Resultats de la cerca
Es mostren 1222 resultats
salutació
Diplomàtica i altres branques
Fórmula protocol·lària en la retòrica de les cancelleries medievals amb què hom cloïa normalment la intitulació
.
Per influència biblicolitúrgica, hom utilitzava sovint pacem ‘pau’ en comptes de la fórmula tradicional llatina salutem ‘salut’ Altres fórmules eren salutem et dilectionem ‘salut i dilecció’ o, en cas de documents papals, salutem et apostolicam benedictionem Ultra aquestes fórmules més freqüents, hom n'utilitzava d’altres, que foren fixades en els anomenats ars dictandi
Standish O’Grady
Literatura
Novel·lista irlandès.
Les seves versions angleses de les llegendes irlandeses li conferiren el títol de “pare de la renaixença literària irlandesa” Ultra la seva History of Ireland Heroic period 2 volums, 1878-80, entre les seves obres cal destacar Finn and his companions 1892, The flight of the eagle 1897 i l’assaig Early bardic literature 1879
camita
Etnologia
Terme aplicat originàriament a les poblacions nord-africanes no semites.
Ultra els grups berber i cuixític, comunament admesos, encloïa també en algunes classificacions els pobles txadians, fulbes, nilòtids i àdhuc hotentots, i s’estenia així a poblacions ramaderes de pell clara, per diferenciació racial i cultural amb les poblacions veïnes de raça negra Hom feia derivar aquests pobles dels suposats descendents de Cam llengües camítiques
el Montsec d’Ares
el Montsec d’Ares vist des del port d’Àger
© Fototeca.cat
Serra
Sector central de la serra de el Montsec
, compresa entre la Noguera Pallaresa i la Ribagorçana, que excaven els congosts dels Terradets i de Mont-rebei, respectivament.
Ocupa uns 20 km de llarg per 10 d’ample, i té una altitud sostinguda entre els 1 500 i els 1 676 m 1 567 al puig de Corona Separa la Conca de Tremp Pallars Jussà de la vall d’Àger Noguera, només comunicades, ultra pel congost dels Terradets ferrocarril i carretera, per la collada d’Ares
visita
Dret canònic
Forma d’exercici de la jurisdicció d’un superior eclesiàstic o religiós, amb la finalitat d’inspeccionar el bon funcionament d’una comunitat diocesana, parroquial o religiosa, corregir-ne els abusos o impartir directrius pastorals.
Ultra la visita ad limina cal esmentar la visita pastoral que fa el bisbe a les esglésies de la seva diòcesi, la visita canònica , pròpia dels superiors religiosos a totes les cases de llur jurisdicció, i la visita apostòlica o extraordinària , que hom fa amb motiu d’un fet excepcional per ordre de la Santa Seu
gelivació
Hidrografia
Mecanisme erosiu mitjançant el qual les roques es disgreguen per l’acció del glaç.
Aquest sistema erosiu és, doncs, molt intens en els climes periglacials i a l’alta muntanya La intensitat de la gelivació depèn, ultra del clima, de diversos factors, entre els quals cal destacar la major o la menor abundància de plans d’estratificació i microfissures o diàclasis i el tipus de roca i la seva textura
Muḥammad ibn ‘Abd al-Malik ibn Quzmān
Literatura
Poeta andalusí.
És dubtós el seu pretès origen gòtic o jueu Poeta clàssic d’escassa vàlua, és famós pels seus zaǧal i pel tracte satíric que els donà Ultra l’interès que presenten per a la contribució a la difusió d’aquest gènere, llur llengua àrab dialectal amb nombrosos mossarabismes és una font important per al coneixement de la parla andalusina
úgric
Lingüística i sociolingüística
Dit del subgrup de llengües de la branca fino-úgrica de la família uraliana que comprèn l’hongarès i l’ostiak (o khanti) i el vogul (o mansi), parlades, aquestes dues, pels pobles homònims, al territori siberià comprès entre l’Ural i l’Obi, a l’okrug nacional dels Khantis i dels Mansis.
Les llengües úgriques, ultra els trets uralians comuns, es caracteritzen per la possibilitat que el verb integri el complement directe pronominal “conjugació determinada o objectiva” i pel fet que el predicat nominal rebutgi el verb copulatiu a les terceres persones del present d’indicatiu El conjunt úgric desconeix el verb de negació, típic dels restants idiomes uralians
Baliares
Història
Nom que els escriptors grecoromans donaren a l’arxipèlag balear, llevat de les illes d’Eivissa i de Formentera, les quals anomenaren Pityussae
o Pityusae
( les Pitiüses
).
Ultra les illes Maior i Minor Mallorca i Menorca, formaven les Baliares, segon Plini el Vell, Capraria l’actual Cabrera i els illots de les Menariae, Tiquadra i d' Anníbal, inidentificables amb precisió, però que han d’ésser la Dragonera, la Conillera i algun dels petits illots propers a Mallorca, com el Sec, la Porrassa o algun altre
Giovanni Alfonso Borelli
Matemàtiques
Matemàtic i metge italià, condeixeble de Torricelli, professor de matemàtiques a Messina i a Pisa.
Ultra fer investigacions en els camps de la física i de l’astronomia i ésser el creador, en medicina, de l’escola iatromecànica, en la seva obra fonamental De motu animalium 1680-81, fruit de mig segle de treballs, intentà per primera vegada d’aplicar mètodes matemàtics a l’estudi dels problemes de la mecànica del moviment dels animals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina