Resultats de la cerca
Es mostren 3942 resultats
donatiu
Història
Al regne de Mallorca, quantitat votada, a petició del rei, pel Gran i General Consell.
Diego de Larrat
Història
Comte de Caserta i de Montorio, gran camarlenc del regne de Nàpols des del 1311.
Establert des del 1297 a la cort angevina de Nàpols, prop de Violant d’Aragó, muller del rei Robert I, hi féu una ràpida carrera d’honors, bé que no deixà de servir també el seu rei natural, Jaume II, especialment en missions diplomàtiques davant dels comuns toscans El 1305 fou enviat a Florència al capdavant d’una companyia mercenària de cavallers catalans i aragonesos i d’almogàvers, en auxili de la lliga güelfa toscana, contra els gibellins Sostingué els priors de Florència contra la subversió interna i desbaratà la conspiració de Corso Donati, el 1308 El mateix any fou elegit capità…
comtat de Trivento
Història
Títol concedit al regne de Nàpols, el 1456, a Galceran Bernat de Requesens i Joan.
Passà als Cardona-Anglesola, barons de Bellpuig, que més tard es cognomenaren Fernández de Córdoba
Pardo de la Casta

Armes dels Pardo de la Casta
Llinatge aragonès de cavallers i després nobles establert al Regne de València al segle XIV.
Foren senyors del castell i baronia de la Casta, a la comarca de Cinco Villas El seu genearca fou Asnar Pardo , senyor de la Casta, que la tradició familiar fa descendir, sense proves, dels comtes d’Aragó, que es trobà a Muret al costat de Pere II 1213 Foren descendents seus Pere Pardo de la Casta , que acompanyà Pere III a la conquesta de Mallorca, i Asnar Pardo de la Casta , que fou pare d' Asnar, Martí, Joan aquest casat amb Beatriu de Tous i Pere Pardo de la Casta i Roda Un Pere Asnar Pardo de la Casta , baró de la Casta, es casà amb Jerònima d’Aguilar-Martí de Torres, hereva de la…
Rumèlia
Geografia històrica
Nom creat pels otomans rūm) per designar els territoris (Tràcia i part de Macedònia) que conqueriren a l’imperi Bizantí al s. XIV.
El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia
Montbéliard
Ciutat
Ciutat del departament de Doubs, al Franc Comtat, França.
Indústria metallúrgica i rellotgera, treball de la fusta i indústries tèxtils, de tradició secular Fou centre del comtat de Montbéliard, formà part del regne de Borgonya i el 1397 passà a la casa de Württemberg El territori, conegut com a país de Montbéliard, passà definitivament a la corona francesa el 1801
kharigita
Islamisme
Membre d’una secta islàmica que s’originà arran del conflicte provocat a l’islam per la successió del califa ‘Uṯmān "Alī ibn Abī Ṭālib
.
La secta, extremament rigorista i fanàtica, rebutjà l’autoritat califal i elegí democràticament els seus caps Molt estesa entre els berbers, fundà un regne amb capital a Tahert ‘Abd al-Rahmān ibn Rustum Actualment, d’entre els nombrosos grups en què es fraccionà la secta, només es manté l'ibadita
Gliwice

Plaça de la vila i Ajuntament de Gliwice
© Oficina de Turisme de Polònia
Ciutat
Ciutat del voivodat de Katowice, a l’Alta Silèsia, Polònia.
Té un port interior al canal de Gliwice, que, a través de l’Oder, enllaça la conca carbonífera de Silèsia amb la Bàltica Important centre industrial indústria siderúrgica, química i alimentària Des del 1532 formà part del regne de Bohèmia el 1742 passà a Prússia El 1945 fou incorporada a Polònia
Ocozies
Història
Bíblia
Sisè rei de Judà (842 aC).
Net d’Acab d’Israel, s’alià amb el seu oncle Joram, sobirà del regne del Nord o Israel, per combatre l’arameu Hazael, rei de Damasc Ferit, però, a Jezrael per Jehú, el qual s’havia rebellat contra el seu sobirà Joram, que assassinà, morí poc després a Samaria
Lluís I d’Etrúria
Història
Rei d’Etrúria o Toscana (1801-03) i infant d’Espanya.
Fill de Ferran I, duc de Parma, acceptà el tron del nou regne d'Etrúria , creat per Napoleó, malgrat l’oposició del seu pare Durant els dos anys que regnà, Etrúria romangué ocupada per les tropes franceses Es casà amb la infanta Maria Lluïsa d’Espanya, filla de Carles IV
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina