Resultats de la cerca
Es mostren 728 resultats
Partit Sindicalista
Política
Partit polític fundat el 7 d’abril de 1934 per Ángel Pestaña, amb l’esperança de convertir-se en el partit polític de la CNT i trencar així la tradicional ortodòxia anarcosindicalista.
No pogué arrossegar ni la Federació Sindicalista Llibertària ni els Sindicats d’Oposició La seva influència romangué limitada a petits nuclis a Madrid Natividad Adalia, a Andalusia Gómez de Loma, a Saragossa Pabón i al Principat i al País Valencià Al Principat els seus principals dirigents foren Ricard Fornells —president des de Sabadell de la Federació Regional Catalana del partit— i Josep Robusté des de Barcelona, i a València, Francesc Fenollar, Marí Civera, Josep Sànchez Requena, Prudencio Caja, etc L’òrgan central del partit, El Sindicalista , passà aviat, pel setembre del…
congrés de Sants
Història
Reunió de la Confederació Regional del Treball de Catalunya, celebrada els dies 28, 29 i 30 de juny i 1 de juliol de 1918 a l’Ateneu Racionalista de Sants (Barcelona).
Hi participaren uns 160 delegats en nom de 153 societats i sindicats obrers i 73860 afiliats 93 dels quals delegats en nom de 54572 obrers barcelonins, el 73% del total de treballadors representats Fou la primera reunió regular de la CNT des del 1911 i significà la manifestació de la reorganització confederal iniciada el 1915 Els principals temes discutits foren lògicament organitzatius i se centraren en la discussió dels sindicats únics Sindicat Únic com a base orgànica de la Confederació, a més de la qüestió de la tàctica de l’acció directa i del contingut…
escola racionalista
Educació
Tipus d’escola que segueix els principis del corrent pedagògic homònim, el qual, d’acord amb les idees de Fourier i Kropotkin, defensa el predomini del coneixement racional i empíric enfront del dogmàtic i metafísic.
Als Països Catalans les primeres escoles racionalistes, precedents de l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, aparegueren cap a la fi del s XIX, normalment lligades als sindicats i ateneus obrers
Lucha Obrera
Periodisme
Diari obrer aparegut a Barcelona del desembre del 1923 al gener del 1924, redactat per J.Maurín, Felipe Alaiz, Josep Viadiu, Antoni Amador, etc..
Es presentà com a defensor de la CNT en substitució de Solidaridad Obrera , suspesa Fou, en realitat, un diari sindicalista comunista sostingut econòmicament pels sindicats de la metallúrgia i dels transports de Barcelona
base
Sociologia
Conjunt de membres efectius d’una organització formal que no ocupen càrrecs burocràtics ni directius.
En els sindicats i en els partits polítics de massa hom anomena base el conjunt dels seus militants, tot i que a vegades el concepte s’estén als adherents o àdhuc als simples electors
Decret de Sindicació Obligatòria dels Conreadors de la Terra
La Generalitat emet un decret de Sindicació Obligatòria dels Conreadors de la Terra, que estableix l’ingrés obligatori dels pagesos a la Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya Establiment de la divisió comarcal de Catalunya
Chico Mendes
Història
Dirigent ecologista i sindical brasiler, de nom Francisco Mendes.
Encapçalà la revindicació per preservar el bosc amaçònic i formà sindicats contra la sobreexplotació dels peons Enfrontat als empresaris que es dedicaven a la tala massiva d’arbres, morí assassinat Aconseguí del govern brasiler frenar la desforestació
Robert Ley

Robert Ley
Història
Política
Dirigent alemany adepte al nazisme.
Suprimí els sindicats i organitzà el Deutsche Arbeitsfront Front alemany del treball Durant la Segona Guerra Mundial dirigí el servei de deportació d’obrers estrangers a Alemanya Detingut pels aliats, se suïcidà quan l’anaven a jutjar
Joan P. Sánchez i Marín

Joan P. Sánchez i Marín
© Família Sánchez
Política
Sindicalista i polític.
Home de sòlida formació intellectual i d’educació francòfona, racionalista i illustrada, milità al PSOE Federalista convençut, fou secretari general de la Federació de Barcelona de la UGT 1931-34 i defensà infructuosament l’autonomia de la UGT de Catalunya, per la qual cosa participà en l’escissió de gran part dels seus sindicats 1934 Fou elegit secretari general de la Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya, UGSOC 1934-36, organització afí a la Unió Socialista de Catalunya, USC Candidat a les eleccions generals 1936 en les llistes del Front d’Esquerres en…
Aprovada la llei del teletreball
El govern espanyol aprova el decret llei que regula el teletreball a l’empresa privada La llei s’aprova amb l’acord previ amb patronals i sindicats El 29 de setembre s’aprova la llei del teletreball per al sector públic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina