Resultats de la cerca

D’origen popular, esdevingué una de les formes musicals i poètiques cultes més importants de la Itàlia de l’Edat Mitjana El mateix nom ja anuncia el seu caràcter de cançó dansada Al segle XIV, la seva estructura era similar a la del virelai francès una estrofa o stanza , formada per dos piedi i una volta , emmarcada al començament i al final per una tornada o ripresa En general cada part constava de dos versos ritmats De la primera generació de compositors italians del segle XIV -Jacopo di Bologna, Giovanni da Cascia, Donato de Florentia i Vincenzo da Rimini, entre d’altres- es conserven més…

Així s’ha esdevingut en l’evolució de la major part de vocals pretòniques i posttòniques del llatí en passar al català viride > verd, tabula > tab'la > taula Segons els casos rep els noms específics d'afèresi, síncope i apòcope

Era semblant al ballet de cour francès Sovint en tres moviments, era principalment ballada, però podia incloure fragments vocals o corals NGiles, WDavenant i altres compongueren partitures de masques Entre els autors de texts es destacaren Ben Jonson i JMilton

A més dels trets propis dels dialectes galloitàlics, cal esmentar el pas A > ä säl , sal, l’emmudiment de certes vocals sbdal , hospital, italià  ospedale , diftongacions particulars fiaur , flor amb reduccions des , dis , deu, així com la metafonia quest , quist

Actuà a Verona i a la cort dels Visconti de Milà Les seves obres pertanyen a l' ars nova italiana Autor de polifonies vocals a dues i tres veus, d’uns setze madrigals a dues veus i de tres caccie a tres veus

Fou escolà 1796, deixeble de Narcís Casanoves i de Josep Vinyals, monjo 1803 i mestre de capella 1828-35 de Montserrat Improvisador i hàbil organista, collaborà en la restitució del repertori musical de Montserrat i compongué moltes obres d’orgue i vocals

Aparegué a la Llombardia a la fi del s XV amb el nom de gagliarda A mitjan s XVI es transformà en dansa cortesana A partir del 1600 hom deixà de ballar-la, i fou estilitzada en obres musicals de diferents gèneres vocals i instrumentals

Estudià harmonia amb Ramon Vilanova És autor de l’òpera bufa La vedovella 1840, estrenada al Teatre de la Santa Creu de Barcelona, de l’òpera en tres actes La dama del Castello 1845 i d’obres vocals Fundà la revista El Mundo Musical

El gòspel blanc derivà bàsicament dels himnes de camp-meeting espiritual , als quals s’incorporaren formes i melodies de cançons populars contemporànies Els predicadors musicals itinerants expandiren el gènere, que fou força practicat fins el 1920 Els anys trenta i quaranta, la Carter Family, petit grup vocal amb acompanyament instrumental, practicà un estil derivat del gòspel blanc que és a l’origen de la música country A partir del 1930 passà a anomenar-se gospel-blues o gòspel negre perquè recollia les tradicions hereves dels espirituals negres Es compongueren cançons amb formes…

De família jueva i modesta, ingressà, gràcies al seu talent precoç, al conservatori de la Societat d’Amics de la Música, de Viena Bruckner, del qual fou amic, el protegí A partir del 1880 inicià una carrera de director a diferents ciutats aviat actuà a Kassel 1883, Praga 1885, Leipzig 1886, Budapest 1888 i Hamburg 1891 Fou nomenat director artístic del Teatre de l’Òpera de Viena 1897-1907, càrrec que finalment dimití Els seus darrers anys dirigí concerts als EUA, on interpretà el cicle complet de les simfonies de Bruckner i algunes composicions pròpies El seu catàleg comprèn obres simfòniques…