Resultats de la cerca
Es mostren 1701 resultats
Corona Boreal
Astronomia
Constel·lació de l’hemisferi boreal, situada entre les d’Hèrcules i del Serpent.
És molt petita, però de forma ben definida, puix que set dels seus estels principals dibuixen un arc de cercle al firmament Té 36 estels visibles a ull nu, dels quals un de segona magnitud, α-Coronae Borealis, que és un doble espectroscòpic situat a 71 anys llum Les seves components són blanques, i les seves magnituds respectives, 2,31 i 2,42
Friedrich Wilhelm August Argelander
Astronomia
Astrònom alemany.
Director de l’observatori de Hèlsinki 1832 i de la Universitat de Bonn 1837 Estudià el moviment propi dels estels i, basant-se en William Herschel, el moviment del sistema solar vers l’àpex Publicà Uranometria Nova 1843, descripció dels estels visibles sense telescopi en l’hemisferi nord, i la seva obra cabdal Bonner Durchmusterung 1859-63, atles i catàleg celeste
Fènix
Astronomia
Constel·lació austral, entre la del Forn i la del Tucà.
Conté pocs estels visibles a ull nu En són els astres més brillants l’α Phoenicis , de magnitud 2,4, situat a una distància de 76 anys llum i que pertany a la classe espectral G5, i el β Phoenicis , binari de magnitud 3,35, situat a una distància de 180 anys llum i que pertany a la classe espectral G4
Santa Maria d’Aguascaldas (la Vall de Bardaixí)
Art romànic
Situació Porta d’entrada situada a la façana sud, precedida d’un petit porxo ECSA - J Boix Aquesta església és situada al petit llogaret d’Aguascaldas, a la riba dreta del Rialbo Mapa 31-10 212 Situació 31TBG898992 S’hi accedeix per la carretera C-139 A l’altura de Campo cal agafar el trencall que porta a la carretera de les Viles de Turbó Aleshores, vora el quilòmetre 5, cal prendre un branc, a mà esquerra, fins arribar a Aguascaldas JBP Història D’antuvi el lloc d’Aguascaldas restà vinculat a Sant Pere de Taverna, fet que perdurà fins al segle XIX Al llarg del temps la seva església ha…
serra de Sant Amanç
Serra
Contrafort meridional del Taga, que culmina a 1 845 m al puig de Sant Amanç, entre el coll de Jou i el coll del Vent.
El pla de Pena, a ponent del puig, recorda el nom del castell de Pena s XI-XIV és possible que el nom de Sant Amanç correspongui al titular de la seva església Segons una llegenda, en aquest indret hi hauria hagut un convent de monges molt visitat pel Comte Arnau Només hi ha un clap de rocs, sense restes visibles del castell ni de l’església
farina de falla
Geologia
Roca de gra molt fi i poc consolidada produïda per processos fràgils (fracturació i fricció) en zones de falla.
Les farines de falla contenen menys del 30% de fragments de roca visibles, envoltats per una matriu fina de mida de gra entre 0,1 i 100 µm Aquest fet les diferencia de les bretxes de falla, que contenen més del 30% de fragments grans En alguns casos, les farines de falla poden presentar foliació, definida per plans de lliscament secundaris repetitius o per fillosilicats orientats
Eclipsi solar visible a gran part del món
Entre les 1547 i les 2104 hores del temps universal coordinat UTC té lloc un dels eclipsis solars més visibles de les darreres dècades El fenomen és total en 14 estats dels Estats Units el primer que cobreix el continent en 99 anys i parcial a l’Amèrica Central, l’Amèrica del Sud, l’oest d’Europa, el nord d’Àfrica i part de Rússia
Centelles
Masia
Parròquia
Mas i antiga parròquia del municipi de Rajadell (Bages).
L’antiga parròquia de Sant Simeó de Centelles, documentada ja al segle XII, és a tocar del mas de Centelles, a la riba esquerra de la riera de Rajadell El 1361, però, ja no apareix documentada com a parròquia El 1615 es construí una nova capella al costat del mas, la qual cosa indica que aquest edifici devia estar força malmès Actualment només són visibles unes pedres
Sant Miquel de Gavasa (Peralta i Calassanç)
Art romànic
Segons la versió alaonesa, l’església de Sancti Michaelis de Gavase hauria estat consagrada l’any 1113, després de la incursió almoràvit, pel bisbe mossàrab Joan de Saragossa Les seves restes es localitzen vora el poble de Gavasa, al nord-est i a l’altra banda de la roca del castell Només són visibles alguns fragments de mur adossats al terraplè de la muntanya
Baldassare Longhena
L’església de Santa Maria della Salute, a Venècia, obra de Baldassare Longhena
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte italià, el representant més important del barroc venecià.
Fidel, però, als principis del Renaixement, en les seves obres mantingué sempre visibles, malgrat l’ornamentació, les línies estructurals Projectà a Venècia, entre altres, l’airosa església de Santa Maria della Salute 1631 i l’escala del convent de San Giorgio Maggiore 1645, i acabà l’església de Santa Maria di Scalzi 1646 i els palaus Pesaro i Rezzonico començats ambdós vers el 1679
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina