Resultats de la cerca
Es mostren 686 resultats
falçó

Falçó
(CC0)
Agronomia
Mena de falç petita emprada per a tallar els raïms durant la verema, per a tallar herba, per a empeltar, etc.
columna

Columna
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Part estructural de les arpes corresponent al costat del triangle que forma l’instrument paral·lel a les cordes.
En les arpes medievals i renaixentistes, aquest costat tenia una forma lleugerament corbada per aquesta raó potser seria més lògic dir-ne braç Al segle XVII, però, solia ser ja una peça recta i tornejada, que, en augmentar de gruix per a permetre el pas de les transmissions dels mecanismes cromàtics durant el segle XVIII, es convertí en un element semblant a una columna A l’extrem superior, anomenat cap o corona, solen tallar-s’hi elements decoratius
atzabeja
Art
Mineralogia i petrografia
Varietat de lignit negre, lluent, molt compacte, susceptible de poliment.
És molt difícil de tallar a causa de la seva fragilitat però fou molt usada per a fer objectes amb finalitats màgiques i curatives Els treballs en atzabeja es localitzen a l’època medieval a Whitby Anglaterra i a Santiago de Compostella, on entre els ss XIII i XVI florí una indústria que proveïa els romeus d’objectes de record Posteriorment l’ús de l’atzabeja s’ha limitat a objectes d’indumentària ornamental botons, penjolls, etc
túfting
Indústria tèxtil
Procediment modern de gran producció, per a fabricar catifes.
Unes agulles introdueixen el fil de pèl a través d’un fort teixit de fons El fil resta formant unes bagues, no lligades amb el teixit de fons, en una de les seves cares La fixació de les bagues és feta aplicant una capa de làtex de cautxú al revers de la catifa Hom pot tallar les bagues per a formar el pèl Amb aquest procediment també es fabriquen vànoves i roba per a la llar
podadora

Podadora de tisora
© Corel - Frances Vergil, Jimi Stratton i Baie D'Urfe
Agronomia
Eina de diverses formes emprada per a podar els arbres, els arbusts, etc.
Pot ésser de fulla o de tisora La podadora de fulla pot tenir la forma d’una petita falç falçó i tallar per l’aresta interior o per totes dues, o bé la forma d’una paleta, d’una espàtula, etc La podadora de tisora pot ésser de fulles curtes, l’una d’aresta còncava i sense tall i l’altra convexa i amb tall tisores de podar , o de fulles llargues proveïdes de mànecs també llargs de fusta podadora de jardiner
màquina segadora
màquina segadora-batedora
© Fototeca.cat
Agronomia
Màquina agrícola emprada per a segar herba o, especialment, cereals.
Les màquines petites emprades per a tallar herba són anomenades preferentment dalladores Les segadores pròpiament dites són destinades molt especialment a segar cereals de tija ja seca i són molt perfeccionades, de manera que, ultra ésser de rendiment elevat, solen permetre d’efectuar altres operacions complementàries de la sega Els dos tipus més emprats actualment són la màquina segadora-agarbadora i la màquina segadora-batedora Llevat de les dalladores, que poden ésser arrossegades per un tractor o per animals, les segadores solen ésser automòbils
card marià
card marià
© Fototeca.cat
Botànica
Planta biennal, de la família de les compostes, de tija robusta, glabra, de 30 a 150 cm de llargada, fulles oblongues, sinuatolobades o pinnatífides, glabres, de color verd pàl·lid, amb grosses espines als marges, maculades de blanc al costat dels nervis a l’anvers.
Les flors, purpurines, hermafrodites, s’agrupen en capítols grans, terminals, amb un característic involucre de bràctees imbrincades, terminades en apèndix que formen unes punxes grans, molt vulnerants, espinades a la base Els fruits són aquenis negrosos, d’uns 7 mm de llargada Planta mediterrània, de dispersió àmplia, viu a les vores dels camins, sobre sòl profund, no gaire sec Els fruits, que contenen histamina i timidina, actuen com a tònic cardiovascular La planta, presa en decocció, ha estat usada per a tallar hemorràgies i descongestionar el fetge
apoplexia
Fitopatologia
Malaltia de la vinya, caracteritzada per l’aparició repentina de ceps amb pàmpols totalment i bruscament pansits que acaben per assecar-se; el mateix passa amb els raïms.
Els sarments desfullats s’assequen progressivament des de l’extrem Pot ésser produïda pel fong basidiomicet Stereum necator , en aquest cas els atacs poden anar precedits d’una depressió vegetativa notada per una clorosi i un marciment que comença pel marge de les fulles, no ataca tots els ceps de manera simultània en tallar el cep hom observa la fusta alterada i de color groc blanquinós El vent calent sec i fort produeix una apoplexia no parasitària que sol presentar-se en tots els ceps simultàniament
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina