Resultats de la cerca
Es mostren 531 resultats
Santa Maria del castell de Cornudella (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Ruïnes del sector de capçalera d’aquesta capella situada al bell mig del tossal del castell ECSA - J Bolòs Les restes d’aquesta església són al bell mig del tossal del castell, vers ponent de la carena Mapa 32-11 251 Situació 31TCG066853 L’itinerari per a arribar a l’església és el mateix que el descrit en la monografia anterior JBP Història Les referències que tenim d’aquesta església són pràcticament nulles L’únic esment possible és una referència segons la qual el 1061 el monjo Guitart, en compliment de la darrera voluntat del seu oncle el prevere Baró, que havia mort juntament…
avió convertible
Transports
Avió de configuració variable, gràcies a la qual esdevé capaç d’envolar-se o aterrar verticalment, a més de volar a una gran velocitat.
saltar
Llançar-se enlaire verticalment, obliquament, tirar-se de dalt a baix, de manera que durant un cert temps els peus no toquin a terra.
mitja àguila
Heràldica
Àguila representada només amb la seva meitat, gairebé sempre la dreta, amb el cos tallat verticalment; resten sencers, però, el cap i el coll.
A desgrat de les aparences, no és una àguila bicèfala
procediment de la farga catalana

Esquema d’una farga catalana composta de forn, trompa i sistema de forja i accionada per mitjà d’energia hidràulica
© Fototeca.cat
Tecnologia
Procediment per a l’obtenció del ferro per reducció del mineral, en què aquest era convertit, en una sola operació, en una matèria soldable i mal·leable per l’acció del carbó vegetal.
El metall no arribava a l’estat de fusió, sinó que romania convertit en una massa esponjosa amomenada masser Fou practicat als països de l’Europa occidental des de l’edat mitjana fins a la fi del segle XIX, i subsistí fins en aquesta època, malgrat el desenvolupament del sistema d’alt forn, gràcies a l’alta qualitat del ferro i l’acer obtinguts Malgrat el nom, no és d’origen català potser deu el nom al fet que les evolucions més essencials foren dutes a terme a Catalunya, o bé a la fama aconseguida per la perfecció del treball dels obradors catalans Tres elements eren indispensables per a…
Vilatge de Santa Blanca (Torrefeta)
Art romànic
Situació Restes d’una edificació situada a la part alta d’aquest despoblat, pertanyents probablement a una petita torre EFS Al N de la Morana, a la capçalera del barranc del Reguer, es localitza aquest vilatge damunt un esperó allargassat que avança en direcció W i se separa de l’altiplà principal al qual pertany Mapa 34-14 361 Situació 31TCG550287 Un cop haurem arribat des de Guissona al poble de la Morana per una desviació de la carretera L-310, cal prendre un camí que surt al N de la població i passa sota l’esperó, després d’1,5 km Vestigis del vilatge Actualment l’esperó de Santa Blanca…
barra

Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Signe utilitzat en la notació musical amb diversos significats.
Exemple 2 - JS Bach Missa en si m BWM 232, 10 Qui sedes ad dextram Patris © Fototecacat/ Jesús Alises La barra de compàs, també anomenada tanqueta, és una ratlla traçada verticalment sobre el pentagrama, que separa un compàs del següent indicant el seu accent mètric principal La doble barra de compàs anuncia un canvi d’armadura o de compàs enmig d’una obra La barra discontínua s’utilitza de vegades per a indicar la situació dels semicompassos en un compàs d’amalgama Exemple 3 - WA Mozart Don Giovanni , 10 ària © Fototecacat/ Jesús Alises La doble barra de repetició està formada…
tac
Transports
Cadascun dels taulons curts que, disposats verticalment entre les varengues d’un vaixell, serveixen per a disminuir el moviment de l’aigua acumulada al fons.
clavament
Construcció i obres públiques
Operació d’introduir verticalment en un terreny barres o estaques de fusta, formigó o ferro per a suportar una càrrega o augmentar-ne la resistència.
joc de bitlles

Joc de bitlles
Roger DeWitt (CC BY 2.0)
Esport
Joc d’habilitat consistent a fer caure, amb l’ajut d’un projectil (bastó o bola), una sèrie d’objectes, anomenats bitlles, plantats verticalment a terra.
L’egiptòleg Flinders Patrie en datà els orígens cap a l’any 3300 aC Practicat pels romans, passà a formar part dels costums populars de la majoria dels pobles d’influència llatina, essent transmesos per tradició oral les peculiaritats locals, les regles i els estris emprats Gairebé a tot arreu, el joc, practicat generalment en ambients rurals, esdevingué objecte d’una apassionada expectació que, juntament amb les juguesques que s’hi feien, originà sovint problemes d’ordre públic i en determinà la interdicció o el control per part de les autoritats Als Països Catalans el joc de bitlles tingué…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina