Resultats de la cerca
Es mostren 5255 resultats
Marc Aureli Numeri Numerià
Història
Emperador de Roma (283-284).
Fill de l’emperador Car, fou nomenat cèsar juntament amb el seu germà Carí A la mort del seu pare esdevingué August Una malaltia als ulls l’obligà a interrompre la campanya bèllica contra els perses De retorn, fou assassinat al Bòsfor
Josep Maestre i Laborde-Boix
Història
Política
Polític.
Germà de Francesc Estudià dret a València Afiliat al partit conservador, fou alcalde de València els anys 1907-09 durant el seu exercici se celebrà l’Exposició Regional Valenciana i 1930-31 Cessà amb l’adveniment de la Segona República, i es retirà
Andreu Campo i Pérez
Economia
Financer.
Collaborà a les empreses del seu germà Josep Campo, especialment a la creació i al desenvolupament de la Societat de Ferrocarrils Valencians, de la qual fou gerent des del 1868 Havia militat al partit progressista Publicà alguns estudis sobre el sistema tributari espanyol
Josep de Bòria i Gualba
Història
Cavaller.
Capità de la coronela, el 1714 participà en la defensa de Barcelona caigué ferit l’11 de setembre defensant el portal Nou El 1719 l’emperador Carles VI concedí al seu germà Ignasi de Bòria i Gualba el títol de marquès de Bòria
Giovanni Villani
Cronologia
Cronista italià.
Ocupà càrrecs destacats en la vida pública de Florència, i escriví una crònica sobre la ciutat, la Nuova cronica , en dotze llibres, des dels temps bíblics, que fou continuada pel seu germà Matteo i el fill d’aquest, Filippo, fins el 1364
Adelàsia
Història
Dret
Jutgessa de Torres (Sardenya).
Succeí el seu germà Barissó II 1236 Es posà sota la tutela del papa Gregori IX Malgrat l’oposició d’aquest, es casà novament amb Enzo, fill natural de l’emperador Frederic II 1239, amb l’esperança de posar pau al país
Francesc Crespí de Valldaura i Brizuela
Cristianisme
Eclesiàstic, bisbe de Vic (1656-62).
Fill del poeta Francesc Crespí de Valldaura i de Borja i germà de Cristòfor i Lluís Crespí de Valldaura i Brizuela El 1616 ingressà a l’orde dominicà, del qual esdevingué prior 1645 i provincial Escriví Epistolae de mysterio Immaculatae Conceptionis 1661
Guillem I d’Atenes
Història
Tercer duc d’Atenes (1280-87) i senyor de Livàdia.
Fill de Guiu I, succeí el seu germà Joan I Es casà amb Helena Comnè-Ducas, que li aportà les ciutats de Gravia, Siderokastron, Gardiki i Zeitunion Làmia, que incorporà al seu ducat El 1285 fou nomenat vicari general del principat d’Acaia
Guerau d’Urgell
Història
Fill del comte Ponç I d’Urgell.
A la mort del seu germà, el comte Àlvar, pretengué d’heretar el comtat allegant que els fills d’Àlvar amb Cecília de Foix eren illegítims, però Jaume I de Catalunya-Aragó, que havia ocupat el comtat, es negà a reconèixer-lo
Arnau Roger II de Pallars
Història
Comte de Pallars (1328-43), net d’Arnau Roger I, fill de Sibil·la i Hug de Mataplana.
Hagué de defensar el comtat contra les pretensions dels Comenges i dels Foix, ajudat pel rei Alfons III, cunyat seu les mullers, Teresa i Urraca d’Entença, eren germanes Mort sense fills, heretà el comtat el seu germà Ramon Bernat, baró de Mataplana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina