alguns discos Durant la Guerra Civil Espanyola abandonà el monestir i fou acollit pel bisbe de Vitòria, juntament amb altres monjos Fruit del seu treball…
Manuel Trens i Ribas
Art
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador de l’art.
Format al seminari de Barcelona i a la universitat pontifícia de Tarragona Ordenat l’any 1914, ja es destacà en l’organització del Congrés Litúrgic de Montserrat 1915 Fou professor d’iconografia i art sagrat al seminari de Barcelona 1916, director del Museu Diocesà i consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc 1921-60, on constituí els Amics de l’Art Litúrgic 1923 —que promogué diverses exposicions— i edità un anuari 1924, 1926 i 1929 Collaborà en la fundació del Museu del Vi de Vilafranca del Penedès, on promogué exposicions artístiques locals 1926 i 1928 Ajudà la revista vilafranquina d’…
Aureli Bisbe i Latorre
Arts decoratives
Argenter.
Format a l’obrador del seu pare i a l’Escola Massana Fou un dels fundadors de l’equip La Cantonada 1960, que el 1963 es feu càrrec d’ Ars Sacra El 1972 creà l’estudi de disseny A Bisbe Tinguéé oberta botiga a Barcelona, a l’edifici de la Pedrera Exposà a Segòvia, Madrid, Nova York i, periòdicament, a Munic Entre les seves obres sobresurten les ensenyes de l’abat Aureli M Escarré i les realitzades per a l’ajuntament de Barcelona
mitjana
Alimentació
Porció de carn d’un cap de bestiar compresa entre les últimes vèrtebres lumbars i la primera sacra.
diplasiocels
Herpetologia
Ordre d’amfibis anurs amb el centre de la vèrtebra sacra convex i articulat amb un doble còndil.
Les set primeres vèrtebres són procèliques, i la vuitena és amficèlica No tenen costelles, i la cintura escapular és del tipus firmistern L’ordre comprèn quatre famílies racofòrids, microhílids, frinomèrids i rànids Són de distribució cosmopolita
José Ignacio Prieto Arrizubieta
Música
Compositor asturià.
Estudià primer amb Pedro Martínez a Bilbao i després, en el període comprès entre el 1927 i el 1930, amb J Zamacois, JB Lambert i J Lamote de Grignon a Barcelona Fou director de la Schola Cantorum de Comillas 1924-27, 1932-69, on prosseguí la tasca iniciada per Nemesio Otaño Fou, a més, professor d’harmonia a l’Institut Pontifici de Música Sacra a Roma 1954-60 i director del Coro de la Universidad de Madrid 1969-73 Destacà sobretot com a compositor de música religiosa
Baldassare Galuppi
Música
Compositor italià, dit Il Buranello
.
Es destacà a Venècia com a autor de música sacra i d’òperes A Anglaterra estrenà, amb èxit, Penelope 1741, Sirbace 1743, etc De nou a Venècia, creà oratoris, com Isaac 1745 i Judith 1746, i collaborà amb Goldoni en òperes bufes, com Il filosofo di campagna 1754, La diavolessa 1755, etc Residí 1765-68 a la cort de Caterina II de Rússia hi compongué Ifigenia in Tauride 1768 i sonates per a clavecí Fou primer mestre de capella a San Marco de Venècia 1762-85
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina