Resultats de la cerca

Era semblant al ballet de cour francès Sovint en tres moviments, era principalment ballada, però podia incloure fragments vocals o corals NGiles, WDavenant i altres compongueren partitures de masques Entre els autors de texts es destacaren Ben Jonson i JMilton

Fou escolà 1796, deixeble de Narcís Casanoves i de Josep Vinyals, monjo 1803 i mestre de capella 1828-35 de Montserrat Improvisador i hàbil organista, collaborà en la restitució del repertori musical de Montserrat i compongué moltes obres d’orgue i vocals

Actuà a Verona i a la cort dels Visconti de Milà Les seves obres pertanyen a l' ars nova italiana Autor de polifonies vocals a dues i tres veus, d’uns setze madrigals a dues veus i de tres caccie a tres veus

Aparegué a la Llombardia a la fi del s XV amb el nom de gagliarda A mitjan s XVI es transformà en dansa cortesana A partir del 1600 hom deixà de ballar-la, i fou estilitzada en obres musicals de diferents gèneres vocals i instrumentals

Estudià harmonia amb Ramon Vilanova És autor de l’òpera bufa La vedovella 1840, estrenada al Teatre de la Santa Creu de Barcelona, de l’òpera en tres actes La dama del Castello 1845 i d’obres vocals Fundà la revista El Mundo Musical

Estudià composició amb G Legrenzi a Venècia i fou un dels alumnes destacats del violoncellista Petronio Franceschini a Bolonya El 1676 ingressà en l’Acadèmia Filharmònica de la ciutat i el 1683 arribà a ser-ne president A partir del 1680 aconseguí notable popularitat com a virtuós del violoncel i compositor de música vocal Al cap de set anys arribà a escriure dotze òperes, que estrenà en diverses ciutats, com Venècia, Mòdena, Torí i Bolonya La importància històrica de Gabrielli es deu principalment al seu virtuosisme amb el violoncel, cada cop més usual a l’època, i en el fet d’haver escrit…

Inicià els estudis musicals de molt jove i a partir de quinze anys rebé un sou per cantar com a baix i tocar el violí als concerts de la Frauenkirche de Nuremberg Vers el 1635 obtingué permís i diners de les autoritats municipals per a traslladar-se a Itàlia, on, possiblement, estudià amb C Monteverdi i F Cavalli i conegué compositors com G Carissimi, G Frescobaldi i T Merula El 1635 treballà en càrrecs musicals d’importància i influència a Nuremberg, com ara el de segon organista a la Frauenkirche, i fou descrit pel teòric WC Printz com "el més famós compositor i músic de Nuremberg del seu…

D’origen popular, esdevingué una de les formes musicals i poètiques cultes més importants de la Itàlia de l’Edat Mitjana El mateix nom ja anuncia el seu caràcter de cançó dansada Al segle XIV, la seva estructura era similar a la del virelai francès una estrofa o stanza , formada per dos piedi i una volta , emmarcada al començament i al final per una tornada o ripresa En general cada part constava de dos versos ritmats De la primera generació de compositors italians del segle XIV -Jacopo di Bologna, Giovanni da Cascia, Donato de Florentia i Vincenzo da Rimini, entre d’altres- es conserven més…

Pot ésser conseqüència de lesions cerebrals o del bulb raquidi o de lesions perifèriques dels nervis laringis inferiors o recurrents Provoca afonia quan la lesió afecta els nervis de tots dos cantons, amb paràlisi de les cordes vocals i disfonia, amb veu bitonal, si la lesió és unilateral

S'ha dedicat a l’organització de conferències i cursets de les seves matèries i publica un voluminós anuari de filologia catalana titulat Llengua & Literatura el volum I és del 1986 Els seus promotors són Josep Massot president, Lola Badia secretari, Josep Moran tresorer i Teresa Cabré i Enric Sullà vocals