Resultats de la cerca
Es mostren 6916 resultats
gaudinisme
Art
Valoració o interpretació de l’obra d’Antoni Gaudí.
Hom hi pot distingir tres actituds fonamentals la dels qui l’entenen com un mestratge més religiós que arquitectònic o artístic és representada pels continuadors de la Sagrada Família, la dels qui la valoren principalment com la creació d’un estil i d’una teoria de l’arquitectura personals que culmina la història de l’arquitectura ha estat elaborada teòricament per Joan Rubió i Bellvé i ha estat seguida per Cèsar Martinell , i té com a exemples pràctics més qualificats l’obra del jove JMJujol i del primer Rubió, i la dels qui la valoren bàsicament, tot reconeixent-ne la importància, pels…
Stephen M. Case
Economia
Empresari nord-americà.
Graduat en ciències polítiques pel Williams College, el 1985 fundà, amb altres socis, America Online L’empresa, situada a Dulles Virgínia, ha esdevingut la companyia de serveis interactius més important del món La seva expansió l’empenyé a promoure la fusió amb Time Warner al començament del 2000, en una de les operacions empresarials de més dimensió de la història i la primera en què una companyia de l’anomenada nova economia n'absorbí una de la vella per crear el major conglomerat integrat de mitjans de comunicació i continguts del món L’obsessió de Case ha estat, des del principi, la…
Comunitat Econòmica dels Estats de l’Àfrica Occidental
Economia
Organisme econòmic de l’Àfrica Occidental creat el 1975 a Lagos (Nigèria).
És constituït per nou estats francòfons Burkina Faso, Benín, la Costa d’Ivori, Guinea, Mali, Mauritània, el Níger, el Senegal i el Togo, dos de parla portuguesa Guinea-Bissau i el Cap Verd i cinc de parla anglesa Gàmbia, Ghana, Libèria, Nigèria i Sierra Leone La CEDEAO es proposa de promoure la cooperació i el desenvolupament dels estats membres per mitjà de la creació d’una unió duanera, d’una xarxa de transports entre els membres i d’uns projectes comuns agrícoles, industrials, energètics i minerals La seu del secretari executiu és a Nigèria El 1993 els estats membres acordaren la creació d…
Societat Arqueològica Tarraconense
Arqueologia
Entitat fundada l’any 1844 per a fomentar l’estudi de la història i arqueologia locals i impulsar la recuperació de materials arqueològics i numismàtics.
L’any 1845 participà activament en la creació del Museu Arqueològic Provincial , i contribuí amb eficàcia a transformar-lo en el primer museu d’arqueologia romana de Catalunya L’ànima de la nova societat i primer president fou Joan Francesc Albiñana i de Borràs, i un dels més grans impulsors Bonaventura Hernández El 1901 inaugurà una nova etapa amb la publicació del Boletín Arqueológico , del qual fou el principal impulsor el seu primer director Emili Morera Dit Butlletí Arqueològic del 1921 al 1936, se n’interrompé la publicació del 1937 al 1942, i des d’aquest any fins a la fi del…
Força Socialista Federal
Partit polític
Nom adoptat el 1964 pel partit Comunitat Catalana, CC, en un ple celebrat a la parròquia de Sant Medir, en què es definí socialista i no confessional.
Els seus secretaris generals foren Carles Monner, Josep M Novell, Josep Gassiot i Enric Sòria Antoni Pérez, que havia estat el principal defensor teòric del pas a partit socialista, se n’havia separat prèviament Arribà a comptar amb uns 150 militants efectius A Sabadell tenia un nucli important Àngel Llobet, Lluís Brunet, Josep M Brunet i Maite Prats Alguns dels seus afiliats impulsaren la revista Promos i l’editorial Edicions de Materials Era membre de la Taula Rodona i cercà la unificació amb el Moviment Socialista de Catalunya i amb el Front Obrer de Catalunya FOC en la Taula d’Acció…
elevació
Dansa i ball
Tècnica coreogràfica introduïda en el ballet al s XVIII consistent en la creació d’un efecte d’ingravidesa per mitjà de salts i altres moviments complementaris.
biònica
Biologia
Electrònica i informàtica
Estudi dels mecanismes dels éssers vius, principalment dels de regulació, orientat cap a la possible creació de mecanismes cibernètics artificials inspirats en el funcionament dels naturals.
Aquesta ciència híbrida, alhora teòrica i aplicada, ha nascut molt modernament del coneixement aprofundit de l’organització i de la fisiologia dels éssers vius, particularment en els animals, i sobretot se centra en els processos que els permeten d’adquirir, elaborar i utilitzar informació, com, per exemple, la fisiologia dels òrgans dels sentits, extremament sensibles en comparació de la majoria de dispositius sensibles artificials la de la conducció i integració nerviosa, de circuits molt simplificats i miniaturitzats la capacitat d’emmagatzematge, de reduplicació i de retrobament d’…
almanac

Almanac de la casa 'Henrich i Companyia', de Barcelona, el 1892
© Fototeca.cat
Literatura
Calendari acompanyat de dades astronòmiques, pronòstics meteorològics i dates de les festes i fires, així com, sovint, de treballs de creació en prosa i en vers.
També ha estat donat aquest nom, per extensió, a reculls literaris anuals En els antics almanacs, el comentari del pas de les estacions originà consells d’agricultura, regles de medicina casolana, etc d’altra banda, el costum d’incloure-hi prediccions anuals donà lloc a la sàtira política Aquest pot ésser l’origen de l’aspecte literari del gènere, que sovint constituí l’única lectura tant dels camperols com de la gent de ciutat, i que arribà a donar, al s XVIII, per evolució, reculls estrictament literaris Entre els més importants hi ha, a França, l' Almanach des muses 1764-1833 a Alemanya,…
Arxius de l’Institut de Ciències
Òrgan de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, iniciat l’any 1911, poc temps després de la creació de la dita secció.
Publicava, amb ritme anual, treballs de biologia, física, química i matemàtiques, de filosofia i de ciències socials, acompanyats de cròniques i de recensions de llibres Durant l’època de la Dictadura foren substituïts per les Memòries de la Secció de Ciències Després del parèntesi de 1936-39, els Arxius han estat represos, sota el nom d' Arxius de la Secció de Ciències , com a sèrie monogràfica, dins la qual apareixen, així mateix, els Treballs de la Societat Catalana de Biologia
vegueria de Ribagorça
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya testimoniada al segle XIII i desapareguda ja al segle XIV, després de la nova creació del comtat de Ribagorça.
El seu veguer, el 1280, ho era també de Pallars i, a la vegada, sobrejunter de Sobrarb
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina