Definició
És anomenada vessament pleural l’acumulació de líquid en la cavitat pleural que es manifesta amb dolor punyent al costat del tòrax i dispnea o dificultat respiratòria.
Hi ha diversos tipus de vessament pleural, segons la composició de líquid acumulat. El més habitual és el que es presenta en les pleuritis, a causa de l’acumulació d’exsudat pleural, constituït per sèrum, fibres i cèl·lules immunitàries, les característiques de les quals es descriuen en l’article precedent. D’altres vessaments pleurals són l’hidrotòrax, constituït per un transsudat pleural, un líquid clar i poc dens; l’hemotòrax, constituït per sang, i el quilotò-rax, constituït per un líquid de composició comparable a la limfa.
Causes i tipus
L’hidrotòrax consisteix en l’acumulació pleural de líquid clar no inflamatori, anomenat transsudat pleural, de característiques semblants al que normalment es troba en molt poca quantitat a l’interior de la cavitat pleural per a facilitar els moviments del pulmó.
La causa més comuna d’hidrotòrax és la insuficiència cardíaca, un trastorn que consisteix en una incapacitat del cor per a impulsar cap a la circulació arterial tot el volum de sang procedent de les venes. Aquesta alteració càrdio-circulatòria origina una retenció de sang en les venes que ocasiona un increment de pressió al seu interior i al dels capil·lars. Així, a causa de la propietat física que tendeix a igualar les pressions als dos costats d’una membrana permeable, es produeix un traspàs de líquid dels capil·lars cap a l’espai pleural, i es manifesta un hidrotòrax, la magnitud del qual depèn del grau d’insuficiència cardíaca.
L’hidrotòrax també pot ésser degut a diversos trastorns que originen una disminució de la concentració de proteïnes en la sang; així, es produeix un traspàs de líquid de la sang cap a l’espai pleural, fins que s’iguala la concentració a banda i banda de la pleura. Aquest trastorn es manifesta especialment en la síndrome nefròtica i la cirrosi hepàtica.
L’hemotòrax consisteix en l’acumulació de sang en la cavitat pleural deguda a l’esquinçament d’un vas sanguini proper a la pleura. Es causat, en la majoria dels casos, per un traumatisme toràcic i, en altres casos, per una maniobra mèdico-quirúrgica com és la col·locació d’un catèter.
L’anomenat quilotòrax és un vessament pleural molt poc freqüent, que es produeix per la sortida del líquid que circula per l’interior dels vasos limfàtics, la limfa, i l’acumulació d’aquest líquid en la cavitat pleural. Les causes més habituals són els traumatismes o les malalties canceroses que originen l’esquinçament o la compressió d’un vas limfàtic de diàmetre gran.
Manifestacions, diagnosi i tractament
Els símptomes causats per qualsevol dels vessaments pleurals són similars. Així, la distensió de la pleura deguda al vessament origina un dolor toràcic característic que es percep com una punxada, es localitza en un costat del tòrax i s’incrementa en tossir i respirar fondo. D’altra banda, el vessament comprimeix el pulmó i en dificulta l’expansió, la qual cosa origina dispnea o sensació de dificultat respiratòria. Quan és voluminós es pot produir una reducció important de la capacitat respiratòria que ocasiona insuficiència respiratòria. A més d’aquests trastorns, la persona que n’és afectada presenta els símptomes propis de la malaltia causal.
La diagnosi s’estableix a partir de l’examen físic i les exploracions complementàries, sobretot la radiografia de tòrax, en què es pot detectar l’acumulació de líquid. Per tal d’establir el tipus de vessament de què es tracta, cal efectuar una toracocentesi o punció del tòrax per obtenir una mostra del líquid i examinar-la. A més, per diagnosticar la causa de vegades cal efectuar diverses proves, segons el cas, com una pleuroscòpia o una punció biòpsia.
La mateixa toracocentesi diagnostica es pot aprofitar per a evacuar la màxima quantitat possible de líquid acumulat. En molts casos, especialment quan es tracta d’un transsudat, el vessament s’acaba de reabsorbir en tractar el trastorn causant. Si el vessament tendeix a augmentar, cal col·locar una sonda en la cavitat pleural fins que s’evacua completament. En el cas de l’hemotòrax o del quilotòrax cal de vegades efectuar una intervenció quirúrgica per tal de reparar el vas afectat. Si no s’evacua del tot, les restes del vessament poden formar adherències entre els fulls de la pleura, la qual cosa limita la mobilitat pulmonar i origina una insuficiència respiratòria crònica.