Resultats de la cerca
Es mostren 438 resultats
allau
allau
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Massa de neu que es desprèn i es precipita muntanya avall amb violència, principalment en llocs de relleu pronunciat.
La seva formació depèn de la quantitat de neu com més neu acumulada més facilitat hi ha que l’allau es produeixi, del tipus de neu la neu compacta i mullada facilita el despreniment, de la inclinació o pendent de la muntanya, de la llisor de la superfície sobre la qual es diposita la neu o del clima i de l’època de l’any L' allau de pols o superficial es produeix a qualsevol època de l’any i afecta solament les capes superficials, mentre que l' allau de fons o mullada es produeix quan hi ha neu humida i l’aigua de fusió separa la neu de la roca desprenent-se tota la capa acostumen de produir-…
Ramon Pinyol i Torrents
Literatura catalana
Historiador de la literatura.
En el camp docent, que exercí en l’ensenyament secundari i a la Universitat de Vic, publicà als anys vuitanta amb G Casals, N Cot, M Llanas i L Soldevila manuals de llengua Nexe i literatura Solc , a més d’una antologia literària Garba i d’edicions de textos amb finalitat didàctica, que tingueren una àmplia difusió Codirector de diferents colleccions editorials, “El Garbelli, “Textuale, com a investigador s’ha centrat en la literatura dels segles XIX i XX Es doctorà amb una edició crítica del volum Pàtria , de Verdaguer publicada el 2002, autor a qui ha dedicat nombrosos…
disc
Electroacústica
Música
Superfície plana i circular, habitualment de clorur de polivinil (PVC), d’un gruix aproximat de dos mil·límetres on són enregistrats informacions o senyals sonors aptes per a ésser reproduïts qualsevol moment.
El fonament és purament mecànic, i consisteix en un solc de forma espiral concèntrica enregistrat a totes dues cares del disc El valor de l’amplada del solc sol ésser aproximadament de 120 μm per als discs singles o senzills de major nivell d’enregistrament, i de 60 μm per als normals de 25 a 30 minuts de durada per cara El burí de la màquina que grava el primer disc —d’acetat de cellulosa, laca fortament plàstica— hi transfereix el so per una modulació en amplitud, puix que té un moviment de desplaçament horitzontal perpendicular al solc, sense so, i…
anus
Anatomia animal
Orifici del final del tracte digestiu, sempre contràctil, que s’obre a l’exterior o desemboca a la cloaca, i a través del qual l’animal expulsa els residus no digerits d’aliment i altres matèries associades; en alguns animals aquàtics també té una funció respiratòria.
En tenen la majoria de metazous, llevat alguns invertebrats platihelmints, cnidaris, ctenòfors, etc Té una posició molt variable en el cos, segons els grups Així, en els artròpodes és situat en general al final de l’abdomen en molts peixos, s’obre al davant de l’orifici d’expulsió de productes sexuals en alguns peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers monotremes, desemboca a la cloaca, juntament amb els orificis d’expulsió d’orina i de productes sexuals a la resta de mamífers es troba al final del recte En l’ésser humà, l’anus forma un canal d’un a dos centímetres de llargada, que s’obre…
punta de lectura
Electroacústica
Part del cap de lectura que és en contacte amb el solc del disc.
púsula
Botànica
En les dinoflagel·lades, vacúol situat vora el solc longitudinal, amb funcions nutritives i excretores.
Les púsules són sovint grosses i a vegades colorades, i sol haver-n'hi dues a cada cèllula
llonguet

Llonguet
Alimentació
Pa petit ovalat amb un solc tot al llarg en la seva part superior.
És cuit amb molt de foc i durant poca estona Pesa, aproximadament, uns 100 g
gravar
Electroacústica
Traçar el solc d’un disc fonogràfic a fi d’enregistrar-hi el so.
cissura
Anatomia animal
Solc més o menys profund i sinuós situat en la superfície d’algunes vísceres.
Les cissures més importants són als pulmons i al cervell Les cissures pulmonars divideixen el pulmó dret en tres lòbuls i el pulmó esquerre en dos Les cissures cerebrals més importants són la cissura interhemisfèrica, en el fons de la qual hi ha el cos callós, que separa els dos hemisferis cerebrals, i les cissures de Silvi, de Rolando, occipital, callosomarginal i calcarina, que divideixen els hemisferis cerebrals en els lòbuls frontal, parietal, temporal, occipital, del cos callós i de l’ínsula
medul·la espinal

Mèdul·la espinal: a) visió posterior; b) secció al nivell de la columna dorsal; c) segment amb la sortida de les arrels nervioses
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part intrarraquídia del sistema nerviós central que ocupa el conducte vertebral des del forat occipital fins a la vora inferior del cos de la primera vèrtebra lumbar.
En l’home és un cordó cilíndric lleugerament aplanat que presenta dos engruiximents fusiformes, el cervical i el lumbar, que corresponen a les porcions de la medulla que innerven els membres superiors i inferiors, respectivament La medulla espinal és una estructura contínua, però els 31 parells de nervis raquidis que en surten 8 nervis cervicals, 12 de dorsals, 5 de lumbars, 5 de sacres i 1 de coccigi li confereixen un aspecte segmentat La seva superfície és plena de solcs longitudinals que van de dalt a baix solc mediodorsal, solc medioventral, dos solcs…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina