Resultats de la cerca

La commoció cerebral és una síndrome que apareix en els traumatismes cranials i que es caracteritza per una pèrdua poc o molt prolongada de la consciència, seguida d’una fase d’excitació En recobrar la consciència, el malalt pot sofrir una amnèsia retrògrada Hom parla també de commoció toràcica, commoció laberíntica, commoció medullar i commoció retinal, conseqüents a traumatismes del tòrax, de l’òrgan de l’oïda, de la medulla espinal o de l’ull, totes elles amb afectacions locals i sovint també generals

Té els ulls hemisfèrics, composts i prominents, del color del coure o verd daurat Sobre el tòrax duu les glàndules secretores d’un líquid pudent amb el qual es defensa dels enemics És un insecte beneficiós perquè ataca els afídids i molts altres paràsits de les plantes les larves s’alimenten de pugó N'hi ha aproximadament un miler d’espècies repartides per tot el món excepte a Nova Zelanda, vint de les quals habiten als països que envolten la Mediterrània Chrysopa carnea, Chrysopa perla , etc

Permet l’observació en forma dinàmica, i la visió des de posicions diferents d’una zona És emprada per a la diagnosi de malalties del tòrax i en l’estudi de la cavitat abdominal, de manera directa o amb la introducció prèvia de contrast radioopac Actualment hi ha mètodes d’intensificació de la imatge i fluoroscòpia permanent amb enregistrament per vídeo, la qual cosa ha permès la quantificació de la densitat de les estructures internes videodensitometria tot augmentant la capacitat de diagnosi de la radioscòpia

Descripció El cap és format per sis segments soldats i coberts per la càpsula cefàlica, la part anterior i mitjana de la qual constitueix el clipi a més hi ha els ulls, dues antenes segmentades i un aparell bucal molt divers segons els ordres, però sempre amb un parell de mandíbules, dos parells de maxilles, un llavi superior o labre, un llavi inferior i dos parells de palps uns de labials, corresponents al llavi inferior, i uns de maxillars Hom pot distingir quatre tipus d’aparells bucals mastegador , propi sobretot d’ortòpters, odonats, dermàpters, apterigots, isòpters i coleòpters,…

En l’home, és compost del cap, del tronc i de les extremitats El cap és format pel crani, on hi ha l’encèfal, i la cara El tronc, situat sota el cap, comprèn el coll, el tòrax, l’abdomen i la pelvis i, a la part posterior, la columna vertebral El coll és travessat, a la línia mitjana, per dos conductes, l’aeri laringe i porció cervical de la tràquea i el digestiu porció cervical de l’esòfag i conté la tiroide, els grans vasos caròtide i vena jugular i nervis importants El tòrax és una caixa osteocartilaginosa de forma cilindrocònica, oberta per les dues extremitats, superior i inferior, i…

Al cap es destaquen els ulls composts i ben desenvolupats, acompanyats gairebé sempre per ocels, i les antenes poden ésser més o menys llargues, segons les espècies El tòrax és robust i el segon segment és sempre més gros i més massís que els altres Les ales són llargues i estretes, aptes per a un vol ràpid i segur S'alimenten d’aranyes i de tota classe d’artròpodes tenen el costum de guardar provisions perquè les larves puguin créixer i passar a l’estadi de nimfa sense sortir del niu

Tenen un parell d’antenes curtes, i el primer anell del tòrax és més desenvolupat que els altres Tenen dos parells d’ales membranoses desiguals, les anteriors més grosses que les posteriors, les quals de vegades són vestigials o nulles L’abdomen és llarg i prim, acabat en tres anells prims Tenen metamorfosi incompleta, i llur nom és degut al breu temps de vida durant l’estat adult, car hi ha algunes espècies que viuen només un dia Habiten prop de les aigües dolces, i les larves són aliment dels peixos Són estesos per tot el món, i algunes espècies són cosmopolites

Hom sol basar la diagnosi de les malalties del sistema respiratori en l’anàlisi de la simptomatologia que presenta la persona afectada Però, per a establir definitivament la diagnosi, determinar la causa de la malaltia i avaluar les possibilitats terapèutiques, sovint cal efectuar d’altres proves Entre les exploracions i els estudis realitzats més freqüentment destaquen la rinoscòpia, l’endoscòpia naso-sinusal, la rinomanometria, la faringoscòpia, la laringoscòpia, la palpació i la percussió de tòrax, l’auscultació pulmonar, la broncoscòpia i la fibrobroncoscòpia, la radiologia, la…