Resultats de la cerca
Es mostren 9076 resultats
àrea mínima
Biologia
Àrea petita, però que ja es representativa d’una comunitat, per tal com inclou el conjunt pràcticament complet dels components de la comunitat.
Varia segons les comunitats i depèn de diversos factors, sobretot de la diversitat i de les dimensions dels organismes que comprèn la comunitat en un poblament de molses és de l’ordre d’alguns decímetres quadrats, en un pradell d’anuals pot ésser d’1 a 5 m 2 , en un bosc mediterrani d’uns 100 m 2 , i en algunes selves equatorials sembla que arriba a 1 ha
feix piramidal
Anatomia animal
Via motriu neurològica que transmet els impulsos del cervell a les neurones motores del tronc i de les extremitats.
Neix a les circumvallacions cerebrals, davalla a la base del cervell i, a través del peu del peduncle, arriba al bulb, on es divideix en dos feixos desiguals, el principal dels quals passa al costat oposat i es colloca en el cordó lateral de la medulla feix piramidal encreuat , i l’altre és la continuació del feix piramidal i ocupa una part del solc mitjà de la medulla
bomba injector
Transports
Sistema d’injecció dièsel creat per Bosch en el qual hi ha una bomba de gasoil per a cada cilindre, unida a un injector controlat electrònicament.
El seu principal avantatge és que redueix el trajecte que recorre el gasoil des de la bomba fins que arriba a la sortida de l’injector Com a conseqüència, la quantitat de gasoil comprimit i les fluctuacions de pressió són menors que en altres tipus d’injecció El sistema de bomba injector és el primer que genera una pressió d’injecció en turismes superior a 2 000 bar
gramalla
Història
Vestidura pròpia portada pels consellers de Barcelona o pels jurats de València; els de Barcelona a partir de mitjan segle XIV s’obligaren que fossin d’un sol color i amb pèl a les gires (1349).
Segons el caràcter de les solemnitats i al llarg del temps, el color canvià, així com el tipus de roba Al segle XVII fou recoberta, seguint la moda de l’època, amb gorgeres i llaçades Arribà a ésser com un símbol de la dignitat municipal, i com a tal fou suprimida per Felip V el 1707 a València i el 1714 a Barcelona, en implantar les noves autoritats municipals
nepotisme
Història
Mètode de què es valgueren els papes per a la consolidació del seu poder temporal, que consistia a afavorir membres de llurs famílies amb donacions, títols o favors en general.
Per l’etimologia, originàriament es referia als nebots o als fills reconeguts legalment amb aquest nom, però s’estengué també a d’altres membres de la família El nepotisme tingué especialment importància durant els s XV i XVI l’inicià el papa Pau II 1461-71, fou continuat pel seu successor Sixt IV 1471-84 i arribà al grau més elevat amb el papa català Alexandre VI 1492-1503
mitraisme
Religió
Religió mistèrica de Mitra
.
Pot ésser entesa com un desenvolupament particular de la religió persa antiga, en el sentit d’un sincretisme iranicobabiloni D’origen irànic, arrelà en les comunitats perses de l’Àsia Menor després de la conquesta macedònica, a través d’elles s’estengué a Roma i a tot l’Imperi ràpidament i arribà a constituir una religió oficial —identificada amb el culte al déu Sol— que rivalitzà fortament amb el cristianisme
Vicent Moles i Garcia
Metge.
Nebot del catedràtic de retòrica Vicent Blai Garcia Estudià teologia a Alcalá, i després es dedicà a la medicina Vidu de la filla de l’escriptor Dionís Pau Llopis, es féu eclesiàstic i fou degà de la collegiata de Gandia Arribà a ésser metge de Felip IV de Castella Autor de Philosophia naturalis sacrosanti corporis Iesu Christi Anvers, 1639 i de Pathologia de morbis in sacris litteris Madrid, 1642
Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà
Dret
Text que precedí la constitució francesa del 1793 votada per la Convenció el 24 de juny d’aquell any.
Era molt més radical que la del 1789, fet que s’explica pel context polític d’instauració de la democràcia política Proclamà la llibertat econòmica i completà el dret de resistència a l’opressió amb el dret de rebellió Reconegué també els drets a l’educació, al treball i a l’assistència pública No arribà, tanmateix, a plantejar la modificació de la definició del dret de propietat que Robespierre proposava
Companyia Fabril de Teixidors de Cotó de Barcelona
Indústria tèxtil
Economia
Empresa industrial creada a Barcelona el 1842 per obrers tèxtils associats, en un intent de producció socialitzada, guiada per dirigents obrers com Joan Munts i Josep Sugranyes.
S’inicià amb un préstec concedit per l’ajuntament i amb aportacions dels obrers mateixos arribà a ocupar 200 persones i en sostenia, amb subsidis, 700 en desocupació forçosa Assolí de sobreviure a la repressió de les associacions obreres per Espartero 1842-43, tot i la seva vinculació a l’ Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera Durant la crisi econòmica del 1848 fou cedida a uns particulars
substancialisme
Filosofia
Doctrina segons la qual tot el real és de caràcter substancial, és substància, o només és comprensible a partir de la noció de substància.
Segons el nombre de substàncies establertes com a fonament del real hom parla, respectivament, de monisme, dualisme i pluralisme Enfront del substancialisme —que no solament arriba a l’escolàstica, sinó que domina àdhuc tot el pensament modern i part del contemporani— hi ha doctrines com la del fenomenisme o la del funcionalisme que cerquen de superar-lo, bé que sovint no fan sinó revestir-lo només d’una aparença diferent
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina