Resultats de la cerca

Existia ja el 846 en estreta connexió amb el monestir de Servàs el 849 fou donat pel comte Frèdol al monestir de Gerri en premi de la fidelitat d’aquest monestir en les lluites entre els comtes Galindó i Frèdol Sembla, per tant, que Perabella i Servàs devien haver seguit el partit de Galindó i que per això haurien estat annexats a Gerri

Tot seguit adquirí una gran importància en la vida ciutadana, sobretot pel caràcter dels dominicans de procuradors de la inquisició, i foren notables els seus atacs contra la comunitat jueva de la ciutat, tolerada pels reis i les autoritats Entre el 1296 i el 1359 construïren una gran església gòtica de set trams de voltes ogivals, amb un absis poligonal i deu capelles per banda Fou planejada pel mestre de cases Jaume Fabre i feta amb l’ajuda del cardenal Nicolau Rossell, antic frare del convent Fou demolida el 1835 amb l’exclaustració El 1972 els dominicans s’establien de nou en…

D’origen romànic, consta d’una nau sobrealçada, amb porxo a ponent

La primitiva església s XI era situada vers el mas Corones i tingué culte fins el 1886 fou enderrocada l’any 1936 L’edifici del nou cementiri és del s XVIII

Formava part del vescomtat de Cabrera, dins la batllia d’Anglès juntament amb Sant Martí Sapresa

Dona nom a la platja de Sant Pol , oberta entre la punta del Molar i el nucli de s’Agaró Castell d’Aro És un sector eminentment turístic, amb nombrosos xalets i apartaments

Hi neix el torrent de Sant Cristau , que drena el terme de Montesquiu i s’uneix al Tec, per la dreta En aquest indret hi havia hagut el castell de Sant Cristau antigament castell d’Albera , d’on sorgí el llinatge dels Montesquiu dits també Santcristau , que construïren un nou castell al vessant septentrional del puig, el castell de Montesquiu o de Sant Cristau  Montesquiu d’Albera

És una església romànica de planta circular, i formà part d’una residència de repòs dels abats de Sant Cugat

És al cim de la muntanya de Sant Julià S'hi han documentat restes d’una muralla del segle IV aC, al voltant de la qual se'n bastí una altra al principi del segle II aC, així com les restes d’un gran edifici que podria haver estat un temple L’ocupació perdurà fins al final del segle II aC Al peu de la muntanya s’ha descobert un extens camp de sitges datable entre el segle IV aC i el final del segle II aC

Situació i presentació S’estén a la riba esquerra del Ter, des de la riera de Sant Climent fins a la ciutat de Girona El 1974 hom li va segregar el sector més pròxim a la ciutat 3,5 km 2 , amb el nucli de Sant Ponç de Fontajau, i part dels antics termes parroquials de Taialà i Domeny, amb els quals assolia 52,8 km 2 El límit meridional del terme coincideix amb el curs del Ter, que el separa dels municipis de Bescanó i Salt a llevant confronta amb Girona, Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis, al N amb Palol de Revardit del Pla de l’Estany i amb Canet d’Adri, i a ponent el límit amb Sant Martí…