Resultats de la cerca

Més en general, s’aplica aquest terme a qualsevol peça o moviment ràpid o moderadament ràpid -especialment de sonata, simfonia o concert-, tot i no portar l’indicatiu allegro Per als primers moviments de les sonates i simfonies, s’acostuma a usar el terme allegro de sonata forma sonata que assenyala una certa extensió i elaboració, i una manera determinada d’ordenar i tractar el material temàtic

Formà el Quartetto Toscano 1765 amb Manfredi, Nardini i Boccherini El 1770 anà a París, on fou protegit per Gossec Després s’orientà vers el ballet Les Romans , 1776 i l’òpera còmica Dirigí l’orquestra dels teatres Beaujolais 1788-91 i Louvois 1791-94, on estrenà obres Les deux frères 1788, Adèle et Erwin 1789 Hom el valora per alguns quartets de corda, simfonies concertants, etc

Format a Berlín i a París, del 1946 al 1952 fou director de l’Orquestra Filharmònica d’aquesta ciutat Posteriorment ho fou de les d’Estocolm 1961-71 i de Munic del 1977 a la seva mort Considerat un dels millors intèrprets dels impressionistes i de la música russa, compongué quatre simfonies, un rèquiem i un concert per a piano També escriví assaigs crítics

Inicià la seva activitat creadora amb obres atonals més tard adoptà el mètode dodecatònic Autor d’òperes, com Jonny spielt auf ‘Jonny fa comèdia’, 1927, amb elements de jazz i Carl V 1933, fragments de la qual foren estrenats a Barcelona el 1936 amb motiu del Congrés de la Societat Internacional de Música Contemporània També escriví simfonies i l’oratori Spiritus intelligentiae sanctus 1956

Fou flautista a l’orquestra de l’elector de Bonn, on conegué Beethoven El 1808 s’establí a París i es naturalitzà francès 1829 Succeí Boieldieu com a director del Conservatori de París 1835 Escriví òperes Cagliostro , 1810 Sappho , 1822, simfonies, música vocal i uns cèlebres Grands quintettes per a instruments de vent Fou mestre de Berlioz, F Liszt, C Frank i Ch Gounod

Vida Feu els primers estudis musicals amb l’organista de Marsov i cap al 1752 estudià amb el del seu poble, A Ebran El 1757 ja era organista a Opocno Tres anys després, gràcies a la intervenció de la comtessa Schaffgotsch, que n’havia quedat impressionada, es traslladà a Viena Allà estudià amb D von Dittersdorf, i aviat impartí classes IJ Pleyel fou alumne seu Amb un segon mecenes, viatjà alguns anys per Itàlia 1769-71, on conegué CW Gluck i pogué estrenar les seves òperes Demofoonte i Il trionfo di Clelia Roma, 1770 De retorn a Viena, i per la seva incipient malaltia mental, no li fou…

Vida Estudià música amb el seu oncle Francesc Mariner , antecessor seu en el càrrec d’organista de la seu de Barcelona i a qui succeí interinament des del gener del 1785 El 12 d’abril de 1790 fou designat definitivament per al càrrec, que exercí fins a la mort Instrumentista eminent, el seu mestratge d’orgue i de cant sobre el llavors mestre de capella Francesc Queralt atragué alumnes com Francesc Andreví, Ramon Carnicer i Mateu Ferrer A part de les activitats derivades del càrrec docència, interpretació i composició, tingué una presència continuada en els àmbits musicals barcelonins com a…

Estudià orgue a Givet i anà a París, on conegué Gluck i, influït per ell, es dedicà a l’òpera Assolí èxits amb Euphrosine 1790, Stratonice 1792, Timoléon 1794, Adrien 1799, Ariodant 1799, etc, dins el gust neoclàssic, sovint amb text de François Hoffman També escriví himnes revolucionaris uns quants amb text de MJChénier, ballets, com La dansomanie 1800, simfonies i la seva obra mestra, l’òpera Joseph 1807

Fou pianista i professor al conservatori de Nàpols i el primer compositor italià que aconseguí de destacar-se amb música instrumental i simfònica, en una època totalment dedicada a l’òpera Deixà dos concerts per a piano i orquestra 1878 i 1885, dues simfonies 1895 i 1904 i peces per a piano, algunes de les quals orquestrades, com el Notturno opus 70 núm 1, i la Novelletta opus 82, molt cèlebres

L’any 1796 debutà com a pianista, i més tard fundà la pròpia escola de música Les seves composicions s’adscriuen al Romanticisme musical, en especial les sonates per a piano, els dos concerts, les variacions i diverses peces amb la denominació d' Allegri di bravura Compongué música de cambra, tres simfonies i una obertura, nombrosos lieder txecs i italians i altres sobre texts de Goethe, Schiller i Puškin