Resultats de la cerca
Es mostren 5868 resultats
mar de vent
Geografia
Transports
Mar amb un onatge generat per tempestes properes a la costa, que té un aspecte irregular i desordenat, caracteritzat per ones de període, alçària i direcció de propagació aleatòries, cosa que comporta l’aspecte caòtic de la superfície de la mar.
An Oriant
Ciutat
Ciutat de Bretanya, al departament de Morbihan, França.
És situada a la boca de la desembocadura dels rius Scorff i Blavet Molt danyada durant la Segona Guerra Mundial, fou reconstruïda i actualment presenta un aspecte molt modern Actiu centre comercial exportació de productes nàutics, aliments i peix i nucli industrial construccions navals, fabricació de projectils Port militar, comercial i de pesca el segon de l’Estat francès
Merseburg
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia-Anhalt, Alemanya, a la vora del Saale.
Convertida en seu d’un bisbat per Otó I 968, fou capital del ducat de Saxònia-Merseburg 1656-1738 i annexada després per Prússia 1815 L’aspecte de la ciutat és presidit per la catedral començada el 1015 i el castell, una construcció del gòtic tardà Gran centre industrial de productes químics i construccions mecàniques Fàbrica de cellulosa
serrà penegal
Ictiologia
Peix osteïcti de la família dels escorpènids, de fins a 30 cm de longitud, de color de fons més o menys rogenc amb tres, quatre o cinc bandes transversals.
La seva mandíbula inferior és notablement més llarga que la superior i el seu cap no presenta apèndixs dèrmics D’aspecte semblant al dels serrànids, habita fins a uns 500 m de profunditat als fons sorrencs i dins la plataforma continental de l’Atlàntic i la Mediterrània És comú als Països Catalans, on té interès econòmic
acrocordó
Patologia humana
Tumor benigne de pell, molt freqüent, que correspon a una excrescència pedunculada d’uns 2 cm de diàmetre, tova i elàstica, que apareix sobretot en el coll, les parpelles, l’esquena, les aixelles i els engonals.
No es coneix l’origen del seu desenvolupament, tot i que és probable que estigui relacionat amb variacions hormonals, ja que sovint es presenta durant l’embaràs i la menopausa, i és més freqüent en edats avançades No provoca molèsties i, un cop desenvolupat, no se'n modifica ni l’aspecte ni la grandària amb el pas del temps
gerontologia
Psicologia
Sociologia
Medicina
Ciència que estudia la vellesa en general i els processos que condueixen a l’envelliment de les persones.
Tracta, doncs, de tot allò que pot accelerar la pèrdua d’una funció fisiològica o la integritat somaticopsicològica de l’individu i en aquest aspecte es confon de vegades amb la geriatria i, a més, dels múltiples problemes de caràcter psicològic, familiar, econòmic, sociològic, etc, que són inherents a les persones en arribar a la vellesa
farmacognòsia
Farmàcia
Part de la farmacologia que estudia els fàrmacs d’origen natural.
Tant els vegetals parts de plantes emprades com a medicaments, com els d’origen mineral sofre, talc o animal cantàrida, castori, i aixó tant en l’aspecte de la definició de les propietats químiques farmacoquímica com de les físiques farmacofísica La farmacognòsia es basa en l’estudi químic dels fàrmacs i empra mètodes d’anàlisi instrumental espectrofotometria, cromatografia, etc
damà
Mastologia
Mamífer de la família dels procàvids.
Pertanyen als gèneres Procavia, Heterohyrax i Dendrohyrax són de talla petita com la del conill i amb aspecte general semblant al cobai El tronc és allargat, amb les potes curtes Plantígrads, tenen quatre dits a cada mà i tres a cada peu, tots proveïts de petites peüngles, a excepció del segon dit del peu, que té una ungla ganxuda
curare
Extracte preparat principalment amb l’escorça, les arrels i les tiges de diverses espècies del gènere Strychnos
.
Els indígenes d’Amèrica del Sud l’empraven com a verí per a emmetzinar les puntes de les sagetes La composició i l’aspecte són variables els principis actius més importants són l’alcaloide curarina i els seus derivats Produeix una paràlisi semblant a la tetànica, i la mort sobrevé per asfíxia en aturar-se els moviments respiratoris
petrologia
Mineralogia i petrografia
Ciència que estudia les roques.
Aquest terme és molt més ampli que el de petrografia , puix que la petrologia, a més d’incloure l’aspecte descriptiu de les roques, n'estudia l’origen, com s’han format i com han evolucionat a través del temps també comprèn l’estudi dels diferents elements minerals que formen una roca i les relacions entre aquests elements
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina