Resultats de la cerca
Es mostren 2097 resultats
Autun
Localitat
Localitat de del departament de Saona i Loira, a la Borgonya, França, vora l’Arroux.
Centre industrial tèxtil, mobles, metallúrgia Sembla que reemplaçà Bibracte com a capital dels edus L’any 58 aC fou destruïda per Juli Cèsar reconstruïda, rebé el nom d' Augustodunum i esdevingué lloc de residència del prefecte de les Gàllies Bisbat des del segle III A la caiguda de la Gàllia en poder dels bàrbars, formà part del regne burgundi el 527 fou presa pels francs Sota Ricard el Justicier , comte d’Autun, que fundà el ducat de Borgonya segle X, la ciutat experimentà un renaixement Conserva importants monuments galloromans les portes Saint-André i d’Arroux, a les antigues muralles les…
morabatí
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a diferents tipus monetaris d’or batuts als regnes cristians, que seguien els patrons del morabatí almoràvit.
El morabatí alfonsí o castellà fou encunyat per Alfons VIII de Castella amb llegenda cúfica, però de contingut cristià, amb l’afegit d’una creu i les lletres ALF Seguia la metrologia del model i circulà abundantment a Catalunya, fet documentat entre el 1218 i el 1269 Continuà batent-se en el breu regnat del seu successor Enric I 1214-17 i no hi ha evidència que continués en els regnats posteriors El morabatí lleonès fou encunyat pels reis lleonesos Ferran I 1157-88 i Alfons XI 1188-1230 seguint el patró metrològic del morabatí almoràvit, però amb tipologia cristiana ofereix una de les més…
literatura islandesa
Literatura
Literatura escrita en islandès.
Als segles X i XI es destacà amb la creació d’una poesia d’argument heroic inspirada en la mitologia nòrdica els cants de l' Edda , atribuïts, en part a Saemund Sisfússon 1056-1133 Hom troba també les poesies dels escaldes poetes cortesans, de forma i estructura més refinada i artificiosa, que representen una època d’activitat guerrera en fou un dels més coneguts Egill Skalagrimsson segle X Les sagues, narracions en prosa dels relats tradicionals conservats oralment, figuren entre les creacions més belles d’aquesta literatura, que, amb la cristianització, restà empobrida Amb la…
Dídac Masana i Majó
Escultura
Escultor.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona A l’Exposició Internacional de Viena 1904, rebé una medalla d’or El 1912 es traslladà a l’Argentina, i s’installà a Buenos Aires, per tal de fer les escultures del frontispici i del rellotge del Banco de Castilla y Río de la Plata Finalment, el 1914 fixà la seva residència a Rosario, on fou nomenat professor d’escultura a l’Ateneu Popular Obrí el seu estudi i taller, on treballà en diversos materials, sobretot en fustes de garrofer i roure i en marbre de Carrara Entre les seves obres cal ementar la realització del Via Crucis a l’…
Joan Bernadet i Aguilar
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
Fill d’uns petits comerciants de Capellades i havent demostrat aptituds per al dibuix, anà a Barcelona, on amplià la primera formació i, més tard, fou becat per anar a Roma Premiat després en un concurs de París, tornà a Catalunya i decorà la barberia Cebedo, de Capellades, i el cafè Lion d’Or, de Barcelona A partir del 1883, feu diversos retrats, paisatges locals i dibuixos al natural Guanyà oposicions de professor de dibuix a l’Escola de Belles Arts de Figueres, però poc després passà a Cuba A l’Havana, el seu compatrici Joan Artigas i Cardús el presentà a les seves amistats, entre les…
José María Sicilia
Pintura
Pintor castellà.
Estudià breument a l’escola de Belles Arts de Madrid A partir del 1979 s’installà a París, on desenvolupà una intensa activitat pictòrica i professional En un primer període —quan la seva obra era d’inspiració pròxima a l’anomenada bad painting —, utilitzà suports experimentals Posteriorment realitzà diverses sèries sobre objectes domèstics —posts de planxar, aspiradores, antenes de televisió— pintats amb traços vigorosos de caràcter expressionista i saturació cromàtica També conreà habitualment el paisatge i d’altres temes ocasionals El 1985 abandonà els motius i els recursos dels anys…
Sandro Chia
Pintura
Escultura
Pintor i escultor italià.
Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Florència La seva obra és marcada per un fort component irònic que aconsegueix mitjançant el tractament que fa de la figura humana i les referències fantàstiques i mitològiques Cal destacar-ne la qualitat cromàtica Ha estat inclòs dins el grup anomenat transavantguarda italiana, al costat de F Clemente, E Cucchi, N Longobardi i M Palladino Ha participat en la XV Biennal de São Paulo 1979, en la Biennal de Venècia 1982 i en la VII Documenta de Kassel 1982 Destaquen, entre d’altres, les exposicions individuals al Stedeijk Museum d’Amsterdam,…
Antoni Pomar i Juan
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
D’una família de joiers de la Vila, estudià a l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa, on fou professor fins que es jubilà 1962-92, i a l’Escola Superior de Belles Arts de València, on rebé la influència de l’obra de Joaquim Sorolla Colorista amb forts gruixos de textura, seguí, sense sortir mai de la figuració, diverses tendències, amb algunes de més constants, com la de figures sòbries i estilitzades i la d’un cert impressionisme on s’acumulen les notes del tipisme illenc A mitjan anys seixanta fou un dels integrants del grup Puget, amb Vicent Calbet, Vicent Ferrer i Guasch i Antoni…
Carles Planell i Viñals
Art
Artista plàstic.
Autodidacte Membre del Cercle Maillol Es donà a conèixer el 1953 a l’Exposició Municipal de Belles Arts El 1955 ja obtingué medalla de bronze a la Biennal d’Alexandria Des d’aleshores participà en nombroses exposicions a diversos països, integrat sovint en el grup Sílex A Barcelona concorregué al Saló d’Octubre i fou societari fundador dels Salons de Maig El 1959 formà part de l’anomenada Escola de Barcelona i el 1960 participà en la Biennal de Venècia i en l’exposició del museu Guggenheim de Nova York, entre altres exposicions Influït primer per Picasso, passà per una etapa…
Ignasi Pinazo i Martínez
Escultura
Escultor.
Fill d’Ignasi Pinazo i Camarlench Atret primer per la pintura, que mai no abandonà, arribà però a sobresortir en l’escultura pel concepte formal depurat i per la fina sensibilitat classicista Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles i a disset anys anà a Madrid, on ingressà a l’estudi de Marià Benlliure, a l’escola de San Fernando i al Museo de Reproducciones Artísticas El 1915 obtingué segona medalla a Madrid per El saque , que també li valgué pensió a Roma i París concedida per la diputació provincial de València Guanyà la primera medalla el 1948 amb Enigma Entre les seves obres, de bronze,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina