Resultats de la cerca
Es mostren 1668 resultats
mortasadora
Tecnologia
Màquina eina emprada per a formar ranures, mosses, etc.
La seva constitució és semblant a la de la llimadora la diferència consisteix en el fet que el carro on va fixada l’eina té un moviment vertical, el qual permet de mecanitzar superfícies interiors La peça roman fixa a la taula i l’eina es desplaça amb moviment alternatiu vertical, arrancant ferritja només en el recorregut de descens L’eina acostuma a ésser d’acer al carboni o d’acer ràpid el seu avanç té lloc gràcies al moviment de la taula, que pot ésser longitudinal o transversal quan cal mecanitzar una peça en diversos punts simètrics respecte a un eix, hom fixa…
escala

Escala de replans sobre volta catalana
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Pla inclinat que serveix per a passar d’un nivell a un altre mitjançant la descomposició de la distància vertical en esglaons adaptats a la mida d’una passa.
Com que no és aconsellable que les escales tinguin més de 10 esglaons, si el desnivell que han de salvar és més gran hom les subdivideix en sèries d’esglaons seguits anomenades rams o trams , entre les quals hi ha intercalat un replà L’escala més freqüent a Catalunya és la construïda amb voltes a la catalana Aquestes voltes són formades per tres gruixos de rajola i cadascun dels trams té forma de closca d’ou perquè, a més de la curvatura pròpia de la volta amb les arrencades a nivells diferents, l’aresta corresponent a l’ull de l’escala és més alta que la corresponent a la paret que li fa…
baldufa
Tecnologia
Part extrema d’un arbre giratori, suportada per un dau o coixinet.
Es diu més pròpiament quan l’arbre és vertical
pipa

Liu Fang amb el seu pipa
Música
Instrument de cordes pinçades xinès de la família dels llaüts, constituït per una caixa de ressonància de fusta en forma de pera i de fons bombat, amb la taula harmònica plana amb dues obertures acústiques, un mànec curt i de quatre a sis cordes.
Es toca recolzant-lo en posició vertical sobre la falda
avió VTOL
Transports
Tipus d’avió projectat per a efectuar les maniobres d’envol i d’aterratge amb gairebé gens de llargada de pista; les maniobres són efectuades verticalment.
VTOL prové de l’anglès Vertical Take-Off and Landing
ictus
Música
En cant gregorià, mínim accent rítmic o impuls melòdic de la línia vocal.
En les edicions de Solesmes se sol indicar amb l'episema vertical
el Capolat
Cim
Cim (1 361 m) acinglerat, a l’extrem NE de la serra de Busa.
Un tall vertical i profund el separa, a l’W, del Capolatell
autogir
Transports
Aerodina en el qual la sustentació és obtinguda mitjançant un rotor, proveït de diverses aspes en funció d’ales, que gira sense acció de motor en virtut del fenomen de l’autorotació; el moviment de translació és aconseguit per qualsevol sistema de propulsió aèria, generalment hèlices.
El motor de l’autogir només acciona l’hèlice i serveix per a iniciar el moviment del rotor, que un cop ha adquirit la velocitat de règim, és desembragat d’aquell El control de l’aparell és fet mitjançant el rotor, l’eix del qual pot inclinar-se respecte a la vertical per tal d’aconseguir moviments ascendents i descendents, o girs a dreta i esquerra El buc de l’autogir conté el motor que acciona l’hèlice, l’estructura-suport del rotor, el tren d’aterratge, un pla vertical de cua per aconseguir l’estabilitat direccional i uns plans horitzontals de cua amb el guerxament necessari per a compensar…
notació catalana
Música
Notació d’accents, a diferència de l’aquitana, amb la qual alternà a Catalunya almenys des de la fi del segle X.
El seu angle d’escriptura no és fix, si bé en els manuscrits més antics es tendeix a l’ascensió vertical i al descens oblic Els neumes que utilitza s’anaren transformant amb el temps Els d’època més tardana destaquen per la forma estilitzada i la tendència a la diastematia i a la desaparició de les formes en bucle i de l' scandicus lligat en certs casos, els neumes lligats són reemplaçats per altres de punts, fruit de la influència de la notació aquitana, que al final del segle XII originà una notació mixta, pròxima a la quadrada La presència, tant en la notació catalana com en…
Mònica Ardid Ubed

Mònica Ardid Ubed
Arxiu FEEC
Curses de muntanya i d’orientació
Corredora de curses de muntanya i de raquetes de neu.
Començà a competir en curses de muntanya l’any 2003, disciplina de la qual fou campiona del Circuit Català 2004, 2005, campiona de Catalunya 2005, guanyadora de la Copa Catalana 2006, 2007, guanyadora de la Copa d’Espanya 2005 i campiona d’Espanya 2008 Fou campiona del món els anys 2006 i 2007 Per altra banda, representà Espanya amb l’equip de curses de muntanya en el Campionat d’Europa del 2009 i en el Campionat del Món del 2010, ambdues proves celebrades a Canazei En la cita continental aconseguí el tercer lloc del quilòmetre vertical i el segon a l’ skyrace , que li valgué el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina