Resultats de la cerca
Es mostren 4030 resultats
ull de bou

Ull de bou
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 20 a 60 cm d’alçada, de fulles pinnatífides i de capítols grocs.
Es fa en camps i vinyes, a la regió mediterrània
màquia

Màquia menorquina d’ullastre i olivella, a la zona de Favàritx (Menorca)
© Fototeca.cat
Geobotànica
Formació vegetal integrada fonamentalment per arbusts de fulla dura i persistent, densament agrupats, que poden arribar a atènyer uns 3 m d’alçada.
És pròpia de sòls silicis i calcaris de la zona mediterrània Als Països Catalans hi ha, com a comunitats vegetals espontànies, la màquia continental de garric i arçot, a les contrades seques de la terra baixa continental, en la qual dominen el garric i l’arçot la màquia litoral d’ullastre i margalló, a l’illa d’Eivissa i tot al llarg de la zona litoral càlida i eixuta de Garraf fins a Alacant, en la qual dominen el garric i el llentiscle, acompanyats de l’ullastre, del margalló i del garrofer la màquia mallorquina de garrofer i olivella, a l’illa de Mallorca, en la qual dominen el garrofer i…
barret de teula
Indústria tèxtil
Capell d’eclesiàstic, en temps passats, en què l’ala alçada dels dos costats tenia una forma que recordava la d’una teula.
rosella morada
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papaveràcies, de 20 a 40 cm d’alçada, de fulles tripinnatisectes i de flors morades.
Creix sobretot en camps de conreu
brac
Mastologia
Raça de gos de caça, d’alçada mitjana (uns 60 cm), d’orelles penjants i el pèl ras, de color blanc o castany.
borzoi

borzois
Deb (CC BY 2.0)
Mastologia
Raça de gos d’origen rus, d’uns 70 cm d’alçada, de pèl llarg i ondulat, amb el cap allargat i estret.
Antigament, a les estepes russes era utilitzat per a la caça de llops
cocker
Mastologia
Raça de gos originària d’Anglaterra, d’una alçada d’uns 40 cm a la creu i una llargada aproximada de 65 cm.
És tot ell cobert de pèl suau, dens i lleugerament ondulat Té el musell quadrat, les orelles són amples, penjants i cobertes de pèl El color varia molt en cada exemplar És un gos de caça, però avui dia és més utilitzat com a gos de luxe
dinoteri
Paleontologia
Mamífer proboscidi, de la família dels dinotèrids, de gran talla que en algunes espècies podia arribar als 5 m d’alçada (Deinotherium giganteum).
Tenia aspecte exterior d’elefant i es caracteritzava per la manca d’incisives a la mandíbula superior per contra, les de la mandíbula inferior eren corbades i dirigides verticalment cap avall Visqué durant el Miocè, el Pliocè i el Plistocè fa entre 22 i 1 milions d’anys Hom n’ha trobats de fòssils a Europa, l’Índia i Àfrica Els dinoteris constitueixen un grup a part dels proboscidis que evolucionaren independentment de la línia que donà lloc als mastodonts i als elefants, la qual cosa és una constant en la composició faunística del Miocè inferior En el Miocè superior desaparegueren del vell…
Lambda 4S
Astronàutica
Coet espacial japonès de quatre trams, de 16,75 m d’alçada i 9 500 kg de pes, propulsat íntegrament per propergol sòlid.
Fou emprat per a posar en òrbita el primer satèllit artificial japonès, l’Osumi, l’11 de febrer de 1970
trast

Trasts de guitarra
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Tira, o filet, de diferents materials disposada transversalment sobre el diapasó d’alguns instruments de corda pinçada o fregada.
Permet que la corda sigui trepitjada a una alçada determinada, cosa que en modifica la longitud vibrant i la nota emesa Els trasts poden ser mòbils o fixos Els primers es lliguen al voltant del mànec i acostumen a ser de corda de budell o niló Els trasts fixos s’incrusten en una ranura del diapasó i poden ser d’os, metall, marfil o fusta Als segles XVI i XVII s’utilitzaven els trasts mòbils en els instruments de la família de la viola de gamba, llaüts i guitarres Es podien ajustar per tal de variar l’interval entre les notes i es lligaven amb un nus especial En el cas de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina