Resultats de la cerca

S'establí a València, on es dedicà a l’ensenyament És autor de les sarsueles Apuros d’un novençà, El mestre d’escola, El suplicio de un tutor, etc

Doctorat a París, exercí a l’hospital de Versalles Autor d’un Tratado teórico-práctico del cólera morboepidémico Olot 1865, collaborà amb Letamendi dirigint 1868 les revistes Archivos de la Medicina Española i Veritas , que es publicà en francès a Barcelona

Militant del partit demòcrata, fou un dels signants del manifest A los demócratas españoles , redactat per la fracció socialista barcelonina 10 de juny de 1864, i collaborà en el periòdic El Obrero Amic de Josep Lluís Pellicer, participà amb ell i amb Giuseppe Fanelli en la fundació de la secció barcelonina de l’Associació Internacional de Treballadors 1869 Publicà Tres años de revolución en España 1869, Dios y el Diablo 1871 i Dios, el Mundo y el Hombre 1885

Milità en el partit progressista El 1835 fou alcalde major de Barcelona, juntament amb Pascual Madoz El 1841 fou elegit diputat a corts, i el 1843 fou ministre de governació en el govern progressista d’Olózaga Malgrat la seva filiació política, acceptà la cartera de finances del 19 de setembre de 1853 al 18 de juliol de 1854 en el govern moderat de José Luis Sartorius La ruïna de l’erari l’impulsà a decretar el cobrament anticipat d’un semestre de contribució, fet que provocà un gran descontentament i contribuí a l’alçament popular del 1854, durant el qual el govern hagué de dimitir La seva…

Fou intendent de l’exèrcit carlí a Catalunya 1837-39 És autor d’una Historia de la guerra civil de Cataluña 1847, en la qual rebutjà l’acusació d’haver pres part en l’assassinat del comte d’Espanya

Fou un dels fundadors del Partit Democràtic Republicà Federal a les Illes, en 1868-69, membre de la junta revolucionària del 1868 i després alcalde segon de Palma 1869-73 Amb la Restauració, després de fer costat als intents d’Antoni Villalonga per a reorganitzar el republicanisme federal, es passà a Salmerón i fou el cap d’un minúscul grup de republicans centralistes a Mallorca 1896-99

Delegat al congrés de Barcelona 1868, fou líder de la Federació de Les Tres Classes de Vapor i membre de la comissió federal clandestina de la Federació Regional Espanyola de l’AIT Pertanyia al corrent sindicalista i politicoreformista, i s’allunyà de la Internacional per reconstruir el Centre Federatiu de les Societats Obreres de Barcelona Fou un dels promotors, el 1881, del Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol

El 1837 ja collaborà amb Pau Bouvij en l’explotació d’una mina de lignit a Binissalem Després d’una estada a Amèrica, el 1842 tornà collaborar amb ell en una mina de coure al Montseny, que també fracassà Tornà a Mallorca, i el 1845 emprengueren amb bon resultat la dessecació del prat de Sant Jordi, i ja es dedicà preferentment a l’agricultura Cap al 1876 collaborà en El Porvenir de Mallorca i contribuí a l’extensió del conreu del garrofer Tingué també un paper destacat en la difusió de les idees liberals a Mallorca Publicà Nociones generales de geología y su aplicación a Mallorca 1880

Marquès de la Bastida, fill de Guillem Ignasi de Montis i Pont i Vic, fou diputat a corts per les Balears el 1844 Juntament amb JMQuadrado i Tomàs Aguiló, fundà La Palma 1840-41, on publicà poemes i narracions de caràcter humorístic i costumista És autor de comèdies en castellà, com Mi dinero y mi mujer 1841

Participà en el congrés de Barcelona del 1868, fou membre del consell de la Unió Manufacturera i ocupà càrrecs directius a la Federació de Les Tres Classes de Vapor 1872 Dins l’obrerisme barceloní, se situava en el sector sindicalista reformista més moderat i partidari de la collaboració amb els fabricants El 1889 assistí, a París, al Congrés Socialista Possibilista