Resultats de la cerca

Estudià amb Egon Wellesz i Edmund Rubbra, i exercí la docència a les universitats de Cambridge 1945-48, Pittsburgh 1960-63 i Nova York 1964-81 Des del 1984 fou professor convidat a la City University Interessat per una gran varietat de formes i estils musicals, és autor d’obres vocals Nausicaa’s Welcome , 1952  Chants and Litanies , 1963  Life Cycle , 1967  The Pentagle Song , 1981, concerts, música de cambra i instrumental Natalis Invicti Solis , 1968, per a piano, on predomina l’eclecticisme i la recerca d’efectes instrumentals i tímbrics Són importants també els seus estudis…

Vida Començà l’educació musical acadèmica estudiant trompeta 1936, i posteriorment al Royal College of Music El 1938 s’incorporà a l’Orquestra Filharmònica de Londres com a segon trompeta, i com a primer des del 1943 fins al 1948, que es dedicà professionalment a compondre, activitat en la qual li fou de gran utilitat l’experiència orquestral, com posa de manifest que aquest gènere és el més important de la seva producció La seva abundant obra, tonal sense excepció, és sovint inspirada en motius populars, melòdica, colorista i exuberant, i mostra influències àmplies, des d’Héctor Berlioz fins…

Organista de Westminster el 1669 Succeí Pelham Humfrey com a mestre de cor de la capella reial Mestre de capella de la catedral de Sant Pau i compositor de la capella reial, escriví quatre suites per al clavecí 1698, tretze services complets, 110 anthems , peces per a orgue, salms i odes de les quals destaca Begin the Song , dedicada a santa Cecília el 1684, i l' Ode on the Death of Mr Henry Purcell Conreà indistintament la full anthem God is Our Hope and Strength , a vuit veus i la verse anthem God Spake Sometime in Visions , per a solistes, cor i orquestra Cap al 1682…

Residí a Europa 1826-29 i a Harvard, d’on fou professor de llengües modernes Conjugà en la seva obra elements autobiogràfics i influències directes del Romanticisme alemany A les seves primeres obres, Outre-mer a Pilgrimage Beyong the Sea ‘Outre-mer un pelegrinatge més enllà de la mar’, 1834 i Hyperion 1839, alternà el vers i la prosa L’obra lírica que el donà a conèixer fou Voices of the Night ‘Veus de la nit’, 1839, que, juntament amb Ballads and Other Poems 1842, mostra la seva filiació romàntica Cal remarcar-ne els poemes Evangelina 1847 i The Song of Hiawatha ‘La cançó de…

Estudià a les universitats de Howard i Cornell 1951-55 Des del 1965 es dedicà a la literatura, i es professionalitzà com a editora i escriptora Els temes de la seva obra, bàsicament novellística, se centren en la dona negra nord-americana, que situa en un entorn de racisme i de descomposició de les comunitats afroamericanes The Bluest Eye 1970, Sula 1973, Song of Solomon 1977, Tar Baby 1983, Beloved 1987, premi Pulitzer 1988, Jazz 1992, Paradise 1997, Love 2003 També escriví assaig Playing in the Dark Whiteness and the Literary Imagination , 1992 Remember The Journey to School Integration ,…

Fill de Simó IV de Montfort Comte de Leicester Establert a Anglaterra el 1230, es casà amb Elionor, germana del rei Enric III 1238 Ocupà el càrrec de governador d’Aquitània 1248, però la duresa de la seva gestió feu que hagués de tornar a Anglaterra, on encapçalà la lliga de barons que arrencaren al rei les provisions d’ Oxford Juntament amb el comte de Gloucester, dirigí l’oposició 1258 i la revolta dels barons 1264, i vencé les forces reialistes a Lewes Àrbitre de la política interna anglesa, fou vençut pels reialistes a la batalla d’Evesham La seva figura, esdevinguda heroica, ha estat…

Entrà en el cinema de manera casual per mitjà del director Frank Borzage, que la conegué a Dublín i li donà un paper a Song O'My Heart 1930 Un cop a Hollywood, a més de desenvolupar una llarga carrera cinematogràfica, al costat dels germans Marx — A Day at the Races 1937, de SWood— o sota la direcció de Tod Browning a The Devil-Doll 1936, també treballà al teatre i a la ràdio Però fou coneguda sobretot per haver interpretat en sis pellícules el paper de Jane, la companya de Tarzan, al costat de Johnny Weissmuller Casada amb el director John Farrow, un dels seus set fills és l’…

Considerat l’intèrpret més destacat d’estils com el qawwali , sufí, la música pakistanesa i els ritmes del nord de l’Índia, la seva extensa producció discogràfica començà a arribar al mercat espanyol el 1990 a través del segell Real World, gestionat pel músic britànic Peter Gabriel El 1995 participà en la banda sonora de la pellícula Dead Man Walking D’entre els seus més de quaranta-cinc discs coneguts, la majoria dedicats a la recreació de músiques religioses i relacionades amb la tradició hindú, destaquen Mustt mustt 1990, Shahbaaz 1991, Devotional Songs 1992, Love Songs 1992, Tradicional…

Debutà al cinema el 1952 en Don't Bother to Knock , de RW Baker i el 1962 aconseguí l’Oscar a la millor interpretació per The Miracle Worker d’A Penn, paper que ja havia representat en el teatre Participà, entre d’altres, en els films The Pumpkin Euter 1964 de J Clayton, The Graduate 1967 de M Nichols, The Turning point 1977 de H Ross, Agnes of God 1986 de N Jewison, Torch Song Trilogy 1988 de P Bogart, GIJane 1997 de R Scott, Critical Care 1997 de S Lumet, Great Expectations 1998 d’A Cuarón, Keeping the Faith 2000 d’E Norton, i Up at the Villa 2000, de Ph Haas El 1980 dirigí…

Durant més de mig segle fou el cantant més important dels teatres londinencs i el compositor més popular de cançons Començà a destacar com a solista el 1695, en la companyia on treballava H Purcell, interpretant obres del famós compositor El 1698 estrenà The Island Princess , composta juntament amb D Purcell i J Clarke, en la qual la seva interpretació d' Enthusiastic Song li valgué una popularitat immensa Leveridge cantà també òperes a l’estil italià, especialment en papers còmics Durant una temporada actuà en la companyia de GF Händel, interpretant òperes d’aquest compositor,…