Resultats de la cerca
Es mostren 501 resultats
Heró d’Alexandria
Matemàtiques
Matemàtic i inventor grec.
Establí una fórmula per a obtenir l’àrea d’un triangle sabent les longituds dels costats i un mètode aproximatiu per a calcular les arrels quadrades i cúbiques Trobà solucions algèbriques de les equacions de primer i segon grau i resolgué per mètodes aritmètics algunes equacions quadràtiques
tub d’imatge

Vista de la secció d’un tub d’imatge per a televisió en colors
© fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Comunicació
Tub de raigs catòdics emprat en els receptors de televisió.
Són generalment de deflexió electromagnètica Els tubs per a la televisió de colors són molt més complexos tenen tres canons electrònics i els tres feixos electrònics incideixen en tres punts de la pantalla molt pròxims disposats en triangle, on hi ha les substàncies productores dels tres colors fonamentals
connexió
Electrònica i informàtica
Acoblament de dos sistemes elèctrics, circuits, aparells, etc, mitjançant un o més conductors.
Segons la forma d’efectuar aquest acoblament, hi ha diversos tipus de connexió en triangle , en estrella , en ziga-zaga emprades en els sistemes trifàsics, en sèrie , en parallel o mixt en cas d’elements iguals, i unes altres d’especials, com les connexions Scott, Leblanc, Dahlander, Graetz, etc
analogies
Matemàtiques
Fórmules de resolució de triangles esfèrics, emprades generalment per a comprovar els resultats trobats per altres mètodes (grups de Bessel, etc.).
Hom distingeix les fórmules trobades per Neper 1614 que donen el valor de tg 1 / 2 A + B, tg 1 / 2 a + b, tgs41/ 2 A - B, tg 1 / 2 a - b i les de Delambre i Gauss 1808, que relacionen els angles d’un triangle esfèric amb els costats oposats
Simon Stevin
Matemàtiques
Matemàtic flamenc.
Es destacà pels seus estudis sobre les fraccions decimals, l’estàtica del triangle de forces, l’equilibri dels cossos en un pla inclinat, la trigonometria, etc, que exposà en nombrosos tractats que publicà Traduí Diofant, i es declarà partidari d’introduir el sistema decimal en els sistemes de pesos i mesures
Menelau d’Alexandria
Matemàtiques
Matemàtic grec.
Fou el primer a separar la trigonometria de l’estereometria i l’astronomia Féu la primera definició de triangle esfèric i utilitzà la relació entre els triangles esfèrics i els plans per a resoldre els triangles esfèrics teorema de Menelau Escriví el tractat Esfèrica , on establí els fonaments de la trigonometria esfèrica
calçat | calçada
Heràldica
Dit de l’escut dividit per dues diagonals que sortint dels angles del cap es troben a la meitat de la vora inferior de l’escut.
Quan les diagonals surten de la meitat de la vora dels flancs, l’escut és dit calçat-abaixat Quan les diagonals són curvilínies i avancen vers el centre de l’escut, és dit calçat corbat o calçat-abaixat corbat El camper és sempre la part que resta dins el triangle format per les dues diagonals
Antonio Scarpa
Anatomista italià.
Perfeccionà el coneixement morfològic del sistema nerviós gangli vestibular i nervi nasopalatal, que avui porten el seu nom, del peritoneu, de l’aparell genital i de zones anatòmiques completes triangle de Scarpa Féu aportacions a la fisiologia de la visió i de l’audició i posà en pràctica noves tècniques quirúrgiques hèrnies, cataractes, etc
altura meridiana de pas superior
Astronomia
Altura d’un astre quan talla el meridià superior
de l’observador.
En el moment de l’altura meridiana de pas superior el triangle de posició es converteix en un arc de meridià, car l’angle al pol val 0°, la qual cosa simplifica extraordinàriament el càlcul de la latitud En el moment de l’altura meridiana de pas superior l’azimut de l’astre és sempre nord o sud
angle al pol

Angles astronòmics en l’esfera celest geocèntrica: A posició de l’astre; Pe pol elevat; PeP' línia de pols; Z zenit; QQ' equador celest; APeZangle al pol; PeZA angle al zenit; ZAPe angle paral·làctic; PeZA tirangle de posició
© fototeca.cat
Astronomia
Angle esfèric, amb vèrtex al pol elevat, comprès entre el meridià superior i el semicercle horari de l’astre.
És indicat per la lletra P i pot ésser oriental , comptat cap a l’E Pe, o bé occidental , comptat cap a l’W Pw, sempre de 0° a 180° El valor de l' angle al pol coincideix amb el de l'horari quan aquest darrer és inferior als 180° L’angle al pol és un dels angles del triangle de posició
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina