Resultats de la cerca

Membre del Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG Després de córrer els 5000 m, el 1942 es passà als 3000 m obstacles i aconseguí el subcampionat català i la tercera posició al d’Espanya El 1943 guanyà el Campionat de Catalunya i se situà segon del rànquing espanyol El 1944 fou subcampió d’Espanya i tercer al Campionat català, i el 1945, tercer al Campionat d’Espanya També fou subcampió català de cros 1944 i tercer classificat 1942

Fou atleta de la UE Sants i del FC Barcelona Fou tres cops campió d’Espanya dels 50 km en ruta 1941, 1943, 1949, a més de subcampió 1944 També fou subcampió de Catalunya en 10 km 1950, 1951 i campió en ruta dels 30 km 1952 Un cop retirat fou jutge i rebé diferents distincions de les federacions espanyola i catalana, com per exemple la insígnia d’or de la Federació Catalana d’Atletisme 1992

Fou quatre vegades campió d’Espanya de trial 1969-72, una vegada subcampió 1973 i dues subcampió d’Espanya de Motocròs Participà en el Ralli París-Dakar Disputà dues edicions de les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc 1984, 1986 formant equip amb Antonio García Lasheras i José M Martinell Participà en diferents competicions de motociclisme, com els Sis Dies d’Enduro o els Scottish de trial Formant equip amb Xavi Riba, fou campió d’Espanya de resistència

Format al Gimnàstic de Tarragona, també competí pel Futbol Club Barcelona, l’Agrupació Atlètica Catalunya, el Larios i l’Integra 2 Fou campió d’Espanya de llançament de martell en categoria júnior 1995, 1996 i promesa 1998, i participà en dos Mundials júnior 1994, 1996 i un Europeu 1995 En categoria absoluta fou campió de Catalunya 1998 i subcampió 1997, 2000 de llançament de martell I en els Campionats d’Espanya fou subcampió 1998 i tercer classificat 1997, 2000

El 1951 començà a jugar en el Centre Catòlic del Vendrell, del qual fou un dels fundadors i que el 1958 es convertí en una secció del Club Esportiu Vendrell Amb el Vendrell pujà a la màxima categoria el 1962 i el 1966, després de retirar-se, es convertí en el seu entrenador Després entrenà quatre temporades el Club Esportiu Noia, amb el qual fou subcampió de Lliga 1970 i Copa 1971, i el Cerdanyola 1972-74, amb el qual també fou subcampió de Copa 1973 Dirigí el Vilanova 1975-78, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1976 i fou subcampió de la Lliga i la Copa d’Europa 1977 Després tornà al…

Format al Club Egara, amb el primer equip aconseguí tres Campionats de Catalunya 2001, 2002, 2009, dues Copes del Rei 2007, 2009 i tres Lligues 2001, 2016, 2019 Amb la selecció espanyola fou campió 2005 i subcampió 2007, 2019 d’Europa, medalla de bronze en un Campionat del Món 2006 i subcampió olímpic a Pequín 2008 També disputà el Campionat d’Europa del 2011 i aconseguí el diploma olímpic en els Jocs Olímpics de Londres 2012 i de Rio de Janeiro 2016

Destacà en categoria juvenil en guanyar tres cops la Lliga de Comunitats Autònomes 2004, 2005, 2006 amb la selecció catalana Fou campió de Catalunya i d’Espanya de Tir Individual 2005, de Catalunya de Clubs per tripletes 2006, amb el CP Valldaura, i subcampió del món 2005 i d’Europa 2006 per equips amb la selecció espanyola A partir del 2007 competí com a sènior en les files del club Penya Esplanada Fou subcampió d’Europa sub-23 en dues ocasions 2008, 2009

Es proclamà campió d’Espanya júnior de lluita lliure olímpica en les categories de 50 i 55 kg en tres ocasions 2005, 2006, 2007 En categoria sènior, fou subcampió 2010 i quatre vegades tercer classificat 2005, 2006, 2007, 2012 en el Campionat d’Espanya de lluita lliure olímpica en la categoria de 55 kg Competí en un Campionat d’Europa cadet També fou subcampió de Catalunya de lluita lliure olímpica 2005 Fou guardonat amb el premi d’honor de l’esport català

A divuit anys fou subcampió d’Europa júnior amb la selecció espanyola i la temporada següent fitxà pel Centre d’Esports Sabadell, amb el qual pujà a la divisió d’honor la temporada 1973-74 Després jugà, sempre a la màxima categoria, en l’Hoquei Club Sentmenat 1975-79, el Club Esportiu Noia 1979-81 i el Cerdanyola Club d’Hoquei 1981-90, en el qual es retirà Amb el Noia fou subcampió de Lliga 1981 i amb el Cerdanyola, de la Copa de la CERS 1985

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona Als Campionats d’Espanya, fou medalla d’or en outrigger de vuit 1947 i, en la mateixa modalitat, subcampió 1949 i tercer classificat 1951 També fou tercer en quatre amb timoner 1950 Als Campionats de Catalunya, fou medalla d’or en iol de quatre amb timoner 1949 i subcampió 1947 i tercer classificat 1948 en outrigger de vuit També fou tercer classificat en outrigger de quatre amb timoner i en iol de dos amb timoner 1948