Resultats de la cerca

Deixeble de JLDavid Premi de Roma, s’establí en aquesta ciutat i després a Florència durant una gran part de la seva vida Llegà la seva obra al museu de Montpeller, que de llavors ençà porta el seu nom Pintor neoclàssic, fou famós com a retratista la comtessa d’Albany, Lluís XVIII, Canova

Destinat pels seus pares a fer de rellotger, treballà en aquest ofici durant vuit anys sense obtenir gaires èxits econòmics, cosa que el feu decidir a entrar al taller d’arquets patern, on al cap de poc destacà per la seva gran habilitat Provà gran quantitat de fustes per a fer els arcs i, com que no podia adquirir-ne d’exòtiques i cares, començà a fabricar-los amb totes les menes de fusta que li venien a les mans Es dedicà a estudiar les imperfeccions dels arcs existents per millorar-ne el balanç, la força i la corba, ajudat per violinistes de renom que provaven les seves peces…

Ensenyà filosofia i teologia a Barcelona, i posteriorment fou rector del Collegi de Sant Bernat de Cervera i president de la Congregació de Seculars a Barcelona Se li coneixen dues obres, totes dues sobre el seu orde Apostólicos afanes de la Compañía de Jesús 1754 i Vida de S Ignacio de Loyola, fundador de la Compañía de Jesús 1753, 2 vol En comptes de seguir la història més clàssica de Pedro de Ribadeneyra sobre sant Ignasi, Fluvià preferí la de l’autor siscentista Francisco García La seva intenció, segons reconeix en el pròleg, és imitar el que havia fet el jesuïta italià Antonio Francesco…

Format al Club Hoquei Caldes, amb tretze anys arribà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Després de jugar al primer equip la temporada 2011-12, fitxà pel Moritz Vendrell, equip amb el qual aconseguí la Copa del Rei 2012 i la Copa CERS 2012 La temporada 2013-14 tornà al primer equip del FC Barcelona on guanyà sis OK Lligues 2012, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, cinc Copes del Rei 2012, 2016, 2017, 2018, 2024 i cinc Supercopes d’Espanya 2012, 2014, 2015, 2016, 2018 En l’àmbit internacional ha guanyat la Lliga Europea en tres ocasions 2014, 2015, 2018, la Copa Continental 2016 i…

Es formà al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà en la màxima categoria a disset anys Marxà a la Corunya per jugar amb el Clube Patín Cerceda, filial del Hockey Club Liceo, al qual s’incorporà la temporada 2010-11 Amb el Liceo guanyà dues Copes d’Europa 2011, 2012 La temporada 2019-20 fitxà pel Porto, equip amb el qual aconseguí la seva tercera Copa d’Europa 2023 Amb la selecció espanyola, es proclamà campió d’Europa juvenil 2004 i del món sub-20 2007

Membre del Pitch & Putt Can Rafel, es proclamà campió de Catalunya per equips en dues ocasions 2007, 2008, i guanyà torneigs com la Copa ACPP de parelles mixtes amb Marilyn Holmes 2009 o el Galician Invitational amb Amador Rodríguez 2011 Formà part de la selecció catalana en diversos encontres internacionals i aconseguí la medalla de bronze en el Campionat d’Europa 2005 També participà en els primers Campionats del Món 2009 i d’Europa 2011 individuals

Davanter format al Club Hoquei Vila-seca, jugà amb aquest equip dues temporades a primera divisió 2004-06 Debutà en la màxima categoria amb el Lleida Llista Blava 2006-07 i la temporada següent fitxà pel Tenerife, 2007-11 amb el qual guanyà la Copa CERS 2008 Després jugà amb el Vendrell 2011-13 i el Reus Deportiu 2013-15 L'any 2015 fitxà pel FC Barcelona, equip amb el qual el 2016 guanyà una Lliga, una Copa del Rei, una Supercopa d'Espanya i una Copa Continental La temporada 2016-17 fitxà per l'equip italià CGC Viareggio

L’any 1980 entrà com a soci de la Societat Ciclista Ilerdense, que presidí 1991-2005 Del 1992, i fins al 2005, dirigí la Volta a Lleida per a veterans

S’inicià com a copilot de Vicenç Aguilera 1970-73 El 1973 debutà com a comissari esportiu al Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1 celebrat a Montjuïc Fou sis anys director del Ralli Catalunya Formà part de la junta directiva de la Federació Espanyola d’Automobilisme És membre del Tribunal d’Apellació de la Federació Internacional d’Automobilisme

L’any 1990 participà amb l’equip espanyol en la Copa de l’Avenir de motocròs per a menors de dinou anys Fou subcampió d’Espanya de motocròs 1995 en 125 cc Assolí la tercera posició en el Campionat del Món de motocròs 1997 amb l’equip TM Itàlia Posteriorment, es dedicà a les proves d’enduro, pilotant també una TM i posteriorment una KTM