Resultats de la cerca

Fundada per Ramon de Dalmases i Villavecchia, Maria de la Pau Fabra i de Monteys, marquesa de la Mesa de Asta, José Pedro Gil Moreno de Mora, Alfons Macaya Sanmartí —que en fou el primer president—, Ramon Miquel i Planas, Josep Porter i Rovira, Joan Prats i Tomàs, Joan Sedó i Peris-Mencheta i Gaietà Vilella i Puig, publica luxoses edicions de bibliòfil de clàssics castellans i catalans, organitza conferències i exposicions, i entre el 1990 i el 1995 publicà l’ Anuario de la Asociación de Bibliófilos de Barcelona El nombre de socis és limitat a 100 Celebra les seves sessions públiques a l’…

Inicialment de caràcter industrial clar —Altos Hornos de Vizcaya, Iberduero, etc—, posteriorment obrí sucursals per tot Espanya i es convertí en un banc mixt A Catalunya entrà el 1920 per absorció dels negocis del London Country Westminster and Parr's Foreign Bank a Barcelona L’any 1968 absorbí la Banca Vilella, de Reus El 1984 comprà les accions de Banca Catalana, en mans del consorci bancari del qual formava part, que se les havia adjudicades procedents del Fons de Garantia de Dipòsits Amb Banca Catalana adquirí el control del Banc Industrial de Catalunya, Banc Industrial del…

Els seus límits eren al N la serra de Cadí al N de la qual, tanmateix, posseïen Calbell de Banat o Vilanova de Banat, Quer Foradat i Ansovell, al S la riera de Malanyeu, a l’E Gavarrós, al límit amb la baronia de Mataplana alta vall de Lillet, i a l’W el Pedraforca i la serra del Verd amb els termes de Gósol, Feners, Saldes i l’Espà Al centre hi havia Gréixer, Gisclareny, Vilella, Brocà i Bagà, que n'era la capital També en formaven part els llocs de Pinós i de Vallmanya, al baix Solsonès Dels Pinós passà als Beaumont, comtes de Lerín, als Álvarez de Toledo, ducs d’Alba de Tormes i a llurs…

De gran interès biològic, ocupa parcialment els municipis de Seròs, Massalcoreig, la Granja d’Escarp i Almatret Segrià, de la Pobla de Massaluca Terra Alta, de Vilella de Cinca, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca i Mequinensa Baix Cinca, i de Faió Matarranya El sector situat a la comunitat autònoma de Catalunya està inclòs dins el Pla d’Espais d’Interès Natural, mentre que el situat a la Franja de Ponent fou declarat, el 2001, Zona d’Especial Protecció de les Aus pel govern aragonès amb el nom de ZEPA Matarranya-Aiguabarreig Paisatgísticament, destaquen els boscs de ribera i canyissars, i pel que…

El terme és drenat per la riera de Rigardà dita també de Glorianes , que neix al vessant septentrional de la muntanya de Santa Anna dels Quatre Termes, dins el municipi de Glorianes, i aflueix, per la dreta, a la Tet, prop de Rodés La part muntanyosa del terme és, en part, boscada La superfície agrícola és de 111 ha, amb 64 dedicades a arbres fruiters presseguers, pomeres, cirerers i albercoquers, 42 a la vinya i 15 a les hortalisses enciams El poble 144 h agl 1981 298 m alt és situat a l’esquerra de la riera de Rigardà, al voltant de l’església parroquial de Santa Eulàlia i Sant Julià, on es…

Un dels primers esments documentals del lloc de Torroja data de l’any 1261, quan el prior del cenobi cartoixà d’Escaladei atorgà una carta d’establiment d’una granja a Torroja a una trentena de pobladors, als quals uns anys més tard, se n’afegiren uns altres vint, mitjançant un nou document d’establiment D’altra banda, l’indret de Torroja és mencionat en la carta de poblament de Poboleda datada el 27 de març de 1270, i atorgada per Bernat de Déu, prior d’Escaladei entre les afrontacions territorials del lloc de Poboleda, donat pel mencionat prior per tal d’habitar-lo i conrear-lo, hi figura…

Quasi dues terceres parts del territori no són conreades 1 700 ha de pins i 500 de matollar, mentre que els sectors del centre i del sud són ocupats per l’agricultura, de secà, especialment la vinya raïm de taula, sobretot per a l’exportació, i també oliveres 350 ha, ametllers 200 ha i cereals blat Les activitats ramaderes i industrials són poc importants Hi ha emigració La vila 2 560 2006, llutxentins 284 m alt és a la plana que s’estén a la dreta del riu L’església parroquial és dedicada a santa Maria Domina la vila el palau senyorial, del s XVI Fou centre de la baronia de Llutxent El…

La referència que feu Roig i Jalpí a mitjan segle XVII sobre la vila de Santa Maria de Meià és confusa, ja que en aquell moment la vila es trobava en l’actual lloc, però ell afirmà que abans de l’any 1395 la vila es trobava a Coscollera, que en aquell moment encara se’n podien veure vestigis de parets i fonaments, i una torre rodona, alta i molt forta, de pedra picada Aquesta vila, segons Roig i Jalpí, fou destruïda pels gascons que l’any 1395 entraren al Principat Posteriorment, afirma, el prior Berenguer de Rajadell prohibí la reedificació en el mateix lloc, i manà que n’edifiquessin una de…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Andorra Produccions JBBellsolell, Andorra ARGUMENT, GUIÓ I FOTOGRAFIA JBBellsolell blanc i negre i color, normal MÚSICA Pau Casals i temes de música clàssica INTERPRETACIÓ Assumpta Serna veu en off en la versió de 1998 ESTRENA Barcelona, 04111977 Sinopsi Ambiciós fresc sobre la vida i l’obra del músic català Pau Casals muntat amb imatges d’arxiu convenientment combinades amb altres rodades per a l’ocasió a San Juan de Puerto Rico És estructurat en tres grans blocs el primer parla de Catalunya, la seva vida i la seva carrera musical en el segon es repassa la…