Resultats de la cerca
Es mostren 281 resultats
augita

Augita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Silicat complex de magnesi i de calci, (Ca,Mg,Fe,Fe+3,Ti,Al)2(Si,Al)2O6, del grup dels piroxens.
Cristallitza en el sistema monoclínic Forma cristalls inclosos o implantats, de formes prismàtiques, o bé grans informes És de color negre, verdós o verd fosc, segons la quantitat de ferro que contingui opac o alguna vegada translúcid fràgil i de fractura irregular òpticament és biaxial positiu o negatiu Té duresa 5,5-6 i pes específic 3,23-3,52 La proporció de Al 2 O 3 varia entre 4% i 12% i la de Fe 2 O 3 entre 4% i 16% A partir d’aquestes proporcions n'han estat fets dos grups el dels minerals que tenen més Fe 2 O 3 , dins el qual hi ha l' augita comuna i l' augita basàltica, i el dels que…
dioxina

Dioxina
Química
Compost altament tòxic (10.000 vegades més que el cianur) estable, insoluble, no degradable per l’acció dels bacteris.
La seva fórmula química és C 12 H 4 Cl 4 O 2 i el punt de fusió dels cristalls és de 320-325ºC Penetra fàcilment a les cèllules i hi roman molt de temps Quan es troba en suspensió en l’aire provoca fortes reaccions en els pulmons i en la pell formació d’èczemes i de plaques amb punts blancs característics Pertorba d’una forma considerable el fetge dels animals i la seva acció sobre el sòl i les restes vegetals és persistent durant molt de temps Les dioxines es formen com a subproductes en incineradores de residus urbans, processos industrials que utilitzen clor, motors de combustió,…
Antoni Cellers i Azcona
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià pensionat per la Junta de Comerç de Barcelona a l’Academia de San Fernando de Madrid des del 1797, de la qual fou després membre, i a Roma 1803-14 Del 1816 al 1818 dissenyà diversos projectes d’obres públiques a Lleida, entre ells un del canal d’Urgell, els plans del qual foren aprofitats per al traçat definitiu del 1852 El 1817 dirigí uns cursos gratuïts d’arquitectura de la Junta de Comerç de Barcelona, i dos anys més tard inicià les classes regulars Autor del palau neoclàssic d’Alòs i de Dou vers el 1818 de Barcelona —confós sovint amb el que després fou de l’Ateneu Politècnic—,…
El vulcanisme
El vulcanisme català és un testimoni de la tectònica distensiva ocorreguda al final del Terciari dins la placa ibèrica Principalment de tipus bàsic i de caràcter intraplaca, ha produït roques del tipus basalt i basanita, i es concentra en tres punts, dels quals el de la zona de la Garrotxa és el que ha deixat un registre més complet La fotografia mostra una visió de conjunt del volcà de Santa Margarida, dins la zona volcànica d’Olot, que representa un exemple d’edifici volcànic cònic construït per acumulació de lapillis gredes i escòries durant una erupció estromboliana Ernest Costal El…
Vesuvi
El Vesuvi
© Fototeca.cat
Volcà
Volcà de la Campània, Itàlia, 12 km al SE de Nàpols, l’únic volcà actiu de l’Europa continental.
Es dreça aïllat sobre la plana i domina el golf de Nàpols té dos cims l’ampla muralla semicircular del Somma 1 132 m —cràter primitiu, destruït per una forta explosió en temps prehistòrics— i el Vesuvi pròpiament dit 1 277 m, amb el cràter actual, separat per una gran depressió de 5 km de llargada, anomenada Atrio del Cavallo a la banda de ponent i Valle dell’Inferno a la de llevant És una mena de volcà poligènic format per alternança de projeccions cendres, bombes, etc i colades volcàniques Una carretera i una telesella porten fins a l’orla del cràter Al vessant occidental hi ha…
illes Bonin
Arxipèlag
Grup d’illes volcàniques de l’oceà Pacífic, pertanyents al Japó, al sud-est de Kyushu.
Dividides en els grups Muko, Chichi i Haha El clima és tropical la vegetació arbòria fou tallada per obtenir fusta L’economia es basa principalment en l’agricultura canya de sucre, bananes, arbre del pa i en la pesca A l’est de l’arxipèlag hi ha la fossa de les illes Bonin , que s’enfonsa 10 347 m Les illes foren descobertes el 1543 per castellans el 1593 s’hi installà el japonès Ogasawara, però poc temps després foren abandonades El 1880 foren annexades al Japó Foren ocupades per tropes nord-americanes el 1945 El tractat del 28 d’abril de 1952 estipulava que, en cas de proposta dels EUA a…
Reykjavík

Vista de la ciutat de Reykjavík
© Comunitat Europea
Ciutat
Capital d’Islàndia.
És situada a la costa SW de l’illa a la vora de l’àmplia badia de Faxaflói i prop de la península de Reykjanes S'aixeca en una de les zones volcàniques de l’illa, cosa que origina la presència de nombroses solfatares i fonts d’aigua calenta, les quals són aprofitades mitjançant una xarxa de distribució i nodreixen de calefacció les cases A les funcions administratives, pròpies de la seva capitalitat, uneix una destacada importància comercial i industrial aquesta última basada en les construccions navals i indústries alimentàries conserves de peix Centre d’ensenyament superior…
fossa marina

Mapa de les fosses marines
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Depressió submarina, llarga, estreta i molt profunda, limitada per marges abruptes.
Les fosses marines són normalment a la vora dels grans relleus continentals o de grans arcs d’illes, sovint volcàniques De fet, representen les cavitats més profundes del fons marí A l’oceà Pacífic la fossa de les Marianes ateny els 11000 m de profunditat i les fosses de Kurils-Kamtxatka, de les Filipines i de Kermadec-Tonga superen els 9000 m i àdhuc els 10000 Les fosses dels altres oceans no tenen tanta profunditat la de Puerto Rico, a l’Atlàntic, supera els 8000 m, i la de Java, a l’Índic, els 7000 Fossa marina, a la vora d’un gran relleu continental, en una zona de subducció…
risc ambiental
Geografia
Inestabilitat del sistema natural, més o menys prolongada, que trenca les relacions habituals entre les persones i el seu entorn.
La resposta humana a aquesta inestabilitat del medi depèn del nivell tecnològic i d’organització social Els riscs ambientals poden ser causats per fenòmens naturals sequeres, riuades, terratrèmols, pluges torrencials, erupcions volcàniques, etc, per errors tecnològics fuites de centrals nuclears o d’indústries petroquímiques i de construcció catàstrofes en embassaments, ponts, túnels, xarxes de transport Si no es coneixen ni es preveuen els efectes dels riscs ambientals acostumen a suposar moltes morts humanes i uns elevats costs econòmics i socials Els instruments de gestió del…
Montserrat Ubach Tarrés

Montserrat Ubach Tarrés
ARXIU M. UBACH / JORDI LLORET
Espeleologia
Espeleòloga.
S’inicià al Centre Excursionista de la Comarca de Bages 1961-65 i passà a l’equip de recerques espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya 1965-2009 També formà part de la National Speleological Society d’Alaska i de l’Spéléo Club de París L’any 1963 descobrí un avenc al Solsonès, que fou batejat amb el seu nom i en el qual establí el rècord estatal femení de fondària També duu el seu nom el coleòpter cavernícola Geotrechus ubachi Ha organitzat i participat en nombroses campanyes espeleològiques arreu del món, com ara les coves dels carsts de Mulu, a Borneu l’avenc del Verkjöll a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina