Resultats de la cerca
Es mostren 129 resultats
Fossau
Poble
Poble (759 m alt.) de l’antic municipi de Toledo (actualment, de la Fova), dins la Fova de Terrentona, sector de Sobrarb a l’esquerra del Cinca.
Depenia de l’abadia de Sant Victorià d’Assan
Troncet
Poble
Poble de l’antic municipi de Morillo de Montclús, i actualment del municipi de la Fova de Terrantona, al sector de Sobrarb de l’esquerra del Cinca.
És, des del 1322, el límit occidental del comtat de Ribagorça
Xaro
Parròquia del municipi de la Fova de Terrantona, a l’antic municipi de Muro de Roda, a la zona de Sobrarb (Aragó), a l’esquerra del Cinca.
Alquézar
Col·legiata d’Alquézar
© Xevi Varela
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, a la zona de transició entre Sobrarb i el Somontano, accidentada pels darrers contraforts del Pirineu i drenada pel riu Vero.
L’oli, el vi i les ametlles són els principals productes agrícoles Des dels anys vuitanta és un important centre turístic a l’estiu, gràcies al riu Vero És situada al peu d’una gran roca espadada coronada per un antic castell, després monestir d’Alquézar Santa Maria d’Alquézar Era una canonja augustiniana establerta al final del segle XI Enclavada en una zona disputada pels bisbes d’Osca i de Roda de Ribagorça, a mitjan segle XII, després de la conquesta de Tortosa i de la reorganització de la seva diòcesi, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, príncep d’Aragó, adjudicà a la llunyana…
Ara
Riu
Riu d’Aragó, a la comarca de Sobrarb, a la conca de l’Ebre, afluent per la dreta del Cinca (65 km de longitud; 49 km 2
de conca).
El seu règim és nival Neix al massís de Vinhamala, flueix en direcció meridiana per la vall de Broto, i a l’altura de Fiscal gira vers l’est tot regant Boltanya desguassa al Cinca prop d’Aïnsa
Boïl
Història
Antic terme del castell de Boïl, al sector meridional de Sobrarb (Aragó), a la vall del riu Ena, les restes del qual són aturonades a 974 m d’altitud.
Els diversos llogarets del terme eren compresos en dues parròquies Santa Maria de Boïl actual cap del municipi, església gòtica, situada al vessant meridional del turó del castell, i Sant Martí de Boïl , interessant església romànica de tres naus i tres absis de la segona meitat del segle XI
San Juan de Plan
Municipi
Municipi de Sobrarb (Aragó), situat a la vall de Gistau, estès principalment a l’esquerra del Cinqueta, tot i que el poble és a la dreta, aigua amunt de Plan.
fur
Història
Dret
Norma jurídica d’origen consuetudinari o per concessió sobirana que recull el dret vigent en una localitat o territori.
Els furs foren normalment escrits, però hom en coneix d’altres, com el de Saragossa, que no tingueren cap redacció que recollís tot el dret que comprenien Els furs més antics, de caràcter local, aparegueren al segle X, com el de Castrojeriz 974 Aquests furs locals es desenvoluparen al segle XI i adquiriren la plenitud al XII Aviat formaren famílies d’abast geogràfic més o menys extens Així, el fur de Lleó 1017 fou concedit també a unes altres poblacions Villavicencio, Valle de Fenar, Pajares, etc, a l’igual del de Sepúlveda 1076 i el de Conca aquest, concedit per Alfons VIII de Castella,…
Toledo
Antic municipi
Antic municipi de Sobrarb, a la Fova de Terrantona, format pels pobles de Samper de Toledo (17 h [1991]), San Juan de Toledo (9 h [1991]) i el despoblat d’Atiart.
Sant Pere de Taverna (Seira)
Art romànic
Aquest vell monestir ribagorçà es localitzava a l’extrem ponentí del comtat, entre els pobles de Seira i Barbaruens, a la riba esquerra del barranc de Barbaruens Al segle XI el ric arxiu d’aquest monestir anà a parar a Sant Victorià de Sobrarb, on molts dels pergamins van ésser manipulats, falsificats, o simplement perduts, cosa que dificulta escriure’n la història Taverna es troba a la zona de contacte amb la capçalera del Cinca, a la vall del Cinqueta, coneguda d’antic com a pagus Gestaniensis Tal com suggereix l’acta de dotació de Santa Maria d’Urgell, en un primer moment…