Resultats de la cerca
Es mostren 2047 resultats
Joan de Bardaixí
Història
Cavaller, senyor del Catllar (Tarragonès) i de Gimenells (Segrià), fill d’Antoni de Bardaixí, senyor d’Albesa.
Camarlenc d’Alfons el Magnànim, a qui serví en les campanyes de Sardenya i de Còrsega 1420 i de Nàpols 1423, restà presoner de Francesco Sforza quan aquest prengué la ciutat Serví a la flota de l’infant Pere fins el 1425 en les seves incursions a Calàbria, Àfrica i Gènova Prengué part en la guerra contra Castella del 1429
Francesc de Pau
Història
Cavaller, camarlenc de Joan I (fins el 1389) i majordom de la reina Violant (fins el 1396).
Pel seu ascendent damunt els monarques, durant la cort de Montsó 1389, una facció de la noblesa el difamà de malversació del patrimoni reial i de deshonestedat pública Fou processat amb els altres membres del Consell de Joan I , però sense càrrecs concrets, i absolt 1398 Es posà al servei de Benet XIII li preparà una armada 1398 i el serví d’ambaixador 1404 Es casà amb Francina, filla de Berenguer d’Hortafà, també majordom de la reina 1392 A la seva mà es deuen dues cartes candoroses en què conta a la reina Violant les incidències del viatge de la infanta Joana des de Perpinyà a la Jonquera…
comtat de Toreno
Història
Títol concedit a Castella, el 1657, a Álvaro Queipo de Llano y Valdés, cavaller de Sant Jaume.
La grandesa d’Espanya fou annexada el 1838 al setè titular, José María Queipo de Llano y Ruiz de Saraiva , pare del vuitè comte, Francisco de Borja Queipo de Llano y Gayoso de los Cobos Continua en la mateixa família
baronia de Pinopar
Història
Títol concedit per Carles VI el 1709 al noble mallorquí Pere Descatllar i Net, cavaller de Montesa.
El 1913 fou revalidat, en virtut del tractat de Viena, per Francesc Puigcerver i Rentierre El 1963 passà als Orlandis
Bernat de Roudor
Història
Cavaller de la Companyia catalana d’Orient, originari, segons el cronista Muntaner, de la comarca del Llobregat.
El seu nom apareix també com a Berenguer Era a Adrianòpolis quan Roger de Flor hi fou assassinat 1305 Dels mil tres-cents catalans que hi moriren, ell, Ramon Alquer i Ramon de Tous foren els tres únics supervivents Refugiats en un campanar, es defensaren tan heroicament que es guanyaren el respecte dels bizantins i Miquel Paleòleg els perdonà la vida Rubió i Ors dedicà a Roudor un poema
escuder
Història
A l’edat mitjana, noble jove que feia l’aprenentatge per ésser armat cavaller; estava al servei d’un cavaller, que acompanyava portant-li l’escut, o de la casa reial (escuders de la cambra, copers, talladors, etc).
Constituïa l’últim esglaó de la jerarquia nobiliària
Joan Perucho i Gutiérrez
Joan Perucho i Gutiérrez
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta, narrador, assagista i crític d’art.
Llicenciat en dret, exercí la judicatura A la universitat collaborà a Alerta i Estilo Fou redactor d’ Ariel i crític d’art i collaborador de diversos diaris i revistes com Destino En poesia publicà Sota la sang 1947, Aurora per vosaltres 1951, El mèdium 1954, premi Ciutat de Barcelona, El país de les meravelles 1956, que reuní a Poesia 1947-1973 1978 Posteriorment, influït pel surrealisme i per la plàstica de Tàpies i de Ponç, amb connotacions simbolistes, evolucionà cap a una poesia més nua i esquemàtica Quadern d’Albinyana 1984 i Itineraris d’Orient 1986, Cendres & diamants 1991, i…
,
Paco Rabanne

Paco Rabanne
© Instituto Cervantes
Indumentària
Nom amb què és conegut el modista francès d’origen basc Francisco Rabaneda Cuervo.
Fill d’un militar republicà afusellat el 1937, s’exilià a França amb la seva família el 1939 Estudià arquitectura 1951-63 a l’Escola Nacional Superior de Belles Arts de París Professionalment, però, a partir del 1955, es dedicà a la moda amb el disseny de bosses, sabates i vestits El 1962 començà a treballar per a firmes com Balenciaga o Dior El 1963 fou premiat a la Biennal de París per una escultura habitable exposada al Museu d’Art Modern L’any 1966 presentà la seva primera collecció, que introduïa materials insòlits en els vestits com ara el paper, el plàstic i metalls diversos, i neix la…
Edith Mathis
Música
Soprano suïssa.
Estudià cant als conservatoris de Lucerna i Zuric El 1956 debutà com a segon nen La flauta màgica a la ciutat natal i al cap de tres anys fou contractada com a membre de l’Òpera de Colònia El 1963 passà a l’Òpera de Berlín Actuà als festivals de Salzburg i Glyndebourne, a més de fer-ho a les òperes de Viena, Munic i Hamburg i a molts teatres europeus Especialitzada en els papers mozartians, els anys setanta interpretà les òperes de joventut de WA Mozart, sota la direcció de L Hager, a les Setmanes Mozart de Salzburg, que posteriorment foren editades en disc El 1970 debutà com a Susanna Les…
,
Michèle Morgan
Cinematografia
Actriu cinematogràfica francesa.
Debutà com a secundària el 1936 i el seu primer paper protagonista fou a Griboulle 1937, de Marc Allegret Després de Remorques 1941, de Jean Gremillon, el 1942 anà a Hollywood, on actuà, sense gaire èxit, a Joan of Paris 1942, de Robert Stevenson Passage to Marseille 1944, de Michael Curtiz, i The Chase 1946, d’Arthur Ripley Aquest any tornà a França, on assolí el seu èxit més remarcable a La symphonie pastorale 1946, de Jean Delannoy, que li valgué ser premiada a Canes Posteriorment rodà, entre d’altres, The Fallen Idol 1948, de Carol Reed Les orgueilleux 1953, d’Yves Allegret Marguerite…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
