Resultats de la cerca

Illustrada, incloïa articles en català i castellà, especialment de temàtica valenciana, dedicà un espai important a la història i una certa atenció per la producció bibliogràfica de la resta dels Països Catalans Publicada per l’ Editorial Sicània  entre el juliol del 1958 i el desembre del 1959, s’editaren un total de 18 números  Dirigida per  Vicent Badia i Marín , entre els seus collaboradors cal destacar Emili Beüt, Eliseu Bellés, Àngel Jiménez i Torres, Josep L’Escrivà, F Puig i Espert, V Sorribes i Gramatge, Jordi Valor i Serra, Jaume Bru, E Soleriestruch, F de Borja Moll, E Soler i…

Format a l’illa i, especialment, amb Hermenegild Anglada i Camarasa a Pollença, formà part allà de l’escola pollencina Conreà un impressionisme clar, basat en el paisatge menorquí —a part el de Pollença—, que exposà sovint a l’illa, bé que de vegades concorregué també a d’altres exposicions Primera Exposición Española de Bellas Artes, Salamanca 1944 És el pintor menorquí més destacat del seu temps El 1976 Menorca li dedicà una important exposició-homenatge, a la Caixa d’Estalvis des Castell El seu fill Josep Vives i Campomar Maó 1940, format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona…

Format en la tradició local pròpia de la plantilla de l’Editorial Bruguera —Peñarroya, Escobar, Jorge, Vázquez—, emprengué des del començament una renovació absoluta, i assolí un estil propi que ha tingut en La família Trapisonda , 13, rue del Percebe i, sobretot, Mortadelo y Filemón els principals exponents, el darrer dels quals ha assolit difusió internacional i ha estat dut al cinema El dinamisme narratiu, l’ús de l’absurd i la fantasia en la caracterització de personatges i situacions, i una comicitat primària defineixen la seva producció L’any 1994 rebé el Gran Premi del Saló del Còmic…

Conegut per Pere de València Guanyà la pensió Conde de Cartagena de l’Academia de San Fernando de Madrid Adscrit a la renovadora Sala Blava de València, es destacà a l’Exposició d’Art Noucentista de l’Ateneu Mercantil de València 1932 El 1936 guanyà, amb Primavera , el tercer premi de l’exposició del Carnegie Institute de Pittsburgh Participà en el Primer Salón de los Once de Madrid 1944 Paisatgista i figurista, el seu art refinat i líric, mediterrani i ingenu, representa una reacció contra els tòpics del paisatgisme sorollista i el situa com a capdavanter de l’escola espanyola de preguerra…

Després de la desaparició de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, la primera manifestació d’un reagrupament de societats obreres, amb influència anarquista, fou Solidaritat Obrera, la qual intentà, des de l’abril del 1909, de preparar una “conferència obrera nacional” Els fets de la Setmana Tràgica n’ajornaren la realització A la fi, es reuní a Barcelona un congrés obrer regional de Catalunya els dies 30 i 31 d’octubre i 1 de novembre de 1910 Hi assistiren delegats de 106 societats 79 del Principat, amb representacions d’arreu d’Espanya, principalment d’Andalusia, Galícia i…

És autor de diversos treballs sobre història local de Castelló, particularment referits a l’àmbit de l’art i la ceràmica Després d’estudiar magisteri a Tarragona i filosofia i lletres a València, exercí la docència a Castelló Afí al règim franquista, després de la guerra civil tingué una creixent activitat política, primer en càrrecs culturals adscrits a la Diputació Provincial, i més tard com a alcalde de la ciutat de Castelló 1960-67 També fou procurador de les corts franquistes, delegat del Ministeri d’Educació i Ciència i comissari provincial de Belles Arts La vinculació amb la Diputació…

El 1960 es doctorà en història de l’art a la Universitat de València, amb la primera tesi presentada sota la direcció de Felip Maria Garín i Ortiz de Taranco, Pintores valencianos de flores Des del 1958 fou professor de geografia i història de l’Escola de Magisteri de València, de la qual arribà a ser el director El 1966 s’incorporà al Departament d’Història de l’Art de la UV, primer com a ajudant de classes pràctiques i després com a encarregat provisional d’una plaça d’adjunt que guanyà al març del 1968 En aquell moment ja havia publicat una vintena d’articles importants en revistes…

Deixeble del classicista Joseph-Marie Vien Anà a Roma el 1775, i, de retorn 1780, començà a formar escola Fou elegit acadèmic de pintura el 1784, any que pintà el Jurament dels Horacis , oli conscientment poussinià que, presentat a Roma i a París l’any següent, assolí un èxit tumultuós La mort de Sòcrates 1787, Metropolitan Museum, Nova York i, especialment, Brut i els seus fills 1789, Louvre consolidaren la seva reputació d’artista neoclàssic i compromès amb la nova política revolucionària amb el Nou Règim esdevingué membre de la Convenció i inspector general de belles arts la…

Fou molt influït pel seu pare, l’intellectual Camilo Díaz Baliño 1889 - 1936, a través del qual conegué Alfonso Rodríguez Castelao , Ramón Otero Pedrayo , Vicente Risco i altres destacats representants del galleguisme Participà activament en la campanya per l’ Estatut d’Autonomia de Galícia Després de l’assassinat del seu pare pels franquistes en començar la Guerra Civil Espanyola, visqué amagat uns quants mesos En acabar la guerra es traslladà a Madrid i cursà estudis a l’ Academia de Bellas Artes de San Fernando , que acabà el 1942 Posteriorment aconseguí una beca i amplià estudis a…

Vida Debutà a set anys al Teatre Romea de Barcelona en l’obra infantil Doncell qui cerca muller , amb la companyia d’Adrià Gual Ja adolescent, treballà amb Enric Borràs fent Terra baixa i Don Juan Tenorio El 1925 es casà a Madrid, on desenvolupà la major part de la seva carrera, amb l’actor Valeriano León, parella que formà companyia pròpia que interpretà els germans Álvarez Quintero, Muñoz Seca, etc, i aconseguí renovats èxits arreu de l’Estat, en particular amb sainets de Carlos Arniches, com Padre Pitillo i Es mi hombre En començar la Guerra Civil es traslladaren a l’Argentina…