Resultats de la cerca
Es mostren 3860 resultats
selèucida
Història
Membre d’una de les dinasties més poderoses del món hel·lenístic, que regnà a Síria i als territoris orientals del fraccionat imperi d’Alexandre el Gran del 312 aC al 64 aC.
Fundada per Seleuc I, un dels diàdocs d’Alexandre, es convertí en un dels imperis més grans del món antic s’estenia des de la Mediterrània fins a l’Indus i comprenia tota l’Àsia Menor, Síria, Mesopotàmia i Pèrsia Englobà les civilitzacions més diverses emporis comercials, imperis guerrers, estats teocràtics i sacerdotals i, soretot, la potència dominadora dels aquemènides aquemènida Amb la fundació de dues capitals als dos extrems de l’imperi Selèucia del Tigris, prop de Babilònia, i Antioquia a Síria assegurava el comerç oriental la ruta de la seda i el contacte amb la cultura grega i alhora…
Dudum siquidem
Butlla papal atorgada a Castella per Alexandre VI el 26 de setembre de 1493.
Segons aquest document, tots els territoris de les Índies Orientals no ocupats pertanyien a Castella, i eren rebutjades les decisions, favorables als portuguesos, de Martí V 1454 i de Calixt III 1456
longobard | longobarda
Història
Individu d’un poble germànic que procedia de les terres del baix Elba (s IV).
En llur migració vers el SE els longobards travessaren la vall del Morava i la Nòrica i s’establiren a la Pannònia 526-546 Fou un dels pobles germànics que sortí més tard del seu endarreriment La ruta comercial Bàltica-Adriàtica els enriquí i els aportà les primeres i llunyanes influències d’aquí vingué llur conversió a l’arianisme 489 Venceren els gèpides 567 i signaren un tractat amb els àvars 567 El rei Alboí, fill d’Audoí, aprofità la política de Justinià i decidí d’emprendre la conquesta d’Itàlia 568 Travessaren els Alps pel Friül, on trobaren una escassa resistència per part de les…
jut | juta
Història
Individu d’un dels pobles germànics que envaïren Anglaterra al segle V.
En recull la presència el poema èpic anglosaxó Beowulf Els juts colonitzaren els territoris de l’actual comtat de Kent, de l’illa de Wight i d’una part del comtat de Hamp
República Transpadana
Història
Estat creat per Napoleó I després de la batalla de Lodi (1796).
Comprenia el Milanesat i part dels territoris de Bèrgam, Brescia i Cremona Tingué una organització provisional i una durada curta, ja que el 1797 fou unida a la República Cispadana per formar conjuntament la República Cisalpina
divagació
Hidrografia
Conjunt de variacions en el llit d’un riu i en la direcció de l’aigua quan el pendent és feble.
En pot resultar la divisió del riu en diversos braços o l’aparició d’illes, corbes i meandres Sol ésser notable en la part dels rius propera a la mar o en territoris de relleu senil
tagarí | tagarina
Història
Nom donat sovint per la documentació catalana i castellana als mudèjars.
El terme fou utilitzat sobretot a partir de l’expulsió dels moriscs peninsulars 1609-14 i aplicat, en general, als provinents dels territoris de la corona catalanoaragonesa, i més concretament als originaris de les comarques tarragonines
Esteve
Història
Prefecte designat l’any 529 per a governar els súbdits hispanoromans del rei visigot Amalaric, com a successor de Liberi d’Arle.
Fou el darrer representant de Roma en aquests territoris visigòtics El 531 fou destituït en un concili o assemblea celebrat a Girona, probablement després que Amalaric, que havia fugit de Narbona, hagués estat assassinat a Barcelona
Santa Helena, Ascensió i Tristan da Cunha

Jamestown, capital del territori
David Stanley (CC BY 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Territori britànic d’ultramar integrat per diverses illes situades a l’Atlàntic sud, a l’W d’Àfrica.
Els principals territoris insulars són l’illa de Santa Helena , on se situa Jamestown, el principal nucli habitat i capital del territori, l’illa de l’ Ascensió i el grup d’illes de Tristan da Cunha
Cisleithània
Geografia històrica
Regions de l’oest del riu Leitha que foren encomanades al govern d’Àustria en la repartició de l’imperi austrohongarès entre Àustria i Hongria (Cisleithània i Transleithània, respectivament).
A més de l’Àustria pròpia, la Cisleithània comprenia els territoris de Bohèmia, Moràvia, Silèsia, Galítzia, la Bukcovina, Ístria i Dalmàcia Aquesta divisió estigué en vigor fins a la definitiva disgregació de l’imperi austrohongarès el 1918
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina