Resultats de la cerca

Debutà a primera divisió catalana l’any 2007 ocupant la posició d’ala Posteriorment jugà dues temporades al Castelldefels Futbol Sala 2008-10, la primera a divisió de plata i la segona a divisió d’honor estatal El 2010 fitxà per l’Agrupació Esportiva Centelles, però a mitjan temporada 2010-11 s’incorporà al Futbol Sala Gironella, a divisió d’honor estatal Guanyà la Copa de Catalunya 2011 La campanya 2012-13 passà a l’AE les Corts-UBAE Ha jugat amb la selecció catalana

Interpretada sovint a les corts europees dels segles XVII i XVIII, un dels seus antecedents podria haver estat l’alba Cantades i amb l’acompanyament d’un instrument melòdic i percussió per exemple amb dolçaina i tabal, com al País Valencià, les albades són molt populars als Països Catalans i a la resta de l’Estat espanyol L’equivalent castellà és l' alborada , i el francès, l' aubade Ravel, per a la seva Alborada del gracioso dins Miroirs , podria haver-se basat en aquest model popular

Es defineix ideològicament d’esquerres, verd i valencianista Sorgí a partir de la formació Esquerra i País, un corrent intern d’Esquerra Unida del País Valencià, del qual es desvinculà el 2007 per esdevenir Iniciativa del Poble Valencià com a partit independent Forma part des de la seva creació de la Coalició Compromís, juntament amb el Bloc Nacionalista Valencià i Els Verds-Esquerra Verda del País Valencià, dins la qual ha aconseguit representació a les Corts Valencianes i a nombrosos ajuntaments del País Valencià

Les audiències territorials foren creades el 1812 a les corts de Cadis, però no foren instaurades fins el 1834 en substitució de les antigues audiències i chancillerías borbòniques Cada audiència agrupava el territori de diverses províncies, però no constituïa un grau superior de les audiències provincials, sinó que era un tribunal competent en qüestions que li eren especialment reservades Foren suprimides en traslladar-se les seves competències en part a les audiències provincials audiència provincial i en part als tribunals superiors de justícia tribunal

Fundà la Juventud Republicana Federal i fou un orador sindicalista molt popular El 1926 participà en una conspiració contra el general Primo de Rivera, i el 1931 fou diputat a les corts constituents Durant la guerra civil de 1936-39 dirigí a Barcelona durant uns mesos 1936 l’Oficina Jurídica, que actuava com a tribunal revolucionari Fou afusellat després del gener de 1939 Publicà De Cánovas a Romanones 1916, Emilio Castelar 1930, Un tribunal revolucionario Cuenta rendida por el que fue su presidente 1937

Com a governador dugué a terme la fortificació de la frontera, sobretot a Jaca i Aïnsa Durant la lloctinència, continuà, en va, les gestions iniciades pel seu antecessor, Lanuza, per a convocar un parlament que votés un subsidi per a fer cara al perill turc finalment el rei convocà corts a Girona i Tortosa, després de les quals fou confirmat en el càrrec Cessà, però, al cap de poc temps Pot ésser identificat amb Juan Hernández de Heredia i de Bardaixí, primer comte de Fuentes 1508

Afiliat 1861 al partit demòcrata, fou regidor de València i diputat provincial El 1868 passà al partit federalista i fou comandant d’un batalló de la milícia nacional de València com a tal participà en la insurrecció federalista del 1869 El 1873 fou diputat a les corts per València S'oposà a la proclamació del Cantó Valencià, però fou elegit vocal de la junta que el governava Després de la Restauració del 1874 intentà de refer el partit federalista Fou amic de Pi i Margall

Industrial Fou el dirigent del partit liberal al Principat, d’acord amb el grup financer d’Evarist Arnús Dins el caciquisme, representà els interessos liberals davant el grup conservador de Josep Maria Planas i Casals, abans que el catalanisme polític posés terme al torn de partits, a partir del 1901 Fou regidor per Barcelona, president de la diputació, diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat i Barcelona entre el 1891 i el 1898, senador per Barcelona 1899 i 1902 i senador vitalici des del 1905

Conegué les corts de Florència, Viena i Sant Petersburg el seu Poema tartaro , 1787, és una sàtira de la cort de Caterina II de Rússia Establert a París 1798, es declarà demòcrata i contrari a Napoleó Escriví poesia lírica, òperes bufes, quaranta-vuit Novelle galanti 1793 de tema eròtic, en octaves, i el poema Gli animali parlanti 1802, on, en forma d’apòleg, tractà el conflicte entre l’Antic Règim i les formes republicanes Aquest poema fou traduït al català per Miquel Antoni Martí i Cortada

De família lleidatana, féu la guerra en el bàndol franquista i exercí després com a registrador de la propietat Procurador a corts del terç familiar per Lleida des del 1971, director general de Règim Local i alcalde de Barcelona setembre del 1975 — desembre del 1976, esdevingué molt impopular per la seva gestió autoritària i hostil als moviments ciutadans Fracassat en l’intent d’ésser senador per Lleida el 1977, s’havia apartat de la política quan fou assassinat, amb la seva muller, per elements independentistes catalans