Resultats de la cerca

Durant l’alta edat mitjana, dalt del turonet de l’actual poble de Guardiola, a la zona on hi ha les ruïnes de Can Pujol, hi devia haver una petita fortalesa o torre, com dóna a entendre el topònim i la documentació de l’època Guardiola apareix documentada per primera vegada en un document del 966 Poca cosa més es coneix d’aquesta fortalesa Una altra referència es troba en una donació a la canònica de Santa Maria de Solsona de l’any 1096, en la qual s’esmenta el castell de Guardiola en les afrontacions d’un alou

Fortificació del terme d’Albinyana que també ha desaparegut i només ha deixat el record documental Esquena Rosa és esmentada per primera vegada el 1011, com un accident topogràfic que es trobava al llindar del terme del castell de Calders L’any 1046 es consigna com una quadra del terme, però el 1173 es parla del castell d’Esquena Rosa, si bé l’any 1186 consta únicament la quadra i el mas d’Esquena Rosa El topònim s’ha perdut i les temptatives que s’han fet per a localitzar-ne l’emplaçament no han assolit cap resultat

Prop de les Llombardes, a la zona més septentrional del terme, hi ha unes ruïnes que és possible que corresponguin a l’anomenat castell de Secabecs L’honor de Secabecs s’esmenta l’any 1213 en una confrontació de termes El fogatjament de vers el 1370 consigna un foc de cavaller en aquest lloc L’indret, al segle XVII, era propietat del senyor del castell de Foix, Guerau de Peguera Posteriorment hi hagué una masia en aquest lloc coneguda per Ca l’Isaac El topònim es conserva en un mas que hi ha a la vora anomenat Can Soler de Secabecs

Aquesta església, avui desapareguda, era el temple d’un veïnat situat immediatament al S de Sornian, tot dominant la riba esquerra de l’Adasig Fou una església subjecta al monestir de Sant Miquel de Cuixà i així es comprova en la butlla que el papa Sergi IV adreçà l’any 1011 a Cuixà El topònim Tavèrnolas, documentat per primer cop en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú de l’any 965, suggereix l’existència en aquest indret d’hostals per als viatgers, al costat de la via que unia el Conflent amb la Fenolleda pel coll de Roca Gelera

No queda avui cap rastre aparent d’aquest castell, que era situat al sud-oest del poble d’Arles, al cim d’una roca espadada Quercorb , als peus de la qual, a llevant, hi ha el mas dit la Guàrdia, que recorda probablement l’existència en aquest lloc d’una torre de guaita d’època carolíngia D’aquest castell, en trobem referències documentals des de l’any 832 Castro Corbi , si bé sembla que a partir del segle X va perdre la seva funció militar El topònim passà a designar simplement un lloc en concret o bé un predi de l’abadia d’Arles alode Castelli Curvi

Torre d’origen islàmic edificada al sud-est del terme de Bellcaire i tocant a Filella El 1091 consta com a simple almúnia d’Alfiz , encara que en la segona repoblació de Bellcaire, el 1139, hom diu que la torre d’Afif i el seu terme són limítrofs d’altres termes de torres com la Faneca, el Penal amb el seu albacar i Filella La darrera referència a aquesta torre i el seu terme es troba el 1162, com a límit d’un alou atorgat a Bellcaire pels comtes Ermengol VII i Dolça a favor de Jaume Genovès La identificació actual d’aquest topònim podria correspondre al mas Picollà

Es tracta d’un lloc desaparegut de l’antic terme de Sas El castell, bellament encimbellat 1350 m, s’emplaçava entre el tossal de Sant Quiri i la vall d’Erta Des d’ací dominava, igual que un ocell, tot l’altiplà de Sas, amb els colls d’Erta cap a la Vall de Boí, o a la vall de Cabdella pel port de la Felià, de Fades Peranera, la Picó i d’Hostalets Castellars El castro Aquilar és esmentat per primera vegada en un instrument de l’any 1090, en un plet i judici pel qual els comtes Artau II i Eslonça donen en alou al seu fidel Miró Ramon aquest castell amb tot el que li pertany, exceptuant-ne però…

L’antiga església de Nostra Dòna de Fasta és situada a uns 3 quilòmetres al nord de Tuissan a poc més d’un quilòmetre al sud-oest del castell de Segura, al vessant est del Mont Tauch La primera referència documental de l’ ecclesia de Sanctae Mariae de Fausta data del 1119, en què fou confirmada com a possessió de l’abadia de Santa Maria de la Grassa pel papa Gelasi II en una butlla atorgada a l’esmentat monestir Posteriorment, tornà a ésser ratificada com a propietat de la Grassa per una escriptura de l’any 1228 Cal dir que, tot i la manca d’altres notícies documentals d’època medieval, les…

Situació El serrat de Castellserradillo és vers el sud-est del puig Sallfort, del qual forma un contrafort al límit entre els termes d’Argelers i de Banyuls de la Marenda Té uns 975 m d’altitud màxima Domina sobre les muntanyes i valls d’un ampli espai del nord-est de l’Albera i sobre la carena de la serralada, vers el coll de Banyuls Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 28’ 36” N - Long 3° 3’ 22,8” E L’accés s’ha de fer a peu És millor situar-se al camí que de Cotlliure puja vers el coll de Banyuls pel coll de Vallòria, el qual cal deixar en el punt on la carena d’aquest serrat queda més propera…

L’església, dedicada a sant Just i sant Pastor, és romànica, d’una sola nau, capçada per un absis semicircular, sense arcuacions Hom fa la festa major al juny La villa Cerco és documentada el 863 i tenia 40 h el 2001 El topònim prové del llatí quercus llatí vulgar cercu Formà municipi independent fins el 1970, en què fou annexat al d’Alàs, i rebé el nom oficial d'Alàs i Cerc L’antic terme comprenia, a més, els pobles d'Artedó antic cap, la Bastida d’Hortons, el Ges, Lletó i Vilanova de Banat, l’antic mas de Banat, l’antic mas i terme de Sant Miquel i el santuari de Sagàs