Resultats de la cerca

Format a l’escola de Sant Carles, n'esdevingué membre i director d’escultura 1803 Hom coneix diversos crucifixos i les Virtuts i els putti del nínxol de la Mare de Déu a la collegiata de Xàtiva El seu fill Josep Gil i Nadales València 1787 — 1843, format a Sant Carles, fou escultor honorari de la ciutat de València 1829 i s’especialitzà en relleus de tema mitològic i religiós, alguns dels quals es conserven a les acadèmies de Sant Carles i de San Fernando

Després d’una introducció exhortatòria, conté una sèrie de set reculls de proverbis breus sobre la saviesa reunits sense un ordre cercat al final té un poema temàtic Fonamentats en l’experiència i el seny, els consells són sovint d’un caràcter ètic molt acusat i s’estenen a totes les virtuts morals, de les quals el temor de Déu i la fe d’Israel són el fonament Dos reculls atribuïts a Salomó són fonamentalment d’època reial, per bé que el llibre com a tal se situa als segles V-IV aC

És un caçador solitari que troba al bosc un trol gegant esperit del bosc, al qual dóna mort, i a partir d’aquest moment adquireix la facultat d’escoltar veus misterioses que l’acompanyen en les seves aventures prodigioses En l’obra d’Ibsen, representa la debilitat i la inconsistència de l’home desdenyós de les virtuts modestes i la felicitat idíllica quan està mancat d’una ferma voluntat ideal Edvard Grieg compongué la música d’aquest drama 1876 i, posteriorment, n'extragué dues suites orquestrals 1888 i 1891, d’un gran lirisme

De la família dels Manlii, la tradició explica el nom de Torquat pel fet d’haver arrabassat el collar torques a un gegant celta després d’occir-lo en un duel Prototip de totes les virtuts romanes, encarna la pietat salvant el seu pare de la persecució, i la justícia condemnant a mort el propi fill, que, desobeint les seves ordres, havia sortit de les files per lluitar contra un tusculà Dictador 353 i 349 i cònsol 347, 344 i 340, tingué un paper important en la guerra llatina

Era frare agustí i doctor en teologia Fou professor a la Universitat de Perpinyà, prior de Santa Maria d’Espirà de Conflent 1607 i comissari de la Inquisició per al Rosselló Publicà el Llibre i declaració de noms, virtuts, perfeccions, gràcies, títols, excellències i grandeses de la sempre santa i verge Maria, mare de Déu Perpinyà 1630, un llibre de devoció tradicional, d’estructura simbòlica i gran nombre d’imatges Als preliminars hi figuren unes octaves artificioses i el capítol tercer tracta de la història de l’església i priorat d’Espirà

Oriünda de l’Àsia occidental, és naturalitzada a la regió mediterrània, on era molt conreada com a planta tintòria L’arrel, anomenada alitzari, forneix un tint de color vermell o carmesí, que també és oficinal, amb virtuts diürètiques i anticatarrals Al s XVIII, Joan Pau Canals i Martí n'estengué i millorà el conreu i el divulgà en publicacions en català i castellà, puix que era una substància vital per a la fabricació d’indianes —ell n'era un dels principals fabricants— Carles III li ho recompensà amb el títol de baró de la Vall-roja

Deixeble de Gandhi, fundà una comunitat artesanal, allunyada del món modern, on hom intenta de retrobar la saviesa i les virtuts oblidades per l’Occident a l’Estat espanyol en fundà una a Múrcia i una altra al País Basc Escriví Le Pèlerinage aux sources 1943 Pelegrinatge als orígens , traducció catalana de Rafael Tasis, 1961, Principes et préceptes du retour à l’évidence 1961, Approches de la vie intérieure 1962, traduïda al català Enfances d’une pensée 1970, La trinité spirituelle 1971 i Rien qui ne soit tout 1975, entre d’altres Feu sovint conferències a Barcelona

Ja gran prengué l’hàbit trinitari a València 1586, on professà el 1587 Fou predicador d’Oriola 1592 i lector de filosofia a València 1601 i el 1603 fou nome- nat ministre del convent de Vinganya, de Seròs Segrià Sant Miquel dels Sants, que el conegué a Barcelona el 1603, diu que arribà a la perfecta tranquillitat de l’ànima i a l’oblit de les criatures, els sentits i les potències Un cop mort, el provincial de l’orde manà fer un informe sobre la seva vida i virtuts 1603-06, que es guardava al convent de València

Moltes espècies són remeieres, amb virtuts tòniques, estimulants, estomacals, carminatives i calmants també són la base dels licors de menta , i proporcionen essències, d’ús en farmàcia i en perfumeria Les mentes més importants són la menta d’aigua M aquatica , que creix en indrets aiguosos la menta borda o de bou o mendastre o mentastre M rotundifolia , pubescent, d’olor desagradable, amb les flors blanques o rosades, agrupades en espigues agudes, que es fa en herbassars, regalls i llocs humits la menta boscana M longifolia , pròpia de jonqueres de muntanya, i la menta…