Resultats de la cerca

Definició És anomenada vessament pleural l’acumulació de líquid en la cavitat pleural que es manifesta amb dolor punyent al costat del tòrax i dispnea o dificultat respiratòria Hi ha diversos tipus de vessament pleural, segons la composició de líquid acumulat El més habitual és el que es presenta en les pleuritis, a causa de l’acumulació d’exsudat pleural, constituït per sèrum, fibres i cèllules immunitàries, les característiques de les quals es descriuen en l’article precedent D’altres vessaments pleurals són l’hidrotòrax, constituït per un transsudat pleural, un líquid clar i poc dens l’…

Definició És anomenada pneumotòrax l’acumulació d’aire en la cavitat pleural, és a dir, en l’espai comprès entre la membrana que cobreix els pulmons i la que revesteix per dins la paret toràcica L’aire pot entrar en aquest espai a través d’una ferida toràcica, o bé per un esquinçament en la superfície pulmonar, provocada per una malaltia pulmonar o bé produïda espontàniament, i la seva acumulació origina trastorns respiratoris causats per compressió del pulmó Causes i tipus L’entrada d’aire en la cavitat pleural es pot produir per una obertura a la paret toràcica que la posi en contacte amb l…

En l’home, és compost del cap, del tronc i de les extremitats El cap és format pel crani, on hi ha l’encèfal, i la cara El tronc, situat sota el cap, comprèn el coll, el tòrax, l’abdomen i la pelvis i, a la part posterior, la columna vertebral El coll és travessat, a la línia mitjana, per dos conductes, l’aeri laringe i porció cervical de la tràquea i el digestiu porció cervical de l’esòfag i conté la tiroide, els grans vasos caròtide i vena jugular i nervis importants El tòrax és una caixa osteocartilaginosa de forma cilindrocònica, oberta per les dues extremitats, superior i inferior, i…

Tenen un parell d’antenes curtes, i el primer anell del tòrax és més desenvolupat que els altres Tenen dos parells d’ales membranoses desiguals, les anteriors més grosses que les posteriors, les quals de vegades són vestigials o nulles L’abdomen és llarg i prim, acabat en tres anells prims Tenen metamorfosi incompleta, i llur nom és degut al breu temps de vida durant l’estat adult, car hi ha algunes espècies que viuen només un dia Habiten prop de les aigües dolces, i les larves són aliment dels peixos Són estesos per tot el món, i algunes espècies són cosmopolites

Hom sol basar la diagnosi de les malalties del sistema respiratori en l’anàlisi de la simptomatologia que presenta la persona afectada Però, per a establir definitivament la diagnosi, determinar la causa de la malaltia i avaluar les possibilitats terapèutiques, sovint cal efectuar d’altres proves Entre les exploracions i els estudis realitzats més freqüentment destaquen la rinoscòpia, l’endoscòpia naso-sinusal, la rinomanometria, la faringoscòpia, la laringoscòpia, la palpació i la percussió de tòrax, l’auscultació pulmonar, la broncoscòpia i la fibrobroncoscòpia, la radiologia, la…

Els mascles atenyen fins a 8 cm de llargària total, mentre que les femelles no sobrepassen els 5 cm Els mascles tenen el cap molt ample, els ulls petits i les antenes en forma de colze amb els últims artells disposats en pinta La part més característica del cap són les mandíbules, les quals es desenvolupen molt en els mascles, i a vegades són més llargues que el cap i el tòrax junts per aquest motiu hom coneix aquests insectes amb el nom de cérvols volants Per contra, les mandíbules de les femelles són curtes Als Països Catalans es troben en els boscs, especialment en alzinars i rouredes

Descripció El cap és format per sis segments soldats i coberts per la càpsula cefàlica, la part anterior i mitjana de la qual constitueix el clipi a més hi ha els ulls, dues antenes segmentades i un aparell bucal molt divers segons els ordres, però sempre amb un parell de mandíbules, dos parells de maxilles, un llavi superior o labre, un llavi inferior i dos parells de palps uns de labials, corresponents al llavi inferior, i uns de maxillars Hom pot distingir quatre tipus d’aparells bucals mastegador , propi sobretot d’ortòpters, odonats, dermàpters, apterigots, isòpters i coleòpters,…

Al cap té uns ulls molt grossos i les antenes són plomoses als mascles i verticillades a les femelles El tòrax, prim i allargat, com tot el cos, és de color burell groguenc amb dues ratlles longitudinals més fosques les ales, transparents, tenen la nervadura coberta d’escates, i l’abdomen, de color gris, és anellat de burell Les larves són aquàtiques, tenen el sifó respiratori molt llarg i són de règim alimentari omnívor els adults, per contra, xuclen el líquid intern mitjançant picades, les quals poden ésser més o menys doloroses i a vegades transmeten malalties A Europa i als Països…