Resultats de la cerca
Es mostren 16980 resultats
Orba
La plaça de l’Ajuntament d’Orba
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta situat a la vall longitudinal del Girona i als vessants del prebètic valencià; els plans corresponen als al·luvions del Girona i del barranc d’Orbeta, i els costers a la serra de Migdia (puntal del Morrut, 756 m alt.), de la Solana i Segili (521 m alt.) i de Fontilles.
Les pastures 727 ha, les pinedes i la garriga ocupen tant d’espai com el secà 852 ha, on es destaquen oliveres i ametllers, malgrat que les boires perjudiquen aquests darrers El regadiu, molt escàs, és actualment ampliat per un Grup de Colonització No hi ha més indústria que un establiment de materials de construcció de les dues almàsseres cooperatives, creades el 1970, no en resta cap Les vicissituds de la població els darrers anys han estat molt pronunciades després d’un màxim 1289 h el 1897 hi hagué la forta baixa del 1910 1098 h, a causa de l’emigració, recuperada al cap de deu anys amb…
la Salzedella
la Salzedella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat situat al límit amb l’Alt Maestrat, estès entre les Talaies d’Alcalà (serra d’en Canes, 715 m alt.), al SE, i el Montblanc (824 m alt.), al NE, a la depressió que comunica la conca de Sant Mateu amb el pla de l’Arc, pas tradicional de les vies de comunicació entre Tortosa i la Plana.
És drenat per diversos torrents, afluents de la rambla de les Coves El sector no conreat, muntanyós, ocupa 2 600 ha L’agricultura de secà 2 300 ha és destinada a cereals i oliveres, en regressió davant els arbres fruiters i els ametllers hi ha unes 35 ha d’horta La ramaderia ovina ha anat perdent importància, mentre que comencen a tenir-ne les granges de porcs La vila 808 h 2006, salzedellans 339 m alt és a la plana, al peu dels darrers contraforts nord-occidentals del tossal d’en Canes, a la vora de la carretera de Castelló a Sant Mateu L’església parroquial és dedicada a santa Maria La…
Sanet i els Negrals
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a l’Androna litoral del prebètic valencià oriental, estès sobre la vall del Girona, a la confluència amb el barranc de Trullents, contrada coneguda com els Plans, a uns 50 m alt..
Dominen al N les penyetes Roges 376 m alt Tot l’antic regadiu amb aigua procedent del Ràfol i el més recent d’aigua elevada és cobert de cítrics 214 ha i una petita part d’horta al centenar d’hectàrees de secà destaca amb prou feines el garroferar El 57% de la població activa treballa en l’agricultura i el 19% en la construcció El cap del municipi 539 h 2006 sanetencs 83 m alt el constitueix el nucli format pels pobles fusionats de Sanet de la Rectoria i els Negrals, a l’antiga partió entre regadiu i secà Ambdós llocs formaren municipi en 1821-23 amb el nom d’Unió Legal, i…
estany de Rosari
Estany
Estany de la coma de Baciver, a la capçalera del riu d’Àrreu, a 2.320 m alt., dins el municipi de l’Alt d’Àneu (Pallars Sobirà), però al vessant aranès de la línia de crestes (tuc de Varimanha, el Muntanyó d’Àrreu, tuc dels Erculls) que separa les conques de la Garona i de la Noguera Pallaresa entre el port de la Bonaigua i el pla de Beret.
Al vessant pallarès hi ha l' estany de Rosari d’Àrreu o estany superior d'Àrreu, a 2 180 m alt
Saix
Vista de Saix amb el castell culminant al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Vinalopó, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat al corredor que interromp transversalment les serres prebètiques valencianes.
Ocupa un ampli sector de glacis d’acumulació entre els contraforts de la serra de les penyes Roges 905 m alt al N, la serra de l’Arguenya el Puntal, 704 m la Sella, 1 024 m a l’E i la serra de Cabrera 869 m a l’W L’escorrentia oberta cap a migjorn va vers el Vinalopó, que travessa el terme de N a S, i al qual aflueixen la rambla de la Torre i la del Barranquet, ambdues per l’esquerra la del Carrascal, a la dreta, s’espoltreix en ple glacis A part 1 600 ha, classificades com a pastures, i 316 ha de llenya baixa, n'hi ha unes 2000 com a conreu de secà vinya, oliveres i cereals i…
estanys de Ribereta
Estany
Estanys d’origen glacial (2 270 m alt.), a la capçalera de la vall de Rencules (afluent, per la dreta, de la vall de Valarties), dins el municipi de Salardú (Vall d’Aran).
És dominat pel tuc de Ribereta 2 670 m alt, al límit amb la vall de Boí Pallars Jussà
Fornalutx
Municipi
Municipi de Mallorca, als vessants de tramuntana de la serra de son Torrella (1 075 m alt.).
Comprèn un sector de costa molt petit al voltant del morro de na Moia, que tanca per llevant la petita cala Ferrera o port de Fornalutx , al límit amb el terme de Sóller La zona forestal ocupa 296 ha de matollar, 250 d’alzinar i 72 de pinedes Hi predomina l’agricultura de secà, dedicada sobretot a les oliveres 320 ha i als garrofers, i també a cereals, ametllers i altres fruiters La ramaderia bestiar cabrum i porcí i petites indústries derivades de l’agricultura complementen l’economia La vila 432 h agl 1981 160 m alt és en una vall oberta al SW, 3 km al NE de Sóller, i té un aspecte…
Mont-ral
Jaciment paleontològic
Jaciment del Triàsic mitjà (Muschelkalk) situat al voltant de la població del mateix nom de la comarca de l’Alt Camp.
Juntament amb el jaciment d’Alcover Alt Camp correspon a unes sorres molt fines que es dipositaren en un ambient de tipus lagoon , és a dir, llacunes costaneres que periòdicament eren envaïdes per l’aigua salada Al fons d’aquestes llacunes, en condicions anaeròbies, anaven a parar les restes dels nombrosos organismes que hi vivien al voltant, que d’aquesta manera han quedat preservats en forma de delicats motlles A Mont-ral i Alcover hi és representada una abundant fauna que inclou rèptils marins notosaures, peixos del grup del celacant Alcoveria i de l’esturió, artròpodes…
Argeleta
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El terme, molt accidentat, és drenat pel riu de Vilamalefa que des d’aquests indrets rep el nom de riu d’Argeleta , afluent, per l’esquerra, del Millars El riu ha excavat una vall estreta i profunda, fora la qual dominen turons que ocupen la major part del territori Dues terceres parts de les terres són incultes, amb carrasca, brolla de romaní i pins Les terres de conreu, molt repartides, són explotades directament per llurs propietaris El regadiu, concentrat en petits horts al llarg del riu, ocupa 22 ha, en gran part destinades a cereals Al secà s’hi fan cereals, garrofers, arbres fruiters,…
Atzeneta del Maestrat
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, estès a banda i banda del riu de Montlleó, a la regió muntanyosa de Penyagolosa.
La part més occidental del terme és accidentada per la serra de la Nevera, d’on davalla la rambleta d’Atzeneta , que desemboca al riu de Montlleó per la dreta poc després del seu aiguabarreig amb la rambleta de Benafigos La part central del terme, on es troba assentada la vila, és una zona plana d’uns 400 m d’altitud La part oriental, a l’esquerra del riu Montlleó, on hi ha la caseria de Meanes, es troba gairebé separada de la resta del municipi La part muntanyosa és coberta de pinedes i brolles, i de petits grups d’alzines A la plana hi ha 2960 ha de pasturatges, la major part de propietat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina