Resultats de la cerca

És situat en una zona agrícola, però l’economia es sustenta també per indústries diverses alimentàries, paper N'és remarcable el nucli urbà, en què s’hi conserven palaus i cases antigues i on destaca especialment la plaça de Segòvia

Fou deixeble de JCoustou Collaborà en l’ornamentació de la capella del palau de Versalles Del 1721 al 1728 treballà, juntament amb altres artistes francesos cridats per Felip V, en la decoració dels jardins del palau de La Granja, a Segòvia

El seu fill i segon comte fou el primer marquès de Mondéjar Íñigo López de Mendoza y Quiñones des d’aleshores fou el títol dels primogènits dels marquesos de Mondéjar Passà als Ibáñez de Segovia, als Bellvís de Montcada, als Álvarez de las Asturias-Bohorques i als Cotoner

Neix a la serra de Guadarrama, al nord de Peñalara corre en direcció NW i passa per Segòvia, la qual voreja formant un meandre Rep les aigües del Voltoya al seu pas per Coca, i poc abans de desguassar al Duero, prop de Villanueva de Duero, les de l’Adaja

Exercí com a mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona i de la catedral de Segòvia És autor d’un cèlebre Te Deum 1814 per a quatre veus, dos orgues i gran orquestra, el Fernandino , anomenat així perquè fou escrit per celebrar el retorn de Ferran VII

Nicolau Aixandri seguí la carrera militar i, pel desembre de l’any 1705, quan Carles III ja tenia establerta la seva cort a Barcelona, era sergent major del regiment de la Diputació de Catalunya Sis anys després, el 1711, participà en la defensa de Cardona, on tingué una actuació molt destacada, fet pel qual Starhemberg el proposà com a tinent coronel del mateix regiment, càrrec que passà a ocupar al començament del 1712 Fou en aquest càrrec que participà en la defensa de Barcelona durant el setge de 1713-14 Després d’acordada la capitulació de la capital catalana, Aixandri fou un dels tretze…

Fill del duc Guillem I de Borgonya Lluità contra els almoràvits al costat d’Alfons VI de Castella i es casà amb la seva filla Urraca 1090 Rebé els comtats de Galícia 1092 i Portugal 1093 Dirigí la repoblació de les terres de Salamanca, Àvila i Segòvia El seu fill fou Alfons VII de Castella

Cinquè marquès de Campo Real 1931 i comte de Cabatillas S'incorporà a l’exèrcit per combatre les tropes napoleòniques de la guerra del Francès posteriorment lluità contra els carlins i assolí el grau de mariscal de camp Fou comandant general de Segòvia 1849 i membre del tribunal suprem de guerra i marina 1856

L’estat actual de la recerca no ha permès discernir amb claredat si es tracta de dues persones diferents o bé són el mateix personatge Un Joan Bonet de Paredes, conegut també com a Joan de Paredes, nasqué a Oriola a mitjan segle XVII i morí a Toledo el 1710 Fou mestre de capella i compositor Segons López Calo, la seva carrera musical s’inicià com a mestre de capella de Berlanga el 1680, càrrec que també exercí a Palència i Segòvia 1684 i, pels volts del 1686, al reial monestir de La Encarnación de Madrid Els darrers anys de la seva vida 1702 o 1706, segons López Calo obtingué la plaça de la…

De pares grecs de Quios, entrà a l’Escola Pia, on excellí com a mestre de grec, llatí i hebreu Preceptor reial sota Carles III i Carles IV, fou preconitzat bisbe de Segòvia 1795, càrrec que no arribà a ocupar És famós per la seva versió castellana de la Bíblia Vulgata, editada a València 1791-93