Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Barcelona Fou dues vegades campió d’Espanya de primera categoria 1965, 1966 i participà en dues Copes d’Europa de clubs 1964, 1966 Disputà dos partits amb la selecció espanyola al Torneig de les Sis Nacions de Londres 1965 i al França-Espanya de París 1966

Ingressà al Futbol Club Barcelona la temporada 1943-44 procedent del Saragossa En la primera temporada disputà la meitat de partits de Lliga, però després fou suplent de Velasco Romangué al Barça fins l’edició 1946-47 i disputà 36 partits Guanyà una Lliga 1945 i una Copa d’Or 1945 Posteriorment jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol 1950-51

Destacà en llançament de pes, prova en la qual fou dues vegades campió d’Espanya 1929, 1930 i tres de Catalunya 1930, 1931, 1933, i també en les curses en pista fou campió d’Espanya 1932, 1934 i de Catalunya 1932 de 400 m tanques i campió de Catalunya de 800 m 1927 i de 1500 m 1927, 1928 Tingué els rècords de Catalunya de 400 m tanques 1932 i de relleus 4 × 100 m amb la selecció catalana 1927 Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola Era germà de Anna Maria i Felip Tugas Masachs

Fou delegat de l’equip de bàsquet de l’Ateneu Agrícola de Sant Sadurní d’Anoia, que presidí 1973-91 Durant el seu mandat, el 1981 es construí el pavelló que fou subseu de la competició d’hoquei sobre patins dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i el Noia conquerí una Lliga 1988, una Recopa d’Europa 1988, una Copa d’Europa 1989, una Supercopa d’Europa 1990 i una Lliga Catalana 1990

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, es proclamà campió d’Espanya en outrigger de vuit 1948, 1950 i de quatre amb timoner 1949 També guanyà la Copa Primavera en iol de quatre 1948

Es formà a la Penya Saprissa, vinculada al planter del Reial Club Deportiu Espanyol, i al juny del 1938 debutà al primer equip Romangué a l’Espanyol fins a la seva retirada, la temporada 1953-54 Defensà la porteria espanyolista en 168 partits de Lliga Guanyà una Copa 1940 i el darrer Campionat de Catalunya 1940, i fou dues vegades subcampió de Copa 1941, 1947 Disputà un partit amb la selecció espanyola 1941 i tres amb la catalana

En la dècada de 1910 dirigí el setmanari El Sport i, més tard, La Jornada Deportiva 1921-25 i Mundo Deportivo 1929-39 Durant un temps compaginà la tasca periodística amb l’arbitratge El 1919 fou escollit president del Collegi Català d’Àrbitres, encara que renuncià al càrrec Xiulà partits del Campionat de Catalunya i d’Espanya, i dirigí la final del Campionat d’Espanya 1918 Estigué també molt vinculat a l’Universitari SC, club del qual fou president i secretari, a més de jugador Al final del 1936 fou seleccionador català

Lateral esquerre, jugà al Club Atlètic Poble Nou, a la Unió Esportiva de Sants 1927-33 i al Girona Futbol Club 1933-37 Amb l’equip gironí fou campió de segona divisió a la temporada 1935-36, però no pogué assolir l’ascens Acabada la Guerra Civil tornà al Girona 1939-40 i després passà a l’Olot, club que entrenà posteriorment Jugà cinc partits amb la selecció catalana

Membre del Tir Esportiu Mataró, es proclamà campió d’Espanya de recorregut de bosc amb arc clàssic en dues ocasions durant la primera dècada del segle XXI Destacà a la Lliga Catalana i en el Campionat de Catalunya d’arc clàssic i participà en competicions internacionals com la Copa dels Pirineus o el Campionat de França de 3D Fou delegat de bosc i vicepresident de la Federació Catalana de Tir amb Arc

Començà a quinze anys Desenvolupà una llarga carrera i el 2009 disputà la cursa número mil de marxa atlètica En 20 km marxa fou tres cops tercer classificat en el Campionat d’Espanya 1966, 1967, 1976 i un cop campió català 1981 Ja jubilat es traslladà a l’Argentina i el 2008 debutà en les proves de veterans amb la selecció argentina