Resultats de la cerca
Es mostren 27740 resultats
Marita Napier
Música
Soprano sud-africana.
Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i posteriorment els amplià a Alemanya Debutà a Bielefeld el 1969 com a Venus Tannhäuser , paper que repetí en diversos teatres germànics i també a l’Òpera de San Francisco El 1974 fou Siglinde La valquíria al Festival de Bayreuth i al Covent Garden de Londres Un any després interpretà el paper d’Eva Els mestres cantaires de Nuremberg a Bayreuth i San Francisco Especialitzada en R Wagner, el 1989 es presentà al Metropolitan de Nova York com a tercera Norna El capvespre dels déus El seu repertori inclou igualment papers destacats d’…
Izak David Du Plessis
Literatura
Poeta sud-africà de llengua afrikaans.
És autor de Stryd ‘Lluita’, 1935 i de Vreemde liefde ‘Amor estrany’, 1937 La seva obra reflecteix les contradiccions de la vida sud-africana Skermutseling en Skote, 'Escaramusses i trets’, 1943
Andries Wilhelmus Jacobus Pretorius
Història
Política
Pioner, polític i militar bòer.
Després d’endinsar-se a Zululàndia, el 1838 anihilà els zulús en la batalla que tingué lloc a Blood River i fundà la república del Natal Annexat aquest estat per la Gran Bretanya, fracassà 1848 en el seu intent d’independitzar Orange, però aconseguí de fer-ho amb el Transvaal 1852, la capital del qual, Pretòria, fou creada en memòria d’ell El seu fill Martinus Wessel Pretorius Graff Reinet 1819 — Potchefstroom 1901 fou president de la república del Transvaal 1857-59 i 1864-71 i de l’estat lliure d’Orange 1860-63 i dirigí, amb SJP Kruger, el moviment bòer
tercera guerra Carlina
tercera guerra Carlina El cap carlí Francesc Savalls, al centre, amb els seus col·laboradors (1872)
© Fototeca.cat
Història
Guerra civil (1872-76) iniciada pels partidaris de Carles Maria dels Dolors de Borbó, pretendent carlí (Carles VII).
Aquest, hereu 1868 dels drets del comte de Montemolín, aprofità la situació d’interinitat sorgida de la Revolució de Setembre del 1868 i el fracàs dels candidats carlins partidaris de la via legal a les eleccions convocades per Práxedes Mateo Sagasta abril del 1872, i féu pública a Ginebra una declaració de guerra 15 d’abril Els escenaris de la guerra foren, com a les anteriors, el País Basc anomenat el Nord i el Principat de Catalunya secundàriament, el Maestrat anomenat oficialment el Centre , i d’una manera esporàdica, Galícia, Lleó, Castella i fins i tot Andalusia Al Nord, la primera…
Prunet i Bellpuig
Prunet, cap del municipi de Prunet i Bellpuig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al centre dels Aspres, al vessant oriental de la vall del Bulès (límit occidental del terme), fins a la confluència amb el Buletó (límit septentrional).
El sector oriental el Montner, 782 m alt i meridional puig Roig, 863 m alt són els més elevats del municipi i on s’obren els colls de Prunet que comunica amb la plana del Rosselló, del Fortó amb Ceret i de Xetard amb l’alt Vallespir La major part del terme és coberta de boscs i garrigues L’agricultura es limita a 30 ha essencialment pastures i algunes hectàrees de vinya, arbres fruiters i cereals La població, disseminada, ha disminuït dràsticament els darrers decennis El terme es formà per la unió dels antics municipis de Prunet i de Bellpuig Comprèn, a més, el santuari de la Trinitat on es…
Zeus
Cap de Zeus (Museu d’Olímpia)
© Corel Professional Photos
Mitologia
Religions de Grècia i Roma
Déu de la mitologia grega.
Portat pels indoeuropeus que s’establiren a l’Hèllade i documentat en els texts micènics, tant en els poemes homèrics com en Hesíode ja té una posició preeminent entre els déus al llarg de la cultura grega conserva aquesta posició, contrastable tant en la literatura com en l’abundància de llocs destinats al seu culte A l’època hellenística hom troba, vinculada a ell, una tendència intellectual vers el monoteisme, perceptible sobretot en ambient estoic per exemple Cleantes Fill de Cronos i de Rea, el seu pare solia empassar-se tots els fills que tenia, en néixer Rea li estalvià Zeus, quan…
fets d’Octubre

Grup de miners asturians marxant cap a la presó
Història
Moviment revolucionari que tingué lloc durant la Segona República, per l’octubre del 1934.
Desencadenat per l’entrada de membres de la CEDA al govern 4 d’octubre, gairebé un any després del triomf electoral dels partits de centre i dreta novembre del 1933, comportà la repressió i control de les organitzacions d’esquerra Convocada la vaga general per l' Aliança Obrera , aquest moviment fou especialment important a Catalunya durant el Sis d'Octubre i a Astúries La caserna Pelayo Gijón després de la revolta, lloc on foren afusellats prop de 50 revolucionaris, sense judici SBHAC Aquesta regió, únic lloc de l’estat on l’Aliança Obrera havia aconseguit de reunir totes les organitzacions…
Cabrera d’Anoia

Vista del nucli de Canaletes, cap de municipi de Cabrera d’Anoia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia.
Situació i presentació El terme municipal de Cabrera d’Anoia té 17,01 km 2 i és situat al sector SE de la comarca, ja al límit amb l’Alt Penedès termes de Mediona, SantPere de Riudebitlles i Terrassola i Lavit, als sectors W i S S’estén al costat dret de l’Anoia, riu que forma la frontera oriental i el separa —aigua avall de Capellades— dels termes municipals de Vallbona d’Anoia N i Piera E també limita, al N, amb els termes de Capellades i la Torre de Claramunt El territori és accidentat, especialment al sector septentrional, per una sèrie d’elevacions del sector…
Bretanya
El cap Frehel, a l’abrupta costa septentrional de la Bretanya
© Fototeca.cat
País d’Europa occidental que s’estén entre el canal de la Mànega i la mar Cantàbrica, del golf de Cotentin al sud de la desembocadura del Loira, i que ocupa la península armoricana al nord-oest de França.
Administrativament la Bretanya és dividida en cinc departaments francesos Costes del Nord Aodoù-an Hanternoz, Ille i Vilaine Il-ha-Gwilun, Morbihan, Finisterre Penn-ar-Bed i Loira Atlàntic Liger Atlantel 34023 km 2 3703384 h 1982 Els quatre primers constitueixen la regió de programa francès anomenada igualment Bretanya, de la qual el departament del Loira Atlàntic, amb la major concentració industrial del país, ha estat segregat i afegit a la regió de programa del País del Loira La geografia física Geològicament forma part del massís Armoricà i comprèn dues àrees ben diferenciades l’Argoad…
el Pont de Vilomara i Rocafort
el Pont de Vilomara, cap del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a l’esquerra del Llobregat (límit occidental del terme), a l’entrada del congost de Vilomara.
Situació i presentació És situat a llevant del municipi de Manresa, a l’esquerra del Llobregat, des de la vora del riu costa amunt fins a la llarga carena que fa d’espona a l’estreta vall de la riera de Mura Aquests dos corrents fluvials, els únics que drenen el territori, són també els límits que el separen de municipis veïns Al N limita amb Sant Fruitós de Bages i Talamanca, a l’E i al S amb Mura i a l’W amb Manresa La línia divisòria entre els termes de Manresa i el Pont de Vilomara passa exactament pel mig de l’històric pont La riera de Mura —i també un breu tram…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina