Resultats de la cerca

Cada any publica l' Informe Pi i Sunyer sobre Comunidades Autónomas Té en dipòsit l’Arxiu de Carles Pi i Sunyer, a partir del qual es promouen investigacions sobre l’exili català republicà del 1939 El seu director és d’ençà de l’any 2004, el professor Jaume Magre Ferranel, que succeí el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Francesc Vilanova i Vila-Abadal

Per encàrrec del rei Alfons I de Catalunya-Aragó ordenà l’arxiu reial, n'escollí els documents vàlids per als drets de la corona i els féu copiar, entre el 1194 i el 1196, en el Liber feudorum maior El seu valer com a jurista es mostra tant pel pròleg, dedicat al rei, com per l’ordenació intelligent de les gairebé mil escriptures que aplegà

El 1792 fou nomenat mestre de capella de la basílica de Santa Maria del Mar, en substitució de Pere Antoni Monlleó És autor de nombroses obres religioses servades en diversos arxius, entre els quals cal esmentar el de la Biblioteca de Catalunya, el Museu Episcopal de Vic i l’arxiu capitular de Màlaga El seu successor al capdavant de Santa Maria del Mar fou Francesc Andreví

Depurat durant la dictadura franquista, fou empresonat 1939-41 i, posteriorment, desterrat És autor d’unes Narracions històriques de la vila de Montblanc , text mecanografiat de 730 pàgines, del qual existeix una còpia a l’Arxiu Comarcal de Montblanc i que fou utilitzat per Andreu Mayayo en el llibre La Conca de Barberà 1890-1939 De la crisi agrària a la guerra civil 1986

Estudià principalment la història de la farga catalana i l’antiga manufactura ripollesa d’armes i de claus Des del 1957 fins a la seva mort fou director de l’Arxiu Museu Folklòric de Sant Pere de Ripoll Entre els treballs que publicà destaquen La manufactura de claus a Ripoll Contribució a l’estudi de la farga catalana 1972 i Les armes de foc a Ripoll 1974

Fou nomenat arxiver de la Diputació, de l’arxiu de la qual publicà el catàleg, cronista provincial i alcalde de Castelló del 1960 al 1967 Dirigí el  Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura i la revista  Penyagolosa És autor també d’ Inventario de obras del Museo Provincial de Bellas Artes 1946, Artistas y artesanos del siglo XVIII en Castellón 1946, Peñíscola 1957 i Missatge 1964

Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1803, a la qual llegà els set volums manuscrits del seu recull antològic Parnàs català , amb poesies d’autors dels segles XVII i XVIII, moltes d’inèdites, com les de Jaume Sala i Guàrdia Feu treballs sobre numismàtica i compongué algunes poesies en català i castellà, que es conserven a l’arxiu de l’esmentada Acadèmia

Coneguda amb el nom de Sor Eulària Anzizu, estudià i catalogà la documentació de l’arxiu del monestir de Pedralbes Publicà Fulles Històriques del Real Monestir de Pedralbes 1897, com també poesies i articles diversos a “La Veu de Montserrat”‘, “Ilustració Catalana” i Feminal , entre d’altres Escriví biografies, hagiografies i feu traduccions Les seves poesies s’editaren pòstumament sota el títol Poesies 1919

Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, del qual formà part de la seva junta directiva 1977-84 i presidí la Comissió de Catalogació de Cartells i Exposició de Material de l’Arxiu Impulsà la conservació del patrimoni del CEC També fou membre de la Comissió de Refugis del CEC, a la dècada de 1980 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995

Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 193 Explicació de les advocacions de la Mare de Déu ACA, Ms Ripoll 193 Foli 131 amb una caplletra “P”, amb una decoració estilitzada i tardana, molt modesta Arxiu Mas Una vegada més, l’interès codicològic sobrepassa el valor artístic de la senzillíssima decoració composta per 173 folis en pergamí 19,40 × 12,80 cm, la calligrafia dels quals té, segons Beer * , una proximitat innegable a la còpia del Còdex Calixtí realitzada per Arnau del Mont l’any 1173 Ms Ripoll 99 de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, ja comentat El seu variat contingut inclou…