Resultats de la cerca

Arribà a Mallorca com a secretari de l’arxiduc Lluís Salvador el 1907 En esclatar la Primera Guerra Mundial tornà a Àustria A partir del 1940 tornà a Mallorca Pintà a l’oli, i es destacà sobretot amb l’aquarella pintant paisatges i retrats de dones i de nens, que tingueren molt d’èxit És un pintor postmodernista d’obra delicada i d’un color agradable i net

Filla del rei Béla II i d’Agnès de Châtillon o d’Antioquia Es digué Margarida abans de casar-se 1185 amb l’emperador Isaac II Àngel, de qui fou segona muller Vídua el 1204, es tornà a casar aquell mateix any, amb el marquès Bonifaci I de Montferrat, rei de Tessalònica mort el 1207, amb qui tingué el rei Demetri de Tessalònica i encara es tornà a casar, amb Nicolas de Saint-Omer, senyor de Tebes

Davanter, després d’una etapa al Hamaika Jaunak de Tolosa, tornà a Barcelona i s’incorporà al Júpiter del Poble Nou, on jugà dues temporades 1927-29 Fitxat pel FC Barcelona, arribà a jugar 15 partits de Lliga i un total de 73 amb la samarreta blaugrana al llarg de tres temporades Fou campió de Catalunya els anys 1930, 1931 i 1932 Posteriorment tornà al Júpiter i es retirà al CE Europa al final de la temporada 1935-36

Es presentà a Barcelona el 1950 i hi exposà el 1952 i el 1953 Collaborà sovint amb Marc Aleu i Josep Guinovart El 1952 s’installà a París, i el 1963 rebé el Prix de la Critique Exposà repetidament a Perpinyà i mantingué un taller al mas del Gall, prop de Ceret Tornà a exposar a Barcelona el 1968 Després d’una etapa informalista tornà a la figuració, fent caps i nus femenins molt estilitzats i una mica arcaïtzants

Migcampista format al planter del RCD Espanyol, debutà amb el primer equip el 1978 Fou cedit al CE Sabadell la temporada 1978-79 i quan tornà a l’equip blanc-i-blau hi jugà de manera esporàdica durant dues temporades 1980-82 Tornà al Sabadell en la temporada següent i després fitxà pel Salamanca, el Logroñés, el Palamós i el Figueres, on es retirà l’any 1993 Fou internacional sub-19 i olímpic en tres partits

Conegué l’avantguarda a París tornà als EUA 1906 i esdevingué a Nova York un dels líders de l’art avançat El 1912 abordà l’abstracció, amb influències cubistes i futuristes Chinese Restaurant , 1915 Whitney Museum de Nova York Tornà a un cert classicisme Natura morta , 1944 Art Institute of Chicago, des del qual evolucionà novament cap a l’abstracció, passant per un expressionisme entre líric i irònic, el seu estil més personal Three Literary Gentlemen , 1945 Fundació William H Lane

El 1863 deixà la medicina militar per seguir les forces del bei de Tunis en una expedició contra tribus rebels El 1869, des de Trípoli, arribà a Fezzān i s’endinsà en el Tibesti Tornà a Bilma, assolí Kuka, explorà les ribes del Txad i les comarques veïnes, després anà a Egipte i tornà a Europa 1875 Morí durant l’expedició encarregada de delimitar els territoris adquirits pel seu país a l’Àfrica Occidental Escriví Sahara und Sudan , publicat pòstumament, en 1879-89

Es formà amb ASalimbeni, estudià a Bolonya amb RPassarotti i a Roma conegué les obres de Rafael i Miquel Àngel Entre el 1580 i el 1603 era novament a Siena, on rebé l’influx d’Il Barocci i desplegà una gran activitat Anunciació , 1588, Chiesa dei Servi Conversa sagrada , 1959, església del Carmine El 1603 tornà a Roma, on el seu estil, gràcil i líric, es tornà més naturalista, en la línia classicista dels Carracci Santa Cecília i sants església del Gesù

Sota el comandament d’Alfonso de Albuquerque prengué part, juntament amb el seu germà Simão, en la presa de Goa 1510 i en la conquesta de Malaca 1511 Al gener del 1513 sortí de Malaca amb l’encàrrec d’iniciar relacions comercials amb la Xina, però, no havent reeixit, tornà Al setembre de l’any 1517 arribà a Canton amb l’ambaixador Tomé Pirés i realitzà la seva missió L’any 1518 tornà a Malaca i poc després anà a Portugal

Fill natural de Cristòfor Colom i de Beatriz Enríquez de Arana, se n'anà a Amèrica en el darrer viatge del seu pare 1502 i hi tornà posteriorment 1509 en companyia del seu germà Diego, que havia rebut el nomenament de governador d’Hispaniola Poc temps després tornà a Sevilla per atendre els afers dels anomenats plets colombins conjunt de prerrogatives donades per les capitulacions de Santa Fe Els seus nombrosos viatges li permeteren de formar una important biblioteca Biblioteca Capitular Colombina