Resultats de la cerca

Autor de vodevils i de llibrets i alguns cops de música d’òperes còmiques per al teatre de la fira de Saint-Germain, assolí grans èxits, deguts, en bona part, a la interpretació de la seva muller, Marie-Justine du Ronceray, sovint coautora de texts Fou director 1758-69 de l’Opéra-Comique de París Les seves obres més notables són Les amours de Bastien et Bastienne 1753, paròdia de Le devin du village, de Rousseau, i base d’una òpera de Mozart, Les trois sultanes 1761, La fée Urgèle 1765, basada en un text de Voltaire, Les moissonneurs 1768, etc

Deixeble de Cornelis de Vos, rebé influències de Rubens, bé que una part de la seva obra s’acosta també a la de Teniers, sobretot en la pintura de gènere Pintà també escenes mitològiques i religioses És destacable el seu Grup alegre Staatliche Museen, Berlín

Deixeble dels jesuïtes, entrà en la congregació de Sant Felip Neri Tot i ésser membre de la Societat d’Amics del País, pel fet d’haver assistit els empestats de Cartagena 1804, el seu pensament i la seva activitat foren típicament tradicionalistes, com a bisbe d’Oriola 1815-24 i com a arquebisbe de València 1824-31 Fou amic de Diego de Cádiz, membre antiliberal de les corts de Cadis 1811-12, exiliat durant el Trienni Constitucional i fou fundador de la institució El Ramo de la Fe, per a substituir l’extingida inquisició, que dugué a terme el procés del mestre de Russafa, Gaietà Ripoll

Entre els seus treballs d’astronomia destaca una teoria sobre l’origen del sistema solar , basada en la teoria de Kant cosmogonia i coneguda com a hipòtesi de Kant-Laplace També investigà la trajectòria dels planetes i l’estabilitat del sistema solar Reuní en un tractat titulat Mécanique céleste 1798-1825 tots els treballs de Newton, Halley, Clairaut, D’Alembert i Euler sobre les conseqüències del principi de gravitació universal En el camp de les matemàtiques publicà, el 1812, un important tractat sobre el càlcul de probabilitats, Théorie analytique des probabilités En física, deduí la…

Establert a Burgos, acabà la Cartuja de Miraflores 1488, que havia començat el seu pare, Juan, i construí, al bell mig del deambulatori de la catedral, la Capilla del Condestable Pedro Fernández de Velasco ~1482-96, la seva obra més important de planta octogonal, coberta amb volta estrellada i calada a la part central, és un dels millors exemples de l’estil Isabel El 1497 anà a Sevilla, on treballà en les obres de la catedral 1497-1502 Novament a Burgos, acabà el cor de l’església de San Esteban 1502

Fou catedràtic de la Universitat de Saragossa Seguidor de Nebrija, defensà l’ús del castellà com a llengua de cultura i redactà en vernacle una gramàtica llatina 1573 i una de grega 1586 Recull les seves idees pedagògiques en els Apuntamientos 1589 Traduí nombrosos autors clàssics, com Terenci, Ciceró, Aristòtil, Plató, etc

Diputat des del 1906, presidí la comissió estatutària de l’Índia 1927-30 i propugnà l’autonomia en el govern d’aquells territoris Cap dels “liberals nacionals” en el govern de Mac Donald, fou ministre del Foreign Office 1931-35 Partidari d’una entesa pacífica amb Hitler, secundà la política de no-intervenció en la Guerra Civil Espanyola de 1936-39 Fou ministre de l’interior, canceller de l’Exchequer 1937-40 i lord canceller 1940-45

Especialitzat en oftalmologia i principalment en el tractament de les lesions del pol posterior de l’ull i el despreniment de la retina, hi introduí noves tècniques i tingué al seu càrrec aquesta patologia a l’Institut Barraquer de Barcelona Presidí l’Associació d’Oftalmologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears 1963-64

Catedràtic de bibliografia de la Universitat de Madrid Dirigí diverses entitats i publicacions d’aquesta especialitat i també hi collaborà De la seva nombrosa tasca cal esmentar sobretot la monumental Bibliografía de la literatura hispánica 1950-80 i Mil biografías de los Siglos de Oro 1985 L’any 1995 fou guardonat amb la Medalla d’Or al mèrit en les belles arts

Estudià a la Royal Academy of Music i al King’s College de Cambridge Poc després del seu debut londinenc al Royal Festival Hall 1962 interpretant la Missa glagolítica , de L Janácek, fou nomenat segon organista de l’abadia de Westminster El 1965 feu la seva primera gira pels EUA i pel Canadà Fou organista de la Christ Church d’Oxford del 1970 al 1981, data aquesta darrera del seu retorn a Westminster com a organista i mestre de cor El 1987 s’alliberà dels seus compromisos en aquesta abadia per poder prosseguir la seva carrera de concertista internacional, amb moltes gires per Europa, Àsia,…