Resultats de la cerca

Començà a jugar el 1951 al CD Mataró, posteriorment jugà amb el FC Barcelona 1956-57, el CB Orillo Verde 1957-58 i, de nou, el FC Barcelona 1958-59, amb el qual aconseguí la Lliga i la Copa 1959 Fou 17 vegades internacional amb la selecció espanyola En els Jocs Mediterranis de l’any 1955 assolí el rècord europeu de puntuació 45 punts Del 1979 al 1981 fou responsable de la secció de bàsquet del FC Barcelona

Es formà a l’Hispano Francès i al Centre Catòlic de Sants Jugà amb el Club Esportiu Laietà, a segona divisió, el Futbol Club Barcelona, l’Orillo Verde 1959-62 i el Picadero Jockey Club 1962-68, amb el qual assolí una Copa del Generalísimo Internacional en dues ocasions amb la selecció espanyola, destacà pel seu característic tir en ganxo Després de la seva retirada exercí un temps d’entrenador en equips com el Club Bàsquet Ripollet, el Club Bàsquet l’Hospitalet i el Club Natació Sabadell

Entre les seves obres —on abunden els habitatges— cal destacar el centre esportiu de Salsomaggiore i, en especial, l’Istituto Marchiondi Spagliardi Milà-Baggio, 1953-57, considerat el millor exemple de brutalisme a Itàlia Com a urbanista féu, juntament amb PPorcinai, els plans de zones verdes als barris de Milà 1948-52, així com el Studio Verde, en collaboració, pla del desenvolupament paisatgístic de la Llombardia 1963-64 Professor d’arquitectura, des del primer moment publicà nombrosos estudis sobre l’ensenyament d’aquesta matèria, sobre l’arquitectura de la postguerra a Itàlia…

Les localitats més properes on nia el petrell de Bulwer Bulweria bulwerii són les Açores, Madeira, les Canàries i Cabo Verde Solament existeix una observació al nostre litoral, a la gola del riu Tordera, de, com a mínim, 14 exemplars volant en direcció N, no gaire lluny de la costa, el 290484 A la Mediterrània ja havia estat citat anteriorment com a espècie excepcional o de presència accidental, a les costes de Còrsega i Itàlia Darrerament, s’observà un exemplar a les costes de Màlaga cap al començament de febrer de 1981

Redactor del diari Las Provincias Hi feu sobretot crítica taurina amb el pseudònim Latiguillo i articles sobre qüestions cinegètiques amb el de Juan Palomo  Fou president de l’Associació de la Premsa Valenciana, el 1922 Escriví, per al teatre, comèdies i obres còmiques, preferentment en castellà, entre les quals destaquen  Ojo por ojo, El buque nacional, Huelga de cocheros, Rojo y verde, Temple aragonés També n’estrenà alguna en català, com  El tio de la tissa  1903 És autor, també, d’una novella curta, de costums populars Bous de poble 1914

S’inicià al CE Laietà de Barcelona, on debutà al primer equip a disset anys Aconseguí dues Copes d’Espanya 1942, 1944, abans de fitxar pel FC Barcelona Amb l’equip blaugrana fou tres vegades campió de la Copa d’Espanya i cinc del campionat de Catalunya Jugà també al Club Bàsquet Mollet, la Unió Esportiva de Sants i l’Orillo Verde de Sabadell En aquest últim jugà sis temporades i aconseguí ascendir fins a la primera divisió Posteriorment jugà al CB Valls tres temporades, en una de les quals també feu d’entrenador Acabà al CC l’Hospitalet, on jugà sis anys més, fins als quaranta…

Es formà al CB Sant Adrià i l’any 1946 s’incorporà al Joventut de Badalona, on jugà fins el 1953 i fou campió de Catalunya 1952, 1953 i d’Espanya 1948, 1953 La temporada 1953-54 fitxà pel Carol de Sabadell, futur CB Orillo Verde, amb el qual, la temporada 1954-55, assolí l’ascens a la primera categoria del campionat català i disputà les dues primeres Lligues estatals 1957, 1958 Jugà 35 partits amb la selecció espanyola, amb la qual aconseguí la medalla de plata en els primers Jocs Mediterranis 1951 i la d’or en la mateixa competició celebrada a Barcelona 1955

Es llicencià en dret i en lletres i s’afilià a Falange Española Collaborà a Cruz y Raya , El Día Gráfico , La Vanguardia , etc Féu de director de teatre i publicà poemes postsimbolistes Verde voz 1934, Sonetos y romance 1941, Elegía incompleta 1952, Condenado a muerte 1967 La seva obra comprèn també assaigs Francisco de Quevedo 1940, 60 notas sobre literatura 1950, etc , i teatre Las maletas del Más Allá 1952 i Historias del abuelo 1955, entre altres, a més de l' Antología poética de la lengua catalana 1965 i records de la guerra civil Preventorio D 1941 Fou promotor de les…

Es presentà a les eleccions europees de 1987 23315 vots i a les autonòmiques de 1988 8105 vots El 1989, amb la Confederació Els Verds, però sense Alternativa Verda-Moviment Ecologista de Catalunya AV-MEC, presentà a les eleccions europees la candidatura Llista Verda Aquestes formacions es tornaren a coalitzar en les eleccions generals d’aquest any, amb el nom d’Els Verds-Llista Verda, encapçalada pel catedràtic Joan Martínez Alier En les municipals de 1991 es presentà per Barcelona en la coalició Barcelona Verda amb AV-MEC i Partit Ecologista de Catalunya-VERDE Els líders eren l’…

Avantguardista sense extremismes, evità tant l’esquematisme formal del racionalisme com les arbitrarietats de l’arquitectura orgànica Galleria d’Arte Moderna de Milà 1953, casa a les Zattere de Venècia 1957, centre recreatiu Olivetti a Ivrea 1953-59, central termoelèctrica a Porto-Corsini 1959-60, església de San Giovanni a Milà 1962 Intervingué en el projecte Milano Verde 1938 i en la planificació del barri INA de Casate 1952 Posteriorment, de la seva obra són especialment rellevants els que realitzà a Gènova el eatre Carlo Felice 1982-91, conjuntament amb Aldo Rossi, i un dels…