Resultats de la cerca

De família d’eclesiàstics anglicans, s’educà a Cambridge, destinat a l’església però, a causa d’una crisi personal religiosa, emigrà a Nova Zelanda El 1864 tornà a Londres i es dedicà a la pintura, a la música i a la biologia El 1872 publicà, anònima, la seva sàtira Erewhon , nom que dóna a un país fabulós concebut com a antítesi de la societat victoriana el 1901 publicà Erewhon Revisited una altra novella, The Way of All Flesh 1903, abunda en material autobiogràfic i té la mateixa intenció satírica Entre nombrosos assaigs, cal destacar The Authoress of the Odyssey 1897, on…

Es donà a conèixer amb l’obra satírica Les marchands de la gloire 1926, escrita en collaboració amb PNivoix Seguiren Jazz 1926, Topace 1928, un gran èxit dramàtic i la trilogia Marius 1931, Fanny 1932 i César 1937, evocacions pintoresques i costumistes de la vella ciutat de Marsella En el camp cinematogràfic, desenvolupà una gran activitat amb la creació de films extrets de les pròpies obres i també de les d’altri Després de Le premier amour 1948, Fabien i Judas 1956, el millor de la seva producció són les peces narratives, en les quals evoca la seva infància La gloire de mon…

Era formada per redactors que havien sortit del setmanari Xut Els articles eren signats amb pseudònims, com Ocarina de Les Corts , Tresunces , etc Informava de l’actualitat esportiva del moment i ironitzava amb les notícies publicades en altres diaris esportius De periodicitat setmanal, sembla que en sortiren 20 números

Amb el subtítol de Semanario deportivo, bolchevique y arriero , hi signaven articles Efece, TBO, Tiquis-miquis, M Carretero Giménez i Miau, entre d’altres Tingué com a collaboradors els dibuixants Bolao i Galeonte Practicava una crítica punyent de l’actualitat esportiva, amb un antibarcelonisme aferrissat i una posició favorable al RCD Espanyol Tingué una vida efímera

Fill de pare italià, estudià a Itàlia i a Barcelona Especialitzat en temes d’art, fou collaborador de La Renaixença des del 1879 i auxiliar de la càtedra de teoria estètica i històrica de les arts a Llotja El 1888 esdevingué secretari general de l’Exposició Universal Com a funcionari municipal fou l’ànima de les posteriors Exposicions de Belles Arts de Barcelona, de les quals fou també secretari general, i així mateix organitzà els concursos arquitectònics anuals del municipi, dels quals fou secretari Fou cap de la secció de museus i belles arts del municipi i acadèmic de Sant Jordi 1907…

Com a estudiant 1458 feu de testimoni del primer testament d’Ausiàs Marc, amb qui mantingué una demanda poètica Senyor mossen Marc, ja no m’enamore Notari, pertangué al grup de Bernat Fenollar — Escola Satírica Valenciana — i participà en les obres collectives  Lo somni de Joan Joan 1496 i Lo procés de les olives 1497 Concorregué al certamen poètic del 1474 amb un poema que inclou l’acròstic Yolant , nom de la dama Violant d’Urrea Altres obres seves, de caràcter galant, foren copiades al cançoner  Jardinet d’orats els incomplets Versets a una filla del governador de València i…

Autor de la novella Smrt’ chodi po horách ‘La mort camina per les muntanyes’, 1948, sobre la revolta nacional eslovaca del 1944 Entre la seva obra, centrada en la complexa realitat de la Txecoslovàquia socialista i caracteritzada per l’anàlisi psicològica i la força satírica, cal destacar la trilogia Dlhý čas čakania ‘Llarg temps d’espera’, 1958, Živí a mŕtvi ‘Vius i morts’, 1959 i Zvony zvonia na deň ‘Les campanes anuncien el dia’, 1961 Posteriorment tractà temes de l’actualitat en els reculls de contes Tmavý kút ‘Un racó fosc’, 1960 i Záznamy ‘Anotacions’, 1963, i a les…

És autor, juntament amb el doctor en medicina Lluís Joan Valentí , d’una obra en vers, Procés o disputa de viudes i donzelles , entorn de la condició de la dona que s’ha d’elegir per a muller Siurana defensa les vídues, mentre que Valentí es decanta per les donzelles El notari i poeta Andreu Martí Pineda en feu la sentència El text és deutor de la tradició de l’ Escola Satírica Valenciana  i d’obres com el Procés de les olives o el Somni de Joan Joan Fou publicada el 1561, juntament amb l’edició del Llibre de les dones de Jaume Roig Bibliografia Miquel i Planas, R 1911 Cançoner…

Estudiant a Osuna i soldat a Itàlia, fou després advocat a Madrid És un dels millors deixebles de Lope de Vega, amb una tècnica perfecta i uns recursos dramàtics de primer ordre També, com el seu mestre, donà una gran importància a la poesia popular, que intercalà en les seves peces De les seves obres cal destacar Reinar después de morir , que recull la llegenda d’Inés de Castro, La luna de la sierra , La serrana de la Vera , etc Escriví també la novella satírica, amb trets costumistes i picarescs, El diablo cojuelo 1641, a la manera de Los sueños de Quevedo i, com ell, amb un…

Exercí diversos oficis fins el 1793, que el matrimoni amb la vídua d’un ric comerciant li permeté de dedicar-se plenament a la literatura Deixeble de Santō Kyōden i gran coneixedor dels clàssics xinesos i, sobretot, de Confuci, esdevingué aviat l’autor més popular del seu país, amb més de dues-centes obres, en gran part novelles, dotades d’una gran imaginació i escrites en un to romàntic i idealista Destaquen, entre d’altres, Chinsetsu Yumihari-zuki ‘La darrera fase de la lluna’, 1805-10, Mosōbyōe kocho monogatari ‘El somni de Mosōbyōe’, 1808-10, novella satírica, i, sobretot,…