Resultats de la cerca

El 1856, a Berlín, inaugurà la fàbrica pròpia, que tingué molt d’èxit i s’especialitzà en pianos de cua Aviat creà sucursals a França, a Anglaterra i a Rússia

Deixeble de Roland de Lassus a Munic 1571-73, entrà al servei de Jakob Fugger a Augsburg el 1577 Fou mestre de capella a Königsberg 1586-1608 i a Berlín 1608-11 Deixà cançons a quatre i cinc veus i Geistliche Lieder auf den Choral 1597

Com a dramaturg experimentà amb èxit sobre les diverses tècniques teatrals Realitzà adaptacions Der Kater ‘El gat’, 1963, refosa d’una comèdia de L Tieck Rameaus Neffe ‘El nebot de Rameau’, 1963, inspirada en D Diderot Kleiner Mann, was nun ‘Homenet, i ara què, 1972, basada en la coneguda novella de Hans Fallada Amb Toller 1968, tragèdia d’una utopia fracassada la República Soviètica de Munic del 1919, s’afegí l teatre documental De la cinquantena d'obres que escriví, la més coneguda i més representada és Merlin oder das wüste Land ‘Merlí o la terra erma’, 1981, en la qual, a partir d’una…

Deixeble de Hegel, passà cada vegada més de la dreta a l’esquerra hegeliana Professor de teologia a Berlín 1834 i a Bonn 1839, fou destituït de la càtedra 1842 per les crítiques radicals de la historicitat dels evangelis, expressades en obres com Kritik der evangelischen Geschichte der Synoptiker ‘Crítica de la història evangèlica dels sinòptics’, 1841-42 i Christus und die Cäsaren Der Ursprung des Christentums aus dem römischen Griechentum ‘Crist i els Cèsars El sorgiment del cristianisme a partir de l’hellenisme romà’, 1877 Es retirà prop de Berlín i començà a tractar de temes històrics i…

Després dels seus estudis a Kahla, fou nomenat cantor de la capella de l’elector de Saxònia 1524 Publicà el Geystlich Gesank Buchleyn 1524, per a 4 veus, primer himnari protestant, i, juntament amb CRupsch, fou cridat per MLuter a Wittemberg 1525, on l’ajudà en l’estructuració de la Deutsche Messe Publicà posteriorment diversos reculls de cants litúrgics Magnificat octo tonorum , per a 4 i 6 veus, Cantio 7 vocum in laudem Dei , etc i una Passió segons sant Mateu

Professor ajudant 1825 i catedràtic 1834-71 a la Universitat de Berlín, el 1841 esdevingué historiògraf oficial de Prússia Conjugà el pietisme luterà amb l’idealisme de Fichte i una certa influència de Goethe i Herder Partidari de l’objectivitat i la minuciositat, fou el principal historiador alemany del s XIX i exercí una gran influència a Anglaterra i als EUA Collaborà decisivament a fundar la Historische Kommission bei der Bayerischen Akademie der Wissenschaften, que dirigí Entre altres obres, escriví Geschichte der romanischen und germanischen Völker 1494-1535 ‘Història dels pobles…

En la línia del Sturm und Drang defensà l’amor, la passió i la voluptat, escriví Laïdon oder die eleusinischen Geheimnisse ‘Laidó o els misteris d’Eleusis’, 1774, Ardinghello und die glückseligen Inseln ‘Ardinghello i les illes afortunades’, 1787 i Hildegard von Hohenthal 1795-96

Es dedicà al periodisme Autor d’assaigs i de narracions, es destaca sobretot com a poeta Venezianisches Credo ‘Credo venecià’, 1945, Merseburger Elegie ‘Elegia de Merseburg’, 1950, Lied der Jahre ‘Cant dels anys’, 1962 i Gast der Elemente ‘Hoste dels elements’, 1972 Traduí L’Atlàntida de Verdaguer 1962

Dissenyà la pistola que porta el seu nom Treballà amb l’armer Von Mannlicher en la transformació del fusell Werndl en arma de repetició per mitjà d’un carregador i en l’elaboració d’un fusell experimental automàtic El 1891 s’associà amb l’industrial berlinès Ludwig Loewe, i en l’època de Borchard es posaren a produir la pistola automàtica Cap al 1900 l’adoptà l’exèrcit suís, en el calibre 7,65, el 1904, la marina alemanya, i el 1908, tot l’exèrcit alemany Són destacables la seguretat i la precisió en el tir de la pistola

Havent-se iniciat en la música i el teatre, on maldà per aplicar determinades hipòtesis de treball, amb resultats magres, es decantà cap a la narració i produí peces tan vives i ben aconseguides com ara Die Heiterethei 1854 i Zwischen Himmel und Erde ‘Entre el cel i la terra’, 1856 Del seu teatre, cal esmentar Die Makkabäer ‘Els macabeus’, 1854