Resultats de la cerca
Es mostren 1353 resultats
Josep Elies Estrugós
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Frare carmelità, subprior del convent de Perpinyà És autor del llibre Fènix català, o Llibre del singular privilegi, favors, gràcies i miracles de Nostra Senyora del mont del Carme Perpinyà 1644, en el qual defensa amb contundència l’ús de la llengua catalana Precedeixen l’obra un bon nombre de poesies liminars, moltes de les quals deuen ser compostes pel mateix autor Cap al final hi ha uns Goigs de la Immaculada Concepció El llibre incorpora també un “Elenc dels escriptors catalans”, curt repertori de 190 noms
notes inégales
Música
Convenció interpretativa del Barroc francès que altera els valors escrits iguals en desiguals (notes desiguals).
La documentació d’aquesta convenció data ja de vers el 1550, sobretot en els tractats de música francesos La majoria, i els més detallats, estan datats entre els anys 1690 i 1780 A França, els verbs pointer, inégaliser i d’altres s’empraven sinonímicament en el sentit de desigualar La tècnica més habitual dels intèrprets per a fer les notes inégales era la de pointer , és a dir, posar puntets als valors De fet, atorga una articulació i un caràcter singular al discurs musical
René Char
Literatura francesa
Poeta francès, adscrit de molt jove al moviment surrealista.
La seva poesia, però, solitària i única, anà evolucionant fins a constituir, semblantment a Francis Ponge, un cas singular dins la lírica francesa contemporània El seu estil, a vegades amb influències de Lautréamont —hi sovintegen els poemes en prosa—, és dens, concís i molt treballat Dirigent actiu de la resistència francesa, recollí aquesta experiència en alguns dels seus poemes Dels seus reculls cal destacar Seuls demeurent 1945 , Le poème pulvérisé 1947, Les matinaux 1950 i Lettera amorosa 1953 i Éloge d’une soupçonée 1988
Llorenç Diamant
Literatura catalana
Escrivà i poeta.
Vida i obra D’aquest “mestre d’escriure” únicament se sap que participà al certamen en “llaors de la Verge Maria” del 1474 amb l’obra Lo tan alt grau, pura Verge Maria Malgrat la repetició dels tòpics marians característics d’aquesta mena de composicions que presenta, els tres darrers versos de la tornada, de marcat to humorístic, constitueixen un tret ben singular E vostre Fill, qui és larch donador, /quem dól gipó, e fendre’l per esquena/ sim vendrà stret, que tinch grossa carena Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia
pronom
Gramàtica
Categoria gramatical de referència variable que representa o substitueix algun nom enunciat abans, explícitament o implícitament, en el context.
Els pronoms representen diverses característiques constitueixen una sèrie de sistemes morfològics tancats la majoria prenen morfemes de gènere i nombre, com els noms, i alguns són del gènere neutre en alguns usos poden neutralitzar l’oposició de gènere en singular en el discurs poden funcionar indistintament com els substantius, adjectius substantivats, adjectius o adverbis semànticament, no tenen significat ple, si no és relacionat amb el context Segons el mode de significació, els pronoms es poden agrupar en indicadors del camp referencial personal, possessiu, demostratiu,…
avaluació global
Economia
Dret fiscal
Procediment per a determinar la base imposable
d’un impost, consistent en l’estimació objectiva o alçada del rendiment conjunt d’una determinada activitat econòmica gravable referida a un àmbit territorial concret, per tal de distribuir-la posteriorment a cada subjecte fiscal a traves de senyals.
externs, índex o mòduls que palesin el rendiment global d’aquesta activitat econòmica Els índexs de capacitat tributària utilitzats per a l’avaluació varien segons la natura de l’impost L’aplicació pràctica d’aquest procediment és efectuada per una junta oficialment constituïda El règim d’avaluació global, en general, només és aplicat en països poc desenvolupats, en què el frau fiscal és molt estès i els mitjans per a combatre'l són escassos Aquest procediment, abolit avui dia, ha estat substituït pels sistemes d'estimació directa i estimació objectiva singular
Cancho Roano
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic del terme municipal de Zalamea de la Serena (Badajoz).
És un edifici singular, de planta quadrada 50 m de costat, bastit damunt una terrassa de 2,5 m d’alçada i amb diferents recintes distribuïts en forma de U entorn d’un pati Ha donat abundosos materials arqueològics, com joies, armes i diferents objectes sumptuaris, incloent-hi un gran nombre de copes de ceràmica àtica del segle V aC Ha estat interpretat com un palau o un palau santuari vinculat a una dinastia local Fou excavat entre el 1978 i el 1986 per Joan Maluquer de Motes
avantatge competitiu
Economia
Avantatge que es produeix quan una empresa o bé els seus productes o serveis tenen característiques que els diferencien de la competència i els situen en una millor situació de mercat.
Una característica singular esdevé un avantatge competitiu quan s’aplica a una indústria i es trasllada a un mercat Michael EPorter afirma que hi ha tres mètodes d’aconseguir el manteniment de l’avantatge competitiu al llarg del temps de manera global com a empresa, que és l’objectiu que es persegueix uns costos inferiors als de la competència per a produir o oferir els mateixos productes o serveis similars, una clara diferenciació que permiti donar imatge de singularitat i exclusivitat en el mercat i la focalització en una mena de clients, productes o serveis o zones geogràfiques
Max Weber
Música
Sociòleg alemany.
La qüestió central dels escrits musicals de Weber, recollits principalment en Els fonaments racionals i so ciològics de la música 1921 -text inacabat i publicat pòstumament-, és la següent quines són les condicions socials i tècniques que expliquen la racionalització del material musical, base de l’emergència de la singular teoria i pràctica musical que caracteritza la tradició musical occidental Weber proposa quatre àmbits d’investigació la mesura dels modes, el desenvolupament de principis de composició com la polifonia, la fixació d’una notació musical i la confecció de nous…
família
Música
Conjunt instrumental format per totes les versions de mides diferents -i a vegades, també, amb diferències morfològiques més o menys importants- d’un mateix i únic instrument.
Hi ha qui, per a referir-s’hi, empra el nom de l’instrument en plural, com ara família de les flautes de bec, i qui ho fa en singular, per exemple família del clarinet Per a anomenar un instrument concret de la família, se sol afegir al nom familiar el de la tessitura concreta que li és pròpia saxòfon soprano, saxòfon tenor, saxòfon baríton De vegades, però, alguns membres de la família tenen nom propi i així, per exemple, s’anomena viola el que, de fet, és un violí contralt, o flautí una flauta sopranino
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina