Resultats de la cerca

Pràcticament excavat a la roca, era poc visible per l’enemic Té forma poligonal de set costats La fortificació patí dos assetjaments, el dels francesos 1756 i el dels espanyols 1782, any aquest darrer en què fou ordenada la seva destrucció Entre el 1798 i el 1802 fou reconstruït pels anglesos, i de nou fou destruït el 1802 quan Menorca passà definitivament a la corona espanyola El seu nom prové del general John Churchill, duc de Marlborough 

Els seus terrenys foren de la corona i els administrà la Universitat de sa Pobla, fins que, després de llargs litigis, el 1822, per decret de les corts, foren distribuïts entre veïns no propietaris Durant la guerra de les Germanies hi tingué lloc un fort combat entre les forces del lloctinent i els agermanats 1522 en el qual aquests foren derrotats Fou decisiu per a la reducció de l’illa, en l’avenç del lloctinent vers la ciutat

El 1837 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou catedràtic de gramàtica i on llegí el treball Clásicos y románticos Moderat i canonge de la seu de Barcelona, fou nomenat predicador de la reina Isabel II Publicà, en collaboració amb Balmes, Manual para la tentación 1842, i entre altres obres, Leyenda de Oro 1844, mena de compendi hagiogràfic Juntament amb Josep Ferrer, Pau Piferrer i Francesc Permanyer fundà el periòdic La Corona 1843

Tercer fill de Maximilià II d’Àustria Fracassà com a governador dels Països Baixos 1578-81, però no com a governador d’Àustria 1593-1606, on impulsà la Contrareforma i la lluita contra els turcs armistici de Zsitvatorok, 1606 Atesa la feblesa de poder del seu germà, es féu seves les corones d’Hongria, Moràvia, Àustria 1608 i Bohèmia 1611, en canvi d’importants concessions als protestants Succeí el seu germà, Rodolf II, en la corona imperial

Eduard III renuncià a la corona francesa, als ducats de Normandia i Turena, als comtats d’Anjou i de Maine i a la sobirania sobre Bretanya i Flandes li fou adjudicada Aquitània, els comtats de Guines i de Ponthieu inclòs el comtat de Montreuil, Calais, Sangatte i Ham Joan II, presoner dels anglesos, acordà de pagar tres milions d’escuts d’or per recuperar la seva llibertat El tractat no fou executat, i Joan II morí en captiveri

Fou acordat que Alfons II de Catalunya-Aragó aniria a Roma i a Terra Santa per tal d’obtenir el perdó del papa i el reconeixement de la seva sobirania sobre la corona catalanoaragonesa hom admetia tàcitament els seus drets sobre les Balears, amb l’obligació d’abstenir-se d’ajudar el seu germà Jaume, rei de Sicília, sense necessitat, però d’haver-lo d’atacar Aquests acords posaren les bases de la pau d’Anagni 1295

Aquests, prèviament, havien promogut un aldarull per tal d’obligar el rei a prescindir dels seus consellers i caps militars rossellonesos i del Principat Pere III hagué de reconèixer la Unió valenciana i de nomenar el seu germà, l’infant Ferran, procurador general del Regne de València i hereu de la corona si el rei moria sense fills mascles Un cop signades les capitulacions, els morvedrencs lliuraren el rei als unionistes de la ciutat de València

Fill de Pere I i de Constança Manuel Llevat del període 1373-78, el seu regnat transcorregué en permanent estat de guerra contra Castella, per les seves pretensions a aquesta corona a la mort de Pere el Cruel 1369 Formà una coalició amb Catalunya-Aragó i Granada, i després una aliança amb Anglaterra, contra Enric II de Castella, que no tingueren èxit En morir, ocupà el tron el seu germà bastard, el mestre d’Aviz Joan I

Membre del partit progressista, participà en la revolució del 1854 i en l’intent d’insurrecció del 1866 Després de la revolució del 1868 fou encarregat de gestionar la candidatura a la corona espanyola de Ferran de Portugal Acceptà la Primera República, i el 1876 fou desterrat pel seu ajut a Ruiz Zorrilla Fundà La Soberanía Nacional i fou director de La Ilustración Española y Americana És autor de Las luchas políticas en la España del siglo XIX 1879

Jutge de l’audiència de Barcelona, les pressions de Madrid i del lloctinent l’inclinaren a adoptar 1639 mesures impopulars i contràries a les constitucions lleves, mobilitzacions, embargaments d’aliments Per això en la jornada del Corpus de Sang 7 de juny de 1640 morí assassinat i la seva casa fou saquejada i incendiada Dedicà al comte d’Olivares un Discurso breve sobre la celebración de cortes de los fidelíssimos reynos de la Corona de Aragón 1626