Resultats de la cerca

Estudià medicina a Saragossa el 1459 obtingué la llicència d’exercir S’establí a Lleida, on s’especialitzà en cirurgia ocular El 1468 operà de cataractes Joan II de Catalunya-Aragó, amb èxit El seu germà Dolç Abnarrabí obtingué el 1456 la llicència d’exercir es fixà a l’aljama de Saragossa, on assolí una gran fortuna

Estudià les bases jurídiques de les dignitats universitàries, que comentà a De officio Cancellarii 1680 i a Jurisdicción regia y pontificia que tiene el maestrescuelas ~1687, obra escrita amb motiu d’un conflicte que l’oposà al rector de l’estudi general, el 1686 També escriví una Genealogía de la nobilísima casa de los duques de Bournonville 1680, probablement per encàrrec del lloctinent de Catalunya d’aquesta família, Discursos astrológicos y del cometa aparecido en 1668 1688, etc

Era senyor de Melons Fou quatre vegades paer en cap Dotà l’hospital de Santa Maria de Lleida amb 600 ducats de renda Cooperà amb el bisbe Antoni Agustí en el redreç de la universitat Es destacà en la lluita contra el bandolerisme, contribuí a la fundació de la Taula de Canvi de la Paeria i emprengué nombroses obres d’urbanització Hom degué a les seves gestions la installació a Lleida de la Companyia de Jesús, amb el seu collegi de gramàtica i d’humanitats Encara es conserva a la façana de la seva casa una làpida romana collocada per ell

Fill de Martí Castells i Melchor Exercí a Lleida i a Barcelona Estudià els aspectes mèdics i socials de la prostitució Dirigí la Revista de Higiene y Policía Sanitaria  1889, que havia fundat, i el Boletín de la Academia de Higiene  1893 Morí arran de l’epidèmia de febre groga de Tona, que havia anat a estudiar

Fou director de l’estació enològica de Seta Llenguadoc i publicà Apuntes para una flora de Lérida 1888

Cronista de la ciutat de Lleida Escriví una Memoria referente a las mejoras locales de que era susceptible Lérida , punt de partença de les reformes urbanes posteriors Donà a l’institut de Lleida una collecció de monedes de Pompeia i d’Egipte, fruit dels seus viatges per Europa i Àsia Hom el considera un precursor de la Renaixença a Lleida

Mig ala, jugà amb la Unió Esportiva Lleida al principi de la dècada de 1940 i amb el Futbol Club Barcelona 1943-46 Com a barcelonista disputà 31 partits, la majoria amistosos, i marcà 9 gols Guanyà una Lliga 1945 i una Copa d’Or 1945 En deixar el Barça tornà al Lleida Formà part en una ocasió de la selecció catalana 1942

Formà part de la junta de la Federació Provincial de Lleida, de la qual fou president 1964-71 Entrenà el Medina Lleida, equip que arribà a dirigir a la primera divisió estatal a mitjan dècada de 1970 Fou nomenat Històric del Bàsquet Català 1997

Fou dirigent del club de bàsquet del Frente de Juventudes de Lleida, i el primer delegat de la Federació Catalana de Basquetbol a Lleida 1942-49 A partir d’aleshores presidí la nova Federació Provincial de Lleida 1949-58

Fou campió dels 100 m llisos i subcampió dels 1500 m del trofeu Juventudes en la categoria juvenil 1961 Durant els anys 1968 i 1969 fou àrbitre estatal de voleibol i àrbitre provincial de bàsquet Fou president de la Federació de Tir al Plat de Lleida 1972-74, president de la representació territorial de la Federació Catalana de Caça 1981-07, i president de la mateixa federació, i vicepresident de l’espanyola 2007-09 També fou delegat per Catalunya a Mutuasport 1981-09 La federació catalana el nomenà president honorífic 2009, i també és membre honorífic de la…